Es lloga barraca a turistes que vulguin “sortir de la zona de confort”: la surrealista oferta il·legal a Airbnb
LLEGIR EN CASTELLÀ
L'anunci era clar: “Viu una experiència diferent, fora de la teva zona de confort”. El preu? 45 euros la nit. A prop de l'aeroport i dels clubs principals de l'illa. Això sí, l'anunciant assegurava que l'espai era per a una nit. “Dues com a molt, perquè el soroll de cotxes, avions, bestioles i ocells no permet dormir bé”, concretava. Tot i que Airbnb n'ha anunciat la retirada, la realitat és que la plataforma de lloguer turístic no havia pres cap mesura des del mes d'agost, data en què es va posar l'avís. Tampoc cap autoritat competent va denunciar davant d'Airbnb l'existència d'aquesta oferta ni va exigir que es retirés. Sembla que l'acord a què arribava el Consell Insular d'Eivissa amb Airbnb el 2020 per a la retirada d'anuncis il·legals, i que la institució anunciava àmpliament, no té els resultats esperats.
Tot i que les sancions arriben tard, l'Executiu insular ha anunciat, després d'una setmana de conèixer-se els fets, que la seva Oficina Contra l'Intrusisme ha obert diligències prèvies “contra el comercialitzador d'una tenda de campanya a l'assentament de Can Raspalls, a Sant Josep”. En un comunicat, la institució insular ha assenyalat que, una vegada es van conèixer els fets, “els inspectors van instar la plataforma a eliminar l'anunci”. “Mitjançant un nou programari de certificació de continguts en línia s'ha pogut incloure l'anunci a les diligències prèvies, que probablement acabaran en un expedient sancionador que podria pujar a 40.000 euros, segons l'actual Llei turística de les Balears”, assegura la màxima institució insular.
L'allotjament anunciat constava de diverses tendes de campanya, situades dins d'un tancat de palets tapats per unes teles de ràfia negres, a la part alta d'aquests terrenys de Can Raspalls, propietat d'un fons d'inversió. Entre les “habitacions” hi havia un “saló” amb unes cadires i taules de càmping sota un arbre. Pel que sembla, el suposat arrendador, un home d'uns 60 anys anomenat Víctor, es va assabentar de la notícia quan estava explicant tot en un programa de televisió. Era conscient que estava cometent una il·legalitat, però no creia que la multa pogués ser tan alta, segons concretava en directe al programa d'Ana Rosa.
El suposat arrendador, un home d'uns 60 anys anomenat Víctor, es va assabentar de la notícia quan estava explicant tot en un programa de televisió. Era conscient que estava cometent una il·legalitat, però no creia que la multa pogués ser tan alta, segons concretava en directe al programa d'Ana Rosa
Víctor assumeix a l'emissió els beneficis que el negoci de lloguer li ha proporcionat des del mes d'agost. Són 900 euros, provinents de l'arrendament de l'espai a 30 persones; xifres que segons ell no li permetran pagar la multa. L'anunci no passava desapercebut ningú. El Periódico de Ibiza assegura que Víctor era un amfitrió amb 2 anys d'antiguitat a la plataforma i, a més, exercia les feines de taxista pirata, assumpte també sancionable pel departament d'intrusisme del Consell d'Eivissa. “És una experiència de supervivents. A 15 minuts de l'aeroport. Inclou: còmode matalàs, llençols, nevera càmping, parament bàsic de cuina, sanitari sec i dutxa de bossa (10 litres). A més, no compta amb electricitat”, explicava l'anunci on apareixia la seva ubicació i que aquell diari ubicava a Can Raspalls.
“Creiem que eren treballadors”
Tot i això, els residents a l'assentament que encara habiten als seus campaments improvisats no surten de la seva sorpresa. No coneixien el negoci immobiliari, igual que asseguren l'Ajuntament i el Consell. Així ho corroboren a elDiario.es. “Nosaltres vèiem gent amb maletes, però crèiem que eren com nosaltres, treballadors”, expliquen.
La tranquil·litat és total ara als terrenys de Can Raspalls. Moltes de les persones que s'hi allotjaven ja no hi són. Uns han acabat la temporada i han tornat a casa seva. A altres la presència de la policia els ha suggerit trobar un altre lloc on dormir; sota un altre arbre, si hi ha sort. El sol enganxa amb força encara al mig octubre en aquests terrenys al voltant de la localitat de Sant Jordi, al municipi de Sant Josep, flanquejats per un centre escolar que ja ha iniciat les classes i per una zona comercial molt concorreguda. Cap turista per la zona. Tot en calma.
