Competicions il·legals i cites de l'aristocràcia europea: Mallorca, la 'meca' del polo furtiu

Els polèmics genets que fa dies que escandalitzen l'opinió pública de Mallorca han decidit, de nou, enfilar-se sobre els seus majestuosos cavalls i, vestits amb les seves millors gales esportives, jugar un partit de polo il·legal a sa Barralina. elDiario.es ha comprovat que aquest divendres diversos jugadors han disputat un altre matx al camp de polo il·legal construït en sòl rústic, les instal·lacions del qual van ser precintades el 2017. Ni la persecució de l'Agència de Defensa del Territori (ADT) ni la prohibició de jugar del Tribunal Superior de Justícia balear frenen aquests jugadors furtius, que, amb aparent impunitat, gaudeixen d'un esport promocionat durant anys pels successius governs del PP a l'illa.

Durant dècades, l'espai natural d'Es Trenc-Salobrar de Campos, un dels sistemes litorals amb més valor ecològic de Mallorca i de tota la costa mediterrània, caracteritzat sobretot per extenses platges de sorra en forma de sistemes dunars, ha patit l'assetjament imparable dels projectes urbanístics. L'impacte del desenvolupament turístic i l'activitat humana ha causat un accelerat procés de degradació al qual també han contribuït l'obertura d'accessos no regulats a l'emblemàtica platja d'Es Trenc, inclosa a la xarxa europea Natura 2000. Les intenses mobilitzacions dutes a terme als anys vuitanta al crit de 'Salvem Es Trenc' van portar a declarar-la Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI). Tot i això, mai ha deixat d'estar amenaçada per l'asfalt. Ara ha tornat a ser notícia per culpa d'aquests jugadors furtius.

Va ser la formació ecosobiranista Més per Mallorca la que, la setmana passada, va donar la veu d'alarma i va difondre les imatges del que havia passat. Les fotografies captaven com, passades les tres de la tarda del 10 de maig, diversos genets es llançaven a la pista del complex per disputar una competició, tot i que el Tribunal Superior de Justícia va suspendre la seva activitat fa set anys. Després de denunciar els fets davant del Consell de Mallorca, la institució insular va procedir a posar-los en coneixement de la Fiscalia per un possible delicte de desobediència. L'ADT també ha actuat d'ofici amb l'obertura d'un expedient de disciplina urbanística.

Des del Consell, governat per PP i Vox, expliquen que el propietari d'aquest terreny agrícola disposa d'una autorització per a l'ensinistrament de cavalls, però està paralitzada des del 2017 en haver-se desenvolupat des de llavors, de forma clandestina, diverses competicions de polo a la finca. Per part seva, el portaveu insular de Més, Jaume Alzamora, que recrimina la “permissivitat” de la institució en aquest sentit, calcula que la superfície del camp de polo de sa Barralina s'ha vist incrementada en un 25% des que va ser precintat, segons el que reflecteixen fotografies aèries preses pel satèl·lit Sentinel.

La llei del PP que va desfermar el furor del polo a Balears

La polèmica al voltant dels camps de polo en aquest enclavament fràgil es remunten a finals de la dècada dels noranta, quan l'Ajuntament de Campos va projectar, de la mà d'una empresa de capital alemany, la construcció d'una pista acompanyada de 3.000 places turístiques a la zona. El municipi sempre havia albirat en els macroprojectes urbanístics la seva cistella dels ous d'or. “Els 'campaners' saben bé el que volen i ara ni res ni ningú aconseguirà bloquejar-ho”, va manifestar ufanós el llavors alcalde Andreu Prohens (PP). El pacte de progrés (d'esquerres) que per primera vegada havia aconseguit el poder a Balears va acabar fent fora el projecte. Els promotors van acabar substituint la iniciativa per una clínica termal.

Tot i això, el polo va començar a causar furor a Balears –principalment entre els estrangers de més poder adquisitiu– a partir de l'aprovació, el 2014, de la Llei Agrària balear durant la legislatura del popular José Ramón Bauzá (2011-2015), que declarava el sector equí una prioritat estratègica de la política agrària de les illes. La normativa atribuïa al polo el caràcter d'activitat complementària de l'explotació agrària, igual que ho feia en el cas d'activitats eqüestres com l'hostatge i el pupil·latge eqüestre; la creació, la utilització i l'explotació de rutes i senders eqüestres; l'ús d'èquids en utilitats mediambientals i terapèutiques, l'equitació i altres modalitats i esports hípics com ara el trot, la doma i el salt. A més, exonerava aquestes activitats de la declaració d'interès general “per la vinculació amb la destinació o amb la naturalesa de les finques”.

