PP i Vox aproven el decret que alliberarà sòl per edificar a Palma malgrat les seves més de 9.000 vivendes buides

El Parlament balear ha aprovat, amb els vots de PP i Vox, el decret llei que permetrà donar via lliure a la construcció de 20.000 vivendes al terme municipal de Palma, tot i que la capital balear compta amb 9.346 pisos buits -d'acord amb les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE)- o que 8.652 immobles es troben en mans de grans tenidors (2.621 pertanyents a propietaris amb més de cent cases). Més endavant, la Cambra autonòmica el tramitarà com a projecte de llei amb l'objectiu d'estendre la normativa als 24 municipis de l'arxipèlag que tenen més de 10.000 habitants, una exigència que havia imposat la formació d'extrema dreta a canvi de donar suport.

Amb la promesa d'alleujar l'actual crisi habitacional, el decret llei crearà la figura de projectes residencials estratègics (PRE) a través de la qual es preveu agilitzar el desbloqueig dels sòls urbans i urbanitzables amb la intenció d'incrementar l'oferta d'habitatge, una mesura que, com han criticat durament les formacions de l'oposició, “no està pensada per als treballadors, sinó per als promotors”: “Volen que continuem sent la segona gran residència a nivell europeu. Blindaran els sòls urbanitzables, la qual cosa sempre han fet, per als quals tenen més en aquestes illes”, ha remarcat el portaveu del PSIB-PSOE, Iago Negueruela.

“El negoci d'uns quants atropella els drets de centenars de milers de mallorquins”, ha apuntat, per la seva banda, el diputat de Més per Mallorca Ferran Rosa, que ha recriminat que l'Executiu balear del PP, de la mà dels de Santiago Abascal, “s'oposin a protegir els ciutadans i a regular mercat, a agilitzar les ajudes del alquiller i no reclamin que es pugin els salaris dels treballadors”. “Davant el drama de l'especulació són impassibles. Poc importen les dades i els informes, que aquesta administració trumpista farà més poderosos als més poderosos i a enriquir als de sempre”.

50% d'habitatges, en règim de protecció

D'acord amb el decret validat aquest dimarts, la nova figura del PRE estableix que s'haurà de reservar el 50% del sòl desbloquejat a habitatges sotmesos a un règim de protecció, amb la creació de més de 10.000 habitatges a preu assequible a Palma, si bé no la nova normativa no detalla quins seran aquests límits ni quins mecanismes garantiran que no s'inflin artificialment els preus o que els nous habitatges acabin fora de l'abast de les famílies treballadores.

Durant la seva intervenció al ple, el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, ha defensat que les polítiques en matèria d'habitatge posades en marxa al llarg de la present legislatura pretenen donar resposta a les demandes de la societat civil. “És veritat que la situació és dramàtica, una situació molt delicada. Però suposo que no voldrà fer-nos pensar que és degut als nostres dos anys de govern i no als seus vuit anys de no polítiques d'habitatge”, ha recriminat a la diputada socialista Amanda Fernández, que ha inquirit sobre el suport de la societat a les seves mesures d'habitatge.

Mateo ha remarcat que l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) ha engegat la planificació de prop de 900 habitatges i que els preus dels immobles que s'han posat al mercat a través del programa 'Lloguer Segur' o de preu limitat (VPL) tenen preus assequibles, informa Europa Press. En aquest sentit, la socialista Mercedes Garrido ha retret que l'Executiu autonòmic ha decidit “liquidar l'habitatge de protecció oficial” i “apostar per l'habitatge de preu lliure i limitat”, incrementant així, de manera artificial, un 30% els preus.

“Està faltant a la veritat. Aquí del que es tracta és de posar sobre la taula solucions a problemes”, li ha contestat Mateo. “Per descomptat, li ho reconec, que fàcil és criticar quan no es fa res o quan durant vuit anys no es va fer res”, ha insistit.

Un centenar de manifestants, contra el decret

Als afores del Parlament, mentrestant, prop d'un centenar de persones es concentraven per manifestar el seu rebuig al decret llei d'habitatge. Sota el crit de 'Mallorca for the residents' --Mallorca per als residents-- i “polítics corruptes”, els manifestants han estat convocats per l'entitat ecologista GOB, PalmaXXI i la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, que han asseverat que la nova normativa serà “el més gran 'pelotazo' urbanístic” dels últims 50 anys“ i suposarà ”un nou obstacle“ per a l'accés a l'habitatge.

Segons ha assenyalat la presidenta de Palma XXI, Cristina Llorente, en declaracions als mitjans, “darrere d'un titular atractiu per a la ciutadania, com és el d'aconseguir nous sòls residencials, s'amaga el 'pelotazo' urbanístic més gran dels últims 50 anys”. “És un pas molt greu per al territori i per a l'habitatge”, ha lamentat Llorente, alhora que ha afegit que si s'amplia altres municipis suposarà “un atemptat a nivell territorial”.

“Entre altres mesures, el decret permet modificar radicalment el Pla General de Palma, aprovat fa dos anys, per deixar construir els promotors un 45% més d'edificabilitat als seus sòls urbanitzables”, recriminen des d'aquesta plataforma, integrada per historiadors, geògrafs, arquitectes i urbanistes. De la mateixa manera, lamenten que la iniciativa “obre la porta a reduir radicalment, en alguns casos fins a només una cinquena part del previst al Pla General, els espais lliures que havien de conformar els jardins i parcs de la Palma del futur”, afirmen.