El TSJ arxiva la querella contra cinc consellers del PP per haver ocultat informació
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha arxivat la querella d’Esquerra Unida (EU) contra cinc exconsellers del PP –María José Catalá, José Ciscar, Máximo Buch, Isabel Bonig i Serafín Castellano– per haver ocultat informació. EU denunciava els alts càrrecs del PP per haver denegat a l’oposició l’accés a desenes d’expedients, documents, contractes o informes.
La fiscalia va advertir indicis de delicte en la denúncia, presentada per un pretés delicte d’impediment de l’exercici dels drets cívics. Un jutjat d’instrucció també, per la qual cosa l’assumpte va arribar al TSJ, la instància encarregada d’investigar els aforats, diputats o altres càrrecs públics que no poden ser processats per la justícia ordinària.
La sala civil i penal de l’alt tribunal valencià, en una resolució de 24 pàgines, ha arxivat la denúncia. En resum, els cinc magistrats de la sala estableixen, després d’analitzar el cas i basant-se en diversa jurisprudència, que la comissió del delicte denunciat no s’ha produït a pesar que es va denegar l’accés a la informació demanada per via politicoadministrativa.
“És clar, doncs, que no s’ha impedit el dret dels diputats querellants a accedir a la documentació”, ja “que han tingut diverses possibilitats alternatives per a accedir-hi”, diu la sentència. Els jutges creuen que no hi ha delicte, ja que encara que es va negar l’accés a la informació als diputats d’EU, aquests la van poder obtenir després d’acudir a la via judicial. Ha pogut haver-hi una mala praxi parlamentària, però en cap cas un delicte. El TSJ parafraseja el Tribunal Suprem per defensar la seua postura.
“Res no impedeix, per descomptat, als diputats que hagen vist rebutjada, en tot o en part, la seua petició, seguir el camí parlamentari previst en l’article 12... però res no els impedeix tampoc fer ús dels altres mitjans que l’ordenament jurídic els brinda per a defensar el seu dret fonamental i, en particular, de la tutela judicial”. En definitiva, “el que els querellants consideren obstaculització del seu dret” no és delictiu, a pesar de “la reiteració en les peticions, denegacions i resolucions judicials” per les quals EU va passar per a obtenir informació relativa a un ens públic com la Generalitat.