El polo va començar a causar furor a Balears -principalment entre els estrangers de més poder adquisitiu- a partir de l'aprovació, el 2014, de la Llei Agrària balear durant la legislatura del popular José Ramón Bauzá (2011-2015)

Dos anys abans, l'Executiu del PP, de la mà del seu conseller Carlos Delgado, impulsava una Llei de Turisme –l'essència de la qual vol recuperar l'actual Govern de Marga Prohens– que donava via lliure a la construcció d'establiments i infraestructures d'aquest tipus “en qualsevol classe de sòl rústic amb independència del grau de protecció, sense que sigui necessària la declaració d'interès general”. Es donava així la combinació perfecta perquè els promotors del polo poguessin actuar a plaer.

Els ecologistes, en peus de guerra

L'aprovació de la Llei Agrària sota la batuta de l'exconseller d'Agricultura i posterior president del PP balear Biel Company va possibilitar la projecció de camps de polo la construcció dels quals va motivar severes crítiques per part dels grups ecologistes, entre altres motius per la ubicació i per la quantitat d'aigua que es requereix per a la realització daquest tipus de competicions. Entre aquelles entitats, el Grup d'Ornitologia Balear (GOB) va presentar al·legacions immediatament en afirmar que la normativa, so pretext de fomentar l'activitat agrària, afavoria en realitat els interessos dels grans propietaris i terratinents en promoure la desregulació del sòl rústic, la especulació, la substitució de l'activitat agrària i les inversions immobiliàries.

La Llei Agrària de l'exconseller del PP Biel Company va possibilitar la projecció de camps de polo, que va motivar severes crítiques per part dels grups ecologistes, que criticaven que la normativa afavoria en realitat els interessos dels grans propietaris i terratinents en promoure l'especulació, la substitució de l'activitat agrària i les inversions immobiliàries

Tot i això, després que la Llei entrés en vigor, l'Ajuntament de Campos, amb l'actual portaveu parlamentari del PP, Sebastià Sagreras, al capdavant de l'alcaldia, no va trigar a treure a exposició pública dos projectes de camp de polo a la finca de sa Barralina, la mateixa en què els jugadors desafien actualment la prohibició d'activitat que pesa sobre el lloc. Una de les iniciatives passava per legalitzar la pista que ja feia anys que estava en funcionament, i la segona, per construir-ne una de nova. Tot això a nom de l'empresa Es Figueral SL, de nom comercial Barralina SL., que el 2022 –últimes dades disponibles– va veure incrementada la facturació fins a 1.276.939 euros. elDiario.es ha intentat posar-se en contacte amb la mercantil sense que cap dels telèfons de contacte que figuren a diferents pàgines web permetin la comunicació. A més, els seus assessors financers, que sí que responen a les trucades d'aquesta redacció, no faciliten cap informació.

Mallorca com la “nova meca del polo” per a l'aristocràcia

El rastreig de les dades d'aquesta mercantil condueix fins a Christoph-Daniel Crasemann, un magnat alemany que el 2006 va adquirir la finca de sa Barralina, on va arribar a albergar 120 cavalls, amb la intenció de convertir Mallorca en el nou destí del polo. El 2014 va fundar Sa Barralina SL amb un capital social de 2.113.000 euros. Amb ell, un altre dels empresaris relacionats amb aquesta pràctica esportiva és Christian Völkers, director executiu d'Engel & Völkers, que va adquirir la propietat mallorquina de Son Coll (Banyalbufar), on celebra tornejos de polo als quals assisteixen nombrosos representants del món empresarial i de l'aristocràcia europea.

El magnate Daniel Crasemann adquirió la finca de sa Barralina con la intención de convertir Mallorca en el nuevo destino del polo. Junto a él, otro de los empresarios relacionados con esta práctica deportiva es Christian Völkers, quien celebra torneos a los que asisten numerosos representantes del mundo empresarial y de la aristocracia europea

En un article, l'editor de la revista especialitzada Polo+10, Thomas Wirth, arriba a confessar que el seu somni i el dels seus amics és que “un gran nombre d'aficionats converteixin la nova meca del polo a Mallorca en la més gran d'Europa”. “Com més cavalls hi ha a l'illa, més ràpid gira el carrusel del polo i més atractiu es converteix. Perquè, què és el que tothom desitja? Jugar al polo! Podríem visitar-nos els uns als altres per jugar al polo i organitzar tornejos internacionals, tal com s'està fent ara a Argentina”.