El fons d'inversió, propietari dels terrenys, no s'ha fet càrrec de la situació d'ocupació dels mateixos. Fonts de l'Ajuntament de Sant Josep asseguren que el Consistori ha intentat buscar una solució amb la propietat, però que aquesta, tot i verbalitzar la intenció d'acabar amb l'assentament, “no ha mogut fitxa en cap moment”. La intenció de l'equip de govern del PP al Consistori és ara emprendre accions legals perquè aquest fons d'inversió es faci responsable de les il·legalitats que s'estan cometent als seus terrenys, sense que hagin pogut concretar quins seran els pròxims passos en aquest sentit. “Ho estem estudiant”, afirmen des de l'Ajuntament.
La realitat d'aquest assentament no és nova. La majoria dels presents a la visita d'elDiario.es a Can Raspalls fa quatre anys que venen a muntar els seus campaments en aquest lloc. Són sahrauís de procedència i asseguren que són els primers que es van instal·lar en aquests terrenys. “Després van venir els llatins, que es van acomodar a les zones de més amunt”, just davant de la zona comercial, propera a can Bellotera i a la carretera d'Eivissa a Sant Josep, al mateix lloc on Víctor va instal·lar el seu Airbnb. A aquesta hora del migdia de tardor encara canten les cigales i en un conjunt de tendes de campanya impol·lutes sota un arbre, un home tendeix la roba mentre altres se saluden. La resta de l'assentament ja està mig buit i les restes de les acampades, que els seus habitants no van recollir, s'escampen pel camp sec i àrid.
“Estava allà, crec que era un noi llatí. Sembla que tenia 3 o 4 tendes de campanya que es llogaven a la part alta del campament. Nosaltres ens n'hem assabentat l'altre dia que va venir la Policia i ens ho van comentar. Nosaltres vèiem que hi havia gent, però pensàvem que eren treballadors, com nosaltres”, explica Ahmed, jove d'origen sahrauí que treballa com a fix discontinu a Eivissa des de fa quatre anys i que torna al desert d'Algèria, a Tinduf, cada tardor. Es mostra molt sorprès perquè algú pagui per venir a llogar a aquesta zona d'Eivissa, però assegura que és tot el que sap.
Estava allà, crec que era un noi llatí. Sembla que tenia 3 o 4 tendes de campanya que es llogaven a la part alta del campament. Nosaltres ens n'hem assabentat l'altre dia que va venir la Policia i ens ho van comentar. Nosaltres vèiem que hi havia gent, però pensàvem que eren treballadors, com nosaltres
El que sí que reclama el treballador és una solució. “Paguem els nostres impostos. L'única manera que cal solucionar el problema del lloguer és obligar les empreses a donar allotjament i els propietaris dels pisos a baixar els preus. Si jo guanyo 1.500 o 1.600 euros, com pagaré 700 o 800 euros en un llit en una habitació compartida?”, expressa. “El que estem passant als campaments és també culpa d'Espanya, tot ve del mateix. Per això estem aquí treballant, per pagar les despeses de les nostres famílies que viuen al desert. Venim d'un campament i ens fiquem a un altre. Però aquest al primer món”, exclama.
Les fonts de l'Ajuntament consultades per elDiario.es es pronuncien en el mateix sentit i posen de manifest que han traslladat als empresaris del municipi la seva disposició a facilitar els tràmits legals perquè es puguin habilitar recintes on els seus treballadors puguin allotjar-se durant la temporada. Així mateix, han volgut manifestar a aquest mitjà de comunicació que les informacions publicades a la premsa local sobre el desallotjament imminent de la propietat no són certes.
El desallotjament es farà per fases
Aquestes notícies preocupen molt els sahrauís que encara treballen fins a final de mes. Tot i això, el Consistori assegura que l'actuació no serà la mateixa que es va produir aquest estiu amb el desallotjament violent per part de l'Ajuntament de Santa Eulària i la Policia de les famílies que residien a l'assentament de Can Rova. “El problema és diferent. A Can Rova hi havia una denúncia per part d'una part de la propietat a una altra que cobrava (el terreny és propietat de diversos germans) un lloguer a les persones que necessitaven un lloc on allotjar-se, per això es va actuar així”, expliquen.
“Per al desallotjament s'actuarà en diferents fases, tractant de comptar amb la col·laboració de les persones que resideixen al lloc. L'objectiu és que sigui una sortida col·laborativa, mantenint en tot moment una actitud d'empatia i calma davant d'una situació sobre la qual estimem que la majoria de les persones tenen alternatives residencials, i aquells que no tenen aquestes alternatives per ser persones veritablement vulnerables, seran auxiliats per Serveis Socials i pels agents la Policia Local”, puntualitzen les mateixes fonts.
