Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El Constitucional acusa al Supremo de sentenciar los ERE sin argumentos
Las denuncias por acoso dinamitan una investigación de la Universitat de Barcelona
Opinión - El porno es el nuevo demonio. Por Ana Requena

València sabrà abans del 31 de juliol si acull partits del Mundial del 2030 en el nou estadi

Estat actual del nou estadi del València CF.

Carlos Navarro Castelló

0

El mes de juliol es preveu decisiu per a la candidatura de València com una de les possibles seus del Mundial del 2030 i, per extensió, perquè es conega el camí que agafarà el PP com a principal partit de Govern de l’Ajuntament per a desembossar la represa de les obres del nou estadi del València CF.

Fonts del Consell Superior d’Esports (CSE) han informat a elDiario.es que en aquests moments l’equip de treball conformat per a analitzar les diferents candidatures analitza la informació aportada per València per a comprovar si compleix els condicionants per a tractar de sumar alguna seu més a les 11 que ja s’havien definit. En aquest sentit, han comentat que estan en converses amb Portugal i el Marroc per a aconseguir que accepten la inclusió de fins a dues ciutats més si ambdues compliren tots els requisits, ja que a més de València, també Vigo té opcions. Les 11 que ja estan confirmades són el Camp Nou, Stage Front Stadium de l’Espanyol, San Mamés, Reale Arena, Santiago Bernabeu, La Cartuja, Metropolitano, La Romareda, La Rosaleda, Gran Canària i Riazor.

Les mateixes fonts han explicat que abans del 31 de juliol han de remetre un dossier a la FIFA amb tota la documentació emplenada per les seus seleccionades per cada país i que l’organisme internacional haurà de ratificar-lo el mes de desembre vinent.

Segons el CSE, dijous passat, abans de la reunió a Agadir pel tema de les seus de cada país, es va elevar consulta a la FIFA per a veure si era possible que Espanya sumara una seu, en aquest cas per a Vigo. La FIFA va acceptar sempre que hi estigueren d’acord Portugal i el Marroc. No va ser fins divendres al migdia, amb la reunió ja iniciada, que va arribar un correu del València CF en què comunicava que acceptava les condicions de la FIFA, subjecte a certs dubtes sobre els costos a assumir pels clubs. Va ser en aquest moment que València va tornar a tindre opcions, gràcies a l’interés del CSE i de la Federació Espanyola de Futbol.

No obstant això, perquè València puga colar-se en el dossier esmentat, haurà de resoldre’s en el terreny polític el futur del nou estadi del València CF. Com va informar aquest diari, l’equip de Govern format pel PP i Vox tenia la setmana passada quasi tancat un acord per a exigir al club garanties financeres per l’import total de les obres a executar per a finalitzar el coliseu, com a requisit per a aprovar-li les anomenades fitxes urbanístiques, és a dir, el planejament urbanístic pel qual recuperaria l’edificabilitat que preveia l’actuació territorial estratègica (ATE). En concret, 40.000 metres quadrats de terciari en l’avinguda de les Corts Valencianes i 75.000 metres quadrats de residencial i 15.000 de terciari en la parcel·la de l’avinguda d’Aragó, amb la venda del qual el València CF pretén finançar gran part de l’operació.

No obstant això, a mesura que avançava la setmana, les postures van anar allunyant-se per la disparitat de criteris quant a les garanties a exigir al València CF. En aquest sentit, Vox exigeix avals bancaris del màxim accionista, Peter Lim. Si no s’arriba a un acord entre populars i ultres, l’alcaldessa, María José Catalá, tan sols tindrà dues vies: o buscar un acord amb Compromís i el PSPV (o amb un dels dos) o traçar un arriscat full de ruta posterior al 3 d’agost, quan el club podria recuperar de nou els drets urbanístics pel fet de cobrar de nou vigència el planejament de l’ATE. Una tercera via que fins ara no s’ha tingut en compte seria la substitució del promotor, és a dir, que l’Ajuntament traguera a concurs la finalització de les obres, una opció prevista en l’ordenament jurídic, però que implicaria una infinitat de recursos judicials que dilatarien encara més la solució final.

Etiquetas
stats