Amb objectius similars, Crasemann va donar impuls al polo a sa Barralina. Tot i això, l'alegria li va durar poc. L'any 2016, l'ADT va obrir un expedient d'infracció als dos camps impulsats a la zona atès que no disposaven de les llicències urbanístiques municipals pertinents. La batalla no va fer res més que començar.

Aquest mateix any, el Govern balear, ja amb la socialista Francina Armengol al capdavant, va modificar part de l'articulat de la Llei Agrària, suprimint el precepte que les excloïa de les declaracions d'interès general. L'activitat eqüestre deixava d'estar regida per aquesta normativa i la pràctica del polo deixava de tenir caràcter d'activitat complementària. Al juliol de 2023, com informava Diari de Mallorca, Es Figueral Gran recorria davant el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) el decret amb què, un any abans, s'havia aprovat el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) d'Es Trenc/Salobrar de Campos, que prohibia expressament les activitats esportives en aquesta àrea protegida.

Actualment, una casa rural propera al camp de polo es publicita al portal immobiliari Idealista per 1,5 milions. La particularitat rau en el contingut de l'anunci. Tot i tractar-se d'una activitat esportiva prohibida, l'anunciant, la filial mallorquina de la multinacional Berkshire Hathaway HomeServices, propietat del multimilionari Warren Buffet, destaca que “la proximitat al camp de pol 'Sa Barralina' afegeix un atractiu addicional”.

Actualment, una casa rural propera al complex de sa Barralina es publicita a Idealista per 1,5 milions d'euros i l'anunci destaca que aquest camp de polo dóna 'un atractiu addicional' a la propietat

Les irregularitats urbanístiques, brou de cultiu a Balears

Els continus intents urbanitzadors mai no han abandonat Campos. Construccions d'hotels i altres edificis en línia de costa, ports esportius i explotacions industrials han anat de la mà d'un increment inesgotable d'usuaris a les platges i de l'empitjorament de la qualitat de l'aigua, un fenomen de conseqüències devastadores que enfosqueix les costes de Balears i compromet el seu futur. Les irregularitats urbanístiques, a més, han estat brou de cultiu en un territori les successives legislacions del qual han resultat insuficients per corregir l'exponencial creixement urbanístic de Balears experimentat en les darreres dècades i vinculat, principalment, a l'activitat turística desenfrenada.

Precisament, també a Campos, el 2013 la Justícia va posar fi a un dels embats territorials que més repercussió han generat a Mallorca, el relatiu a la construcció de fins a 68 apartaments, una piscina i un restaurant il·legals a Ses Covetes, a l'extrem de la platja verge des Trenc. La llicència va ser concedida de forma irregular l'abril de 1992.

Tot i les successives resolucions judicials dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Balears, l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem en pro de la demolició d'aquestes edificacions, els promotors van fer cas omís a aquestes en una de les batalles judicials més llargues que es recorden a les illes (gairebé dues dècades en mans dels tribunals), mentre el PP, al capdavant de l'Ajuntament de Campos, promovia la reforma de les normes subsidiàries del municipi per declarar urbanitzables els terrenys en un dels múltiples intents per mantenir dretes les edificacions.

La promoció dels apartaments va canviar de mans diverses vegades, en una de les quals va recaure sobre un grup d'empresaris entre els que es trobava el pare de l'actual portaveu del PP al Parlament balear, Sebastià Sagreras, que, al seu torn, era llavors batle de la localitat. L'exprimer edil i avui diputat va ser multat diverses vegades pel TSJIB pel retard a complir les ordres judicials i donar inici a l'enderrocament del complex residencial.

En una entrevista amb Diario de Mallorca, Sagreras va arribar a afirmar que “això de ses Covetes és polèmica per a una minoria absoluta”. La lluita del grup ecologista GOB i el Partit Socialista de Mallorca (PSM) per aconseguir la demolició va culminar el 2013, quan els apartaments van ser finalment enderrocats. El 2022, la màxima instància judicial de les Balears desestimava, a més, la demanda d'indemnització per import d'11,3 milions d'euros que reclamaven els promotors per anul·lar la llicència de construcció dels apartaments. Inicialment, l'empresa constructora, Marina Erst, sol·licitava fins a 27 milions.