“No ens marquem terminis, serem cauts, empàtics i una mica flexibles. Tot i això, entenem que aquest mode de vida no ha de ser admès i molt menys normalitzat, com l'efecte de la situació de temporalitat que es genera a l'estiu”, ressalten. “En base a entrevistes que han dut a terme els agents de la Policia repetides vegades ha quedat constància que en la majoria dels casos les condicions econòmiques de les persones eren adequades. Quan parlem de persones vulnerables ens referim a gent aturada i/o famílies amb nens”, especifiquen.
Però aquesta solució no convenç els acampats, que precisament no són persones vulnerables ni volen que se'ls tracti com a tals. Així ho explica un dels residents: “Les empreses no volen ni sentir a parlar de l'assumpte de l'allotjament i no tenim cap altre lloc on puguem anar. Fa quatre anys que estem sense cap problema, tot ha passat perquè aquest home ha llogat les tendes. Per això va venir la policia i els diaris, però a nosaltres no ens afecta. Això estava tot ple d'escombraries de la gent que se'n va i estem netejant, com cada any, per deixar-ho tot bé. A ningú no li agrada viure aquí. Ni a un gos”.
“Les empreses no volen ni sentir a parlar de l'assumpte de l'allotjament i no tenim cap altre lloc on puguem anar. Fa quatre anys que estem sense cap problema, tot ha passat perquè aquest home ha llogat les tendes. Per això va venir la policia i els diaris, però a nosaltres no ens afecta
“No molestem ningú. No necessitem ajuts, només pau”
El que parla ara és un altre dels presents al lloc, pren te amb altres companys a prop del primer grup, es diu també Ahmed. És més gran que el primer i s'erigeix en portaveu dels companys. Ell viu a la península, també és d'origen sahrauí. “Com molts dels que som aquí, les nostres famílies estan repartides per totes les províncies i nosaltres no ens podem permetre pagar un lloguer al preu d'Eivissa perquè ja paguem les nostres cases, despeses i impostos. Venim aquí sempre a treballar al mateix lloc, amb el nostre contracte fix discontinu; a l'octubre tornem amb la nostra família”, explica. “A la península ens paguen com a molt entre 800 i 1.000 euros. Per això venim tots, ens coneixem tots aquí”, concreta.
“No és fàcil estar separat de la família sis mesos a l'any, però és la nostra obligació. Nosaltres som legals. No volem okupar i no podem pagar els preus d'un lloguer. La nostra solució és aquesta. No molestem ningú. No necessitem ajuts. Només demanem pau. Que ens deixin tranquils. La policia ho sap molt bé i mai no han tingut problemes de drogues o alcohol, res. Som gent que sabem què fem”, explica. “Uns caps són italians, altres suïssos o espanyols. Jo no puc llogar les habitacions tan cares perquè no sóc fill de Florentino Pérez. Jo visc a Granada capital i pago casa meva, és la meva obligació”, sentencia.
Nosaltres som legals. No volem okupar i no podem pagar els preus d'un lloguer. La nostra solució és aquesta. No molestem ningú. No necessitem ajuts. Només demanem pau. Que ens deixin tranquils. La policia ho sap molt bé i mai no han tingut problemes de drogues o alcohol, res
“Podria okupar o pagar el primer mes i després no pagar, però per evitar-ho venim aquí. No necessitem res, l'única cosa que volem és pau. Que els polítics ens deixin en pau, venim a treballar. No som de carrer, ni lladres, ni borratxos. Mentre ells són a l'ombra, estem aixecant el país i ni tan sols ens donen les gràcies”, conclou.
“Els nostres pares tenen el passaport espanyol, a nosaltres ja no ens ho donen”, explica el primer. “Estic casat i tinc un fill”, comenta en castellà perfecte. “També tinc els meus pares i els meus germans petits. L'única manera d'ajudar la meva família és que jo vingui aquí”, relata. Ahmed sap que el problema no és només per a ells. “L'any passat vaig estar un temps a la zona de l'Ikea i el noi que tenia davant meu al cotxe era un guàrdia civil, que estava en la mateixa situació”, assegura. “És una vergonya. Som a Eivissa. El món té una imatge d'Eivissa que no és aquesta”, lamenta. “A final de mes no veuràs ningú aquí. Ja se n'ha anat molta gent. A mi em queden cinc dies”, afirma Ahmed, que vol tornar a Tinduf, a Algèria. “Ho tenim tot en regla. Anem i venim cada any”. De la mateixa opinió són Ismael i Sidi i la resta dels homes que xerren sobre el tema al voltant d'una tassa de te.
