Eivissa, al límit en els recursos hídrics: “L'aigua estalviada a l'hivern es malbaratarà a l'estiu”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Els grups ecologistes d'Eivissa titllen d'insuficient l'acord que han arribat la Conselleria balear del Mar i el Cicle de l'Aigua, el Consell Insular i els cinc ajuntaments de l'illa. A la reunió, en què també van ser presents el director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat, i el gerent d'ABAQUA, Emeterio Moles, no va ser convidada cap entitat ecologista o conservacionista, malgrat les reclamacions que aquestes associacions vénen fent des de fa anys pel que fa a la gestió del cicle de l'aigua a l'illa i de les propostes que han elevat les autoritats basades en l'anàlisi de la situació.
“Ja està bé que es moguin, però em temo que moltes coses importants per a la gestió de l'aigua a l'illa es quedaran fora”, explica Joan Carles Palerm, de l'entitat ecologista GEN GOB, en converses amb elDiario.es. “Al final tot dependrà de si plou o no plou. Aquesta és la realitat. Aquest estiu, si no plou, hi haurà restriccions d'aigua”, explica el biòleg, malgrat la reunió que només s'ha produït una setmana després que el president del Consell eivissenc, Vicent Marí, llancés la veu d'alarma, sol·licitant mesures urgents perquè els talls no es produeixin.
El resultat de la reunió ha estat la signatura d'un protocol d'actuació, que tindrà tres anys per avaluar-lo, a partir de la data de la signatura. L'objectiu és protegir els aqüífers de l'illa implementant mesures com la substitució de l'aigua subterrània per aigua dessalada als mesos d'hivern –les dessaladores funcionen ja al 110% de la seva capacitat a l'estiu– per part dels municipis o l'impuls d'aigua regenerada en usos agrícoles, urbans i ambientals. Segons un comunicat remès per la Conselleria del Mar i el Cicle de l'Aigua, aquestes mesures serviran per protegir les aigües subterrànies de “la sobreexplotació, la intrusió salina i la carència perllongada de pluges”.
“Tot això està bé perquè tenim les dessaladores per al consum urbà” i així podem guardar l'aigua de la pluja, relata Palerm, que, tot i això, no té gens clar l'ús d'aigües regenerades per al reg de les explotacions agrícoles. “Per regar el camp amb aigua regenerada, primer hem d'assegurar que l'aigua que es depura té prou qualitat. No es pot regar amb aigua salada. Ara com ara, això no és possible perquè l'aigua de les depuradores té un grau de salinitat molt alt a causa de la instal·lació de depuradores privades de què disposen molts establiments com a hotels” i algunes finques en rústic, comenta.
Per a regar el camp amb aigua regenerada, primer hem d'assegurar que l'aigua que es depura té la qualitat suficient. No es pot regar amb aigua salada. Ara com ara, això no és possible perquè l'aigua de les depuradores té un grau de salinitat molt alt a causa de la instal·lació de depuradores privades de les quals disposen molts establiments com a hotels
En aquest sentit, el protocol signat sí que estableix que els ajuntaments han de regular, inspeccionar i sancionar els que estan llançant aquestes aigües amb gran percentatge de salmorra al clavegueram, que és la causa en aquests moments, segons el GEN GOB, que la qualitat de l'aigua que surt de les depuradores “no sigui apta per al reg agrícola” o qualsevol massa vegetal.
El protocol signat per totes les administracions, a més de fiar els resultats a què plogui i es regenerin els aqüífers, “no té en compte la situació actual”, expliquen les entitats ecologistes. “El canvi climàtic no s'està tenint en compte. Ja portem uns anys de sequera, i encara que curiosament només es declara la prealerta, les previsions són que seguirem així”, explica Palerm. “Si la situació no canvia, per més que es consumeixi de les dessaladores en urbà, en rústic continuarà havent-hi problemes de proveïment perquè no hi haurà aigua subterrània”, assegura.
