El PP aprova per error més de 30 esmenes de Vox que tomben dècades d'avenços en medi ambient i català a les Balears

En una situació inèdita a la història democràtica balear, el PP ha validat per error més de 30 esmenes presentades per Vox a la Llei autonòmica de simplificació administrativa, impulsada pels conservadors amb l'objectiu d'agilitzar els tràmits urbanístics i legalitzar els habitatges construïts de manera irregular en terreny rústic. La situació no és fútil, ja que les mesures de l'extrema dreta incorporades al text van més enllà de les dels populars i retrotreuen la legislació balear a dècades anteriors en matèria mediambiental i de normalització de la llengua catalana a les illes. Arran d'aquesta sentència, que els populars han qualificat “d'humà”, aquests han demanat que es repetís la votació de la Llei aprovada aquest dimarts, però els de Santiago Abascal s'hi han oposat. Per aquest motiu, l'Executiu ha anunciat que, quan la normativa es publiqui al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), aprovarà un decret llei que eviti que les esmenes incorporades per equivocació entrin en vigor.

Entre les mesures introduïdes i que havien estat plantejades per Vox es troben la supressió del català en la funció pública i l'autorització per construir en àrees de màxima protecció, a més de poder edificar a zones de servitud de Costes, legalitzar camps de pol en zones especialment vulnerables i retrocedir en àmbits d'igualtat i identitat de gènere en l'educació. Després de negar-se Vox a tornar a repetir la votació, el vicepresident econòmic de l'Executiu, Antoni Costa, ha anunciat immediatament l'aprovació d'un decret que invalidi les esmenes, aprovades, ha precisat diverses vegades, per un “error humà”. Perquè aquest decret tiri endavant, el PP necessitarà els vots dels grups d'esquerres.

Per la seva banda, els portaveus de l'oposició han qualificat l'error com “la catàstrofe legislativa més gran” de la Comunitat Autònoma i han reclamat a la presidenta del Govern, la popular Marga Prohens, que convoqui una reunió aquest mateix dimarts per a “arreglar aquest desgavell” i rectificar “com més aviat millor”. “Acabem d'eliminar el català a la funció pública, a l'educació, de legalitzar grans instal·lacions com a camps de polo. És a dir, totes les obsessions que Vox havia plantejat en forma d'esmenes”, ha lamentat el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells. En aquesta línia, ha considerat que aquest error “posa en evidència els riscos” de legislar juntament amb els d'Abascal.

Mentrestant, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha manifestat que aquest incident “demostra que estem en mans no només d'unes persones que han estat capaces d'aprovar una norma depredadora amb el territori, sinó d'uns cutres incapaços de dur a terme una votació”. “Avui tenim unes Balears totalment diferents de les d'ahir per les barbaritats que s'acaben d'aprovar”, ha asseverat, en aquesta línia, el portaveu del PSIB-PSOE, Iago Negueruela, que ha considerat que “el problema el té el PP” per “donar-li les gràcies a Vox” i que a posteriori no els hagin deixat repetir la votació.

L'episodi ha tingut lloc després d'un tens debat al Parlament balear al voltant d'un dels apartats més polèmics de la Llei de simplificació administrativa aprovada aquest dimarts: en concret, la normativa permet legalitzar habitatges fora d'ordenació en sòl rústic i construir noves edificacions a zones amb risc d'inundació, en espera que el Govern aprovi un altre decret llei que prohibirà les noves construccions en aquests llocs -encara que autoritzant la realització d'obres a les ja edificades, entre elles les dirigides a evitar desbordaments-. El decret va ser impulsat el mes de maig passat, abans, per tant, que la DANA devastés a finals d'octubre diversos municipis de la Comunitat Valenciana i deixés més de 200 morts.

El mateix Costa ha assegurat aquest dimarts que, encara que la Llei hagi tirat endavant en els termes en què el text va ser inicialment aprovat, donaran pròximament el vistiplau a un decret que garanteixi -ha assegurat contundent- que “no es legalitzarà en zona de risc cap habitatge que no pugui garantir-ne la seguretat davant una emergència meteorològica”.

Manca de consens sobre la legalització d'habitatges en zones inundables

Les últimes setmanes, tant el PP com els grups d'esquerres han intentat assolir un consens en relació amb les edificacions que es troben en punts d'alt risc de desbordament. Mentre els conservadors mantenen la intenció de legalitzar els habitatges edificats de forma irregular en sòl rústic, inclosos els construïts en zones inundables -prohibint, però, les noves construccions en aquests llocs-, l'oposició recrimina que l'Executiu proposi mesures “ineficaces i insuficients” per evitar catàstrofes com la de la DANA de València.

L'aprovació de la Llei ha estat aquest dimarts ferventment criticada pels grups d'esquerres, que hi veuen una “ruptura del consens” en matèria de disciplina urbanística a les illes així com una successió de les polítiques de “perversió i abús territorial” impulsades pels expresidents populars Gabriel Cañellas, Jaume Matas i José Ramón Bauzá, de les quals, en paraules de la diputada de Més per Mallorca Maria Ramon, l'actual líder balear, Marga Prohens, és “una digna successora”. En resposta a les crítiques de l'oposició, la consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Maria Estarellas, ha demanat a l'esquerra, amb tot, que “no criminalitzi el PP de posar en risc la vida de les persones”. “No crec que sigui el debat ni el sentit d'aquest decret que es vol tirar endavant”, ha manifestat.