Qui en té la culpa?
Per la seva banda, els partits polítics es llencen la pilota. El Partit Popular, que governa el Consell d'Eivissa, acusa el Govern central de ser el responsable que la institució no pugui prendre mesures contra els infractors: “La UE va aprovar una llei de continguts digitals, Reglament UE 2022/2065, que permet a les administracions competents en matèria d'ordenació turística (en aquest cas el Consell) comunicar els anuncis que són il·legalitats flagrants a un organisme que designi l'Estat perquè, sobre la base d'aquesta llei, obligui a eliminar aquests anuncis. Li hem demanat diverses vegades al Govern d'Espanya que posi en marxa aquest mecanisme, però el Govern de Pedro Sánchez està fent en aquesta qüestió una total deixadesa de funcions i la prova és que la mateixa Comissió Europea ja ha obert un expedient per veure què està passant a Espanya. Som dels pocs països que no aplica aquesta llei, una norma que ja és de rang superior al protocol que vam signar amb Airbnb el 2020”.
El PSOE, per la seva banda, assegura que “el Consell s'inventa ara que espera instruccions de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) sobre l'aplicació de la nova directiva europea, donant-ne així la culpa, per suposat, al Govern d'Espanya, tal com abans feia amb el Govern de les Illes Balears, del PSOE”. “I, per acabar-ho de rematar, hem de recordar que la nova directiva europea és més laxa del que estava previst inicialment, justament, per culpa del PP espanyol, que va introduir una esmena en última hora per no obligar les plataformes a publicar únicament anuncis amb llicència turística”, argumenten.
“Des del govern de l'illa van anunciar l'acord com la panacea per retirar anuncis il·legals. El que és clar és que no ha servit ni per retirar els anuncis de tendes de campanya que fa anys que s'anuncien amb total impunitat. El mateix Consell ha reconegut que Airbnb no en fa cas. El Consell és la màxima autoritat en aquesta matèria, que Airbnb no faci cas als seus requeriments, ho diu tot”, asseguren els socialistes. “L'acord era un acte de propaganda del Consell que s'ha comprovat com a paper mullat”, diuen. “La realitat, després de tot aquest temps, és que no s'ha precintat ni un sol pis turístic il·legal, i que la plataforma Airbnb es nega a retirar, segons reconeixen ells mateixos, prop de 300 anuncis manifestament il·legals, com ara el d'una botiga de campanya a l'assentament de Can Raspalls que ha estat funcionant durant tot l'estiu, i que finalment aquesta setmana s'ha retirat”, argumenten.
Tot i això, des del Consell d'Eivissa reiteren que l'Executiu espanyol encara no ha donat poders a la CNMC per aplicar la normativa europea, “motiu precisament pel qual la Comissió Europea va obrir un expedient a Espanya el 26 de juliol passat”. “Ens hem atipat d'esperar i hem decidit activar l'aplicació del Reglament Europeu. És una vergonya que no ens hagin volgut atendre”, ha afirmat Mariano Juan, després d'haver enviat diverses cartes a la CNMC que no han obtingut resposta, asseguren fonts de la màxima institució insular. El Consell d'Eivissa ha remès aquesta setmana una resolució a Airbnb per informar-lo de 269 ofertes de lloguer turístic il·legals perquè procedeixi a la seva retirada en compliment del Reglament UE 2022/2065 relatiu a un mercat únic de serveis digitals que permet que aquestes plataformes retiren els anuncis sense que hi hagi sentència judicial.
Els 40.000 euros de multa que proposa el Consell d'Eivissa a Víctor, l'home que lloga la barraca, se sumarien als més de 90.000 euros en sancions interposades per l'Ajuntament de Sant Josep. Es tracta de quatre multes: 30.000 per exercir sense llicència, 30.000 per no tenir assegurança, 30.000 per no disposar dels registres perceptius i una darrera de 750 euros per acampar en una zona prohibida. Totes van ser interposades per la Policia Municipal de Sant Josep. Diversos agents es personaven a l'assentament barraquista de Can Raspalls per fer un cens d'un espai que any rere any es va engrandint, però sembla que cap autoritat no sabia d'aquesta oferta turística. Encara més greu, després de la visita de la Policia i que el Consell d'Eivissa fos coneixedor de l'infame negoci, l'anunci ha seguit a disposició dels incauts turistes low cost.
0