El canvi climàtic no s'està tenint en compte. Ja portem uns anys de sequera, i encara que curiosament només es declara la prealerta, les previsions són que seguirem així. Si la situació no canvia, per més que es consumeixi de les dessaladores en urbà, en rústic continuarà havent-hi problemes de proveïment perquè no hi haurà aigua subterrània
“L'aigua estalviada a l'hivern es malbaratarà a l'estiu”
“Caldria veure quanta aigua es gasta, on es gasta aquesta aigua dels aqüífers i en què. Això no està previst en el document que s'ha signat i és fonamental”, concreta Palerm. La qüestió que planteja és que no servirà de res estalviar l'aigua subterrània a l'hivern, “la que plogui”, si a l'estiu es malbarata i no hi ha control sobre els usos. “La qüestió fonamental seria actuar sobre la demanda i regular-la, si no, no s'està fent res”, insisteixen des del GEN GOB. De fet, ja a la temporada turística de 2024 la situació es tornava crítica.
L'extracció descontrolada d'aigua per a la venda a través de camions cisterna va produir el desproveïment i la pujada descontrolada dels preus de l'element líquid. “Bona part d'aquesta aigua se'n va a coses innecessàries, a mansions al camp i regs de jardins que són innecessaris. El més normal seria veure què es pot regar i què no en sòl rústic. Caldria regular quins tipus de jardins, perquè a Eivissa tenim moltes viles de luxe que disposen de jardins tropicals que requereixen grans quantitats d'aigua. Caldria eliminar la gespa. Hi ha gent que té centenars de metres quadrats de gespa a Eivissa a ple agost”, exclama el biòleg.
Bona part d'aquesta aigua se'n va a coses innecessàries, a mansions al camp i regs de jardins que són innecessaris. El més normal seria veure què es pot regar i què no en sòl rústic. Caldria regular quins tipus de jardins, perquè a Eivissa tenim moltes viles de luxe que disposen de jardins tropicals que requereixen grans quantitats d'aigua. Caldria eliminar la gespa. Hi ha gent que té centenars de metres quadrats de gespa a Eivissa a ple agost
La conseqüència d'això és l'ús de milers de tones d'aigua que es consumeixen diàriament per part d'aquestes propietats i que poden arribar, segons declara un conductor d'un dels camions cisterna subministradors a aquest mitjà, a l'equivalent a 10 camions diaris. Cada cisterna pot transportar més de 10.000 litres d'aigua. Si no es regulen aquests consums, i el protocol no diu res sobre aquest tema, l'aigua que els residents estalvien a l'hivern anirà a parar a aquests usos que ningú controla.
“Cal establir polítiques de regulació de la demanda. Per a què es demana l'aigua i qui la demana. Per a això, cal fer ordenances noves alhora en tots els municipis. Això serviria per a dins de, per exemple, 8 anys, però no per a ara. No està regulat el que pot usar un habitatge. No sabem quina és la situació. No s'ha fet cap estudi”, especifica Palerm. “Cal prendre-s'ho de debò. Anem a un futur amb menys aigua pel canvi climàtic i, per a això, cal treballar sobre la demanda”, insisteix.
Així mateix, des d'Amics de la Terra asseguren que és incoherent que cada any es donin més autoritzacions per a obrir més pous. “La majoria són per a segones residències. No hi ha criteris. Continuen construint. L'any passat el Consell d'Eivissa va donar 18 autoritzacions per a bioclimatizaciones. Encara no és clar com realitzen aquestes instal·lacions l'ús de l'aigua del subsol i com es retorna aquesta aigua als aqüífers. No hi ha controls posteriors, amb el que no se sap res”, denuncia. Una altra de les qüestions que incideixen negativament en la despesa d'aigua en rústic és que no es disposa de suficients zeladors per a controlar les perforades. “Tot això cal fer-ho i el protocol no parla d'això”, puntualitza Palerm.
Fonts de la Conselleria de la Mar i Cicle de l'Aigua asseguren que s'establiran sistemes de control i seguiment per a garantir el compliment de les mesures i avaluar de manera contínua l'estat dels aqüífers. Entre ells es troben la implantació de sistemes de digitalització de pous per a controlar el cabal extret d'aquests, “que estan prevists per a mediats de 2026”, segons fonts de la Conselleria.