El PSIB-PSOE: “La Llei afavorirà els negocis privats”

Per part seva, en el seu torn d'intervenció, la diputada socialista Mercedes Garrido ha recriminat que aquesta Llei persegueix en realitat beneficiar els negocis privats, que es veuran “afavorits” per la supressió de la Comissió balear de Medi Ambient, la legalització “a la carta” del polígon del municipi mallorquí de Campos -la situació irregular del qual va motivar una àrdua investigació per part de l'extinta Oficina Anticorrupció, denuncia avui en mans de la Fiscalia- i la “legalització dels negocis en mans dels especuladors, que veuen com puja de preu el seu habitatge”.

“Curiosament, els interessos del Govern condueixen sempre a Campos”, ha dit Garrido. I és que, entre altres episodis que afecten aquest nucli, la Justícia va posar fi el 2013 a un dels embats territorials que més repercussió han generat a Mallorca, relatiu a la construcció de fins a 68 apartaments, una piscina i un restaurant il·legals a Ses Covetes, a l'extrem de la platja verge des Trenc. La llicència va ser concedida de forma irregular l'abril de 1992.

En un instant de la seva intervenció en què Garrido recriminava que, aquest dimarts, la bancada del PP “passarà a la història” per “trencar el consens” al voltant de la disciplina urbanística en permetre construir en zones de risc urbanitzacions i equipaments públics, cosa que el vicepresident del Govern, Antoni Costa, i el portaveu parlamentari popular, Sebastià Sagreras, l'han retret des dels seus respectius escons, la socialista s'ha dirigit a aquest últim per recriminar-lo que encara els tocava un torn d'intervenció: “Sigui valent i vingui aquí!”.

Pressió urbanística sobre l'entorn natural

Tot seguit, ha acusat els populars de “venir a parlar de les pobres famílies que podran fer reformes per goteres, quan el que faran serà legalitzar chaletarros i això Sagreras ho coneix bé, perquè estan tots al seu poble”, ha manifestat. Precisament, el portaveu del PP era batle de Campos quan l'Ajuntament de la localitat va promoure la reforma de les normes subsidiàries del municipi per declarar urbanitzables els terrenys de Ses Covetes, malgrat les successives resolucions judicials dictades a favor de la demolició dels apartaments en una de les batalles judicials més llargues que es recorden a les illes (gairebé dues dècades en mans dels tribunals).

Amb l'aprovació de la Llei de simplificació administrativa, Garrido ha recriminat que augmentarà “de forma desproporcionada” la pressió urbanística sobre el territori gràcies a la regularització de “cases amb jardí tropical, piscina i pista de tennis” i s'incrementarà la pressió turística sobre l'entorn natural mitjançant la “construcció d'aparcaments a les platges i el consum desmesurat d'aigua”. “El canvi climàtic és el desafiament més gran del nostre temps, però aquesta llei mira enrere”, ha incidit.

En aquesta línia, la parlamentària ha lamentat que, “sense la desgràcia” ocorreguda a la Comunitat Valenciana com a conseqüència de la DANA, “avui veurien totalment normal construir en zones inundables, legalitzar i reformar cases il·legals. I, malgrat això , permetran que es facin obres en zones inundables”. “Avui, el PP està dient als ciutadans que han fet les coses com toca: 'Sou ximples'”.

Podem: “El decret afavorirà els de sempre mitjançant l'urbanisme a la carta”

Per la seva banda, la diputada d'Unides Podem Cristina Gómez ha recriminat que, amb aquesta mesura, s'afavoreixin els “pelotazos urbanístics” i s'afavoreixi “als de sempre mitjançant un urbanisme a la carta”. “I no és una forma de parlar: tota la gent que té cases que haurien de ser per als agricultors de sobte són casoplones. Han eliminat la Comissió de Medi Ambient en considerar-la un òrgan polític i l'han substituït per un únic càrrec polític”.

De la mateixa manera, la parlamentària de Més per Mallorca Maria Ramon ha criticat que el decret serà el de “la barra lliure per a la destrucció massiva del territori”, mentre que Josep Castells, des de Més per Menorca, ha lamentat que aquest dimarts és “un dia molt trist per a l'equilibri ecològic i la lluita contra el canvi climàtic a les Balears”, acusant a més el PP d'estar “en mans de negacionistes climàtics [en al·lusió a Vox]”. “En lloc d'avançar, retrocedim”, ha incidit.

Precisament, sobre això s'ha pronunciat en un altre punt del debat el portaveu adjunt del PSIB-PSOE, Marc Pons: “A qui necessita el PP? Als diputats que han fugit, amb ells tira endavant aquestes polítiques. Gràcies al vot de diputats trànsfugues, i això ja és un retrocés democràtic. Han perdut una oportunitat extraordinària. Ho disfressen de simplificació administrativa, quan és una desregulació legislativa”.

El Govern: “La situació d'indefensió no ve provocada pel PP”

Per part seva, la consellera Estarellas ha assegurat entendre “la preocupació de tots, però la situació d'indefensió envers els nostres ciutadans no ve provocada pel PP, sinó per tots els que han tingut responsabilitat de govern, sobretot en municipis”. “A mi em sap greu, però la marca antecessora de Més per Mallorca, el PSM, a Santa Maria va liderar durant molts anys el rànquing de permisos d'obres il·legals a sòl rústic”, ha asseverat, “així que crec que els 'santamariers' estaran contents, en un moment donat, de poder intentar legalitzar alguna cosa”. “Aquest debat se'ns escapa una mica al que són les sigles polítiques”, ha opinat.

En aquest sentit, ha conclòs que davant aquest tipus d'edificacions “es pot no fer res o intentar fer alguna cosa per millorar i, tot el que sigui millorar, legalitzar, i protegir les persones, és responsabilitat de tots”.