A penes un mes després que UGT-PV va celebrar la cita en què es va reelegir Ismael Sáez com a secretari general de la federació valenciana del sindicat, la seua matriu, UGT, celebra aquesta setmana –entre dimarts i dijous– a València el 43é Congrés Confederal, després de cinc anys en què s’ha allunyat dels escàndols del passat, en un context polític inestable amb tres eleccions generals i una pandèmia que va deixar en l’aire les principals reivindicacions del sindicat.
UGT arriba al congrés amb la intenció de continuar la lluita pels drets dels treballadors, després del parèntesi d’un any que ha obligat a centrar-se en les coses més urgent i culmina la renovació iniciada en la cita congressual del 2016. El mandat era per a quatre anys, però n’ha durat cinc, perquè el coronavirus va obligar a desplaçar la data prevista inicialment per al novembre del 2020.
“Qui ens havia de dir fa cinc anys que tindríem tres governs diferents, tres eleccions generals i, quan ja semblava que podíem entrar en un procés de negociació de les qüestions fonamentals i reivindicacions dels treballadors, arriba la pandèmia”, recordava fa poc el secretari general, Pepe Álvarez.
El congrés
Al 43é Congrés Confederal, que tindrà lloc en el Palau de Congressos i Exposicions de València, assistiran 800 delegats, dividits en 25 delegacions, dels quals el 60% participaran en representació de les diferents federacions sectorials d’UGT i el 40%, de les unions de comunitat autònoma.
A la jornada d’inauguració de demà assistiran l’alcalde de València, Joan Ribó; el president de la CEOE, Antonio Garamendi; el secretari general de CCOO, Unai Sordo; el president de la CES, Laurent Berger; el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, i la vicepresidenta tercera i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, entre altres.
Dimecres està prevista la intervenció del president del Govern, Pedro Sánchez, mentre que en l’acte de clausura, que se celebrarà dijous, intervindran, entre altres, la presidenta del PSOE, Cristina Narbona; el secretari general del Partit Comunista; Enrique Santiago; el director general de l’OIT, Guy Ryder, i el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.
El programa d’acció d’UGT per al 43é Congrés s’articula al voltant de sis eixos: crear ocupació i recuperar drets; avançar cap a una economia sostenible; garantir l’estat del benestar; combatre les desigualtats de gènere; polítiques migratòries i polítiques en l’àrea internacional. La implantació de la setmana laboral de 32 hores, que el sindicat creu que podria finançar-se amb una part dels fons europeus de reconstrucció, una de les qüestions a debat.
En paral·lel a les activitats del Congrés Confederal, dilluns ha arrancat el que UGT ha anomenat ‘Congrés Social’, amb diferents actes i activitats culturals, entre les quals una exposició de cartells històrics de salut laboral, un cicle sobre cinema obrer, una obra de teatre i una exposició de Gallego & Rey sobre la trajectòria d’UGT.
Recuperar la imatge del sindicat
En aquests cinc anys el sindicat ha afermat una estructura més lleugera amb tres federacions només i ha consolidat el lideratge d’Álvarez, que previsiblement eixirà reelegit sense que un altre candidat li dispute el lloc i amb la possibilitat d’optar a un tercer i últim mandat el 2025.
Aquest període ha permés recuperar la imatge del sindicat, centrat ara a reivindicar la qualitat en l’ocupació i el medi ambient sota el lema “REDvolución 6.0”, en un moment de recuperació progressiva en què els fons europeus tindran un paper determinant per a impulsar l’activitat i l’ocupació.
Hi ha contribuït una estratègia de comunicació més activa, amb una presència destacada d’Álvarez en els mitjans de comunicació tractant de fixar agenda en qüestions laborals.
En el congrés es presentarà a més un logo nou (el quart des de la constitució del sindicat el 1888) amb els mateixos elements que l’anterior, però modernitzat i amb les sigles de l’organització en primer pla.
Per a la història d’UGT queden els escàndols en què es va veure involucrada, com els ERO a Andalusia, els fons de formació o les targetes black de Caja Madrid, una etapa lligada al lideratge de Cándido Méndez a qui aquells anys se li retreia contínuament en alguns mitjans la seua pretesa afició al luxe, que incloïa rellotges Rolex i àpats en el Villamagna.
En aquesta situació es va arribar al congrés del 2016, amb una pèrdua de 223.605 afiliats des del 2008 fins al 2015, any en què la fugida d’inscrits va tocar fons.
De moment ha recuperat 49.776 afiliats, d’acord amb les últimes dades de tancament del 2020, que mostren una pujada progressiva des del 2016 fins a un total de 978.622.
Unitat davant divisió
Arrere queda també l’enfrontament caïnita de l’anterior congrés en què tant Álvarez com Miguel Ángel Cilleros van lliurar una dura batalla, primerament pels avals per a presentar-s’hi i, després, pels vots, que finalment es van decantar lleugerament (51,1%) per l’actual secretari general.
Pel camí es va quedar un tercer aspirant, Gustavo Santana, el responsable del sindicat a les Canàries, que ni tan sols va poder formalitzar la seua candidatura.
El derrotat Cilleros, el candidat oficialista amb el suport de Méndez, es va posar a la disposició del nou líder i durant cinc anys ha sigut secretari general de la Federació de Serveis, Mobilitat i Consum (FeSMC) fins que s’ha retirat fa poc, si bé en aquest temps han tingut algunes discrepàncies.
D’aquell congrés es recorda també el comiat d’un Méndez en hores baixes, que després de 22 anys al capdavant del sindicat es va acomiadar sense gairebé autocrítica, encara que amb el reconeixement que s’havien comés errors i no es podia tornar a fallar quan es gestionen diners del contribuent i de l’afiliat.