D'altra banda, les mesures que el Consell sol·licita al Govern, per a pal·liar la falta d'aigua i que el pròxim estiu la ciutadania no hagi de sofrir restriccions, no s'acompanyen amb les seves pròpies polítiques. En aquests moments, la màxima institució insular preveu la modificació en el seu Pla Territorial Insular (PTI) per a augmentar la construcció en sòl rústic a Eivissa en un 15%. “Les mesures que pren el Consell van en la línia contrària. Això és el que és legal, caldria sumar-li tot l'il·legal. Si no hi ha aigua ara, hi haurà menys en uns anys amb més construcció”, concreten des del GEN GOB. Així mateix, el decret llei de Simplificació i Racionalització Administrativa, aprovat pel Govern recentment, amnistia multitud de construccions il·legals en sòl rústic.
“El Govern hauria d'invertir 10 milions de l'ecotaxa a l'aigua”
Tot i que des del GEN GOB asseguren que les dessaladores no són una mala solució per al consum urbà, des d'Amics de la Terra puntualitzen que el seu funcionament no és sostenible. “El consum energètic és molt elevat i això afecta negativament el canvi climàtic”, que a tot el territori balear i, concretament, a l'illa d'Eivissa, ja s'està fent palpable amb anys de sequeres, explica Hazel Morgan, integrant d'aquesta organització.
Morgan critica també la realització de grans obres, com la bassa de sa Rota que acumula l'aigua per al posterior reg agrícola, i de grans infraestructures com les dessaladores. “Cal solucionar primer els problemes que hi ha. Per exemple, controlar quins pous hi ha i per a què es fan servir. És absurd que hem arribat a aquest punt i segueixen sense fer la feina que haurien de fer de detecció de fuites, de control de pous. No se soluciona el tema de fons que és la gestió i el control del cicle de l'aigua”, explica.
Mitjançant el protocol signat, els ajuntaments es comprometen a intentar millorar el rendiment de la xarxa pública d'aigua i “controlar i vigilar” les privades per reduir les fuites. El rendiment de les canalitzacions de subministrament d'aigua de Sant Joan i Sant Antoni, que són, segons el president del Consell d'Eivissa, les més eficients, se situen al 93% i el 92%, respectivament, i al 80% en el cas de Vila. Sant Josep i Santa Eulària se situen en un 70,6% i un 74%, respectivament, segons ha publicat el Diario de Ibiza. Vicent Marí especificava en el mateix mitjà que, no obstant, se segueix millorant i efectuant obres, tot i que reconeixia que aquestes són lentes, calculant que la millora anual a la xarxa quant a fuites és, aproximadament, d'un 5%.
L'ecologista assegura que és positiu que les administracions parlin entre si, “però no són compromisos, són només per expressar voluntats”. “Cal evitar que es facin més dessaladores, també per les seves emissions de CO2. S'està oblidant totalment el canvi climàtic a Eivissa”, assegura a elDiario.es. “Totes les actuacions se n'obliden. És més fàcil construir una cosa que actuar en controls més petits”. Es refereix, per exemple, al control de fuites a les xarxes, que continuen sent molt elevades. “En això han de destinar els diners de l'ecotaxa i no en la renovació del Palau de Congressos”, puntualitza. El Govern invertirà 10 milions d'euros de la taxa turística en aquesta nova construcció.
D'altra banda, els cinc ajuntaments de l'illa asseguren que estan treballant tot el possible per a l'estalvi màxim d'aigua, que és una de les seves prioritats. L'Ajuntament de Sant Josep afirma que les seves competències arriben només al consum en urbà: “No tenim competències en aigua en sòl rústic, és un assumpte de la Direcció General de Recursos Hídrics”. L'Ajuntament d'Eivissa, el terme municipal del qual és en la seva majoria urbà, diu que té prevista la inversió procedent de l'Impost Turístic d'1.900.000 euros en un projecte per a reduir la salinitat de la xarxa de subministrament.
Per part seva, a Sant Joan, els pressupostos per a l'any vinent contemplen inversions en la millora d'infraestructures i un projecte per a dotar al Port de Sant Miquel d'aigua dessalada, mitjançant una canonada que unirà el dipòsit d'aigua amb aquesta zona turística. Es dona la circumstància que, encara que les zones urbanes del municipi se subministren amb aigua procedent de les dessaladores, la zona del Port de Sant Miquel, en la qual es troben hotels i restaurants, es proveeix fins al moment amb aigua de pou. “Des de l'ajuntament estem compromesos amb una gestió sostenible de l'aigua i continuem en la mateixa línia per a continuar millorant”, asseguren fonts del Consistori.
1