“A vegades no mengem perquè no podem pagar ni la llum, només tenim mantes per a calfar els nostres tres fills”

“Tenim tres fills i actualment el meu marit i jo no tenim cap tipus d’ingrés, per la qual cosa depenem de l’ajuda d’entitats com ara la Creu Roja per a menjar i mantenir la casa; el meu marit i jo hem arribat a estar uns quants dies sense menjar i sense aigua calenta i ens calfem tots amb mantes perquè no tenim calefacció”.

Aquest és el dur testimoni de Dalila i Abdulsalam, dos dels milers d’afectats per pobresa energètica que han rebut ajuda d’aquesta organització al llarg d’enguany.

Tots dos resideixen a Mislata (València) i van arribar a Espanya fa cinc anys amb la condició de refugiats fugint de l’horror de la guerra a Líbia.

“Quan vam arribar, vam poder treballar en la restauració, perquè teníem la targeta roja d’asil, però fa uns anys ens la van retirar i actualment, com que no tenim permís de residència, no ens donen faena i, sense un contracte, no podem sol·licitar ni el permís ni el Número d’Identitat d’Estranger”, explica Dalila.

Així, “llevat quan ix alguna casa per a netejar”, no tenen ingressos fixos. No obstant això, han de fer front cada mes a despeses al voltant de 500 euros només per a pagar el lloguer, la llum, l’aigua i el gas.

“Els nostres fills mengen en el col·legi i la resta del mes tirem endavant amb el que ens dóna la Creu Roja; també ens han pagat rebuts, però encara així, dec dos mesos del lloguer de la casa, no tenim calefacció i, aigua calenta, només en gastem per als xiquets”, expliquen visiblement emocionats.

A pesar de tot, no perden l’esperança que l’any nou els porte una faena que els permeta regularitzar les seues situacions.

“Els meus fills es netegen amb la mateixa aigua”

Ana B. R. té 36 anys i és natural de Polònia. És una altra de les persones que pateix l’alifac de la pobresa energètica i que rep ajuda de la Creu Roja en forma tant d’alimentació i productes de primera necessitat com de pagament directe de rebuts.

Mare fadrina d’una xiqueta de cinc anys i d’un xiquet de 16 mesos, va arribar a València l’any 2009 a la recerca de faena. En va trobar en el camp primerament i en una fruiteria després, però actualment tan sols percep un subsidi de 430 euros.

“Pague 260 euros de lloguer i amb totes les despeses dels xiquets i la casa no arribe a final de mes; m’apanye demanant ajuda a la Creu Roja, que m’aporta menjar i m’ha pagat rebuts, però a casa estalviem tot el que podem en llum i aigua; per exemple, quan llave el menut amb aigua calenta, la meua filla aprofita la mateixa aigua per a netejar-se i després es renta en la dutxa”.

Encara així paga de mitjana 90 euros d’aigua per tres mesos i entre 70 i 80 euros de llum cada dos mesos. Ana també assegura que està buscant faena, “qualsevol cosa que ix”, fins i tot es va presentar a unes places municipals de l’Ajuntament de Mislata per a netejar carrers, però finalment no va tenir sort.

Famílies pobres a pesar de tenir faena

La Creu Roja ha ajudat amb el pagament de lloguers i subministraments fins a l’octubre d’enguany un total de 1.886 famílies a la Comunitat Valenciana, tot i que els beneficiaris indirectes d’aqueixes ajudes han arribat a 4.929 persones, ja que cada família té entre dos membres i quatre. En tot l’any passat, els beneficiaris van ser 5.476.

A més, han donat productes de primera necessitat (menjar, roba, matalafs o productes d’higiene personal) a 3.823 persones (3.944 en tot l’any passat).

Pel que fa a intervencions cap a persones en situació d’extrema vulnerabilitat que engloba casuístiques com ara pobresa energètica o persones sense llar o que viuen en infrahabitatges, s’han dut a terme 132.986 intervencions cap a 54.410 ciutadans.

Sobre això, des de la Creu Roja han advertit que estan detectant un perfil nou de beneficiaris d’ajudes. Es tracta de famílies que, malgrat tenir faena, no poden cobrir totes les despeses per la precarietat dels seus salaris. Un 60% d’aquestes famílies són espanyoles i tenen entre 30 i 55 anys.

Les mateixes fonts han explicat que per a ser beneficiaris de les seues ajudes han de ser remesos pels serveis socials públics i, posteriorment, un equip de valoració de l’organització programa un pla integral que va més enllà del pagament d’un rebut, sinó que també se’ls presta ajuda emocional i assessorament.

Rajoy recorre la Llei valenciana de pobresa energètica

Una de les eines legals aprovades per la Generalitat per a lluitar contra la pobresa energètica ha tingut el recurs en contra pel Govern.

De fet, com va informar eldiario.es, el Tribunal Constitucional (TC) ha admés a tràmit el recurs presentat pel consell de ministres contra la llei per a pal·liar i reduir la pobresa energètica (electricitat, aigua i gas) a la Comunitat Valenciana.

La norma no quedarà paralitzada i es podrà continuar aplicant fins a la sentència, perquè no se n’ha demanat la suspensió cautelar, com sí que s’ha fet amb una norma semblant impulsada a Catalunya.

L’article recorregut dóna la competència al Govern valencià per a declarar les llars vulnerables a proposta de l’alcalde i amb un informe dels serveis socials.

La norma també obliga les empreses comercialitzadores que vulguen tallar el subministrament per raons d’impagament “a comunicar aquesta circumstància als serveis socials municipals perquè estudien la situació de la llar en risc de situació de pobresa energètica, de manera prèvia al fet que s’efectue algun tipus de restricció o tall en el subministrament”.