Una primera línia de platja plena de terrasses als llimbs: “Qui les denuncien estan en contra del turisme”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Últim dia d'estiu a la platja de Can Picafort. Els primers clients de les terrasses dels bars del passeig marítim són residents i treballadors d'aquesta zona turística al nord de Mallorca. També algun turista matiner. Tres quilòmetres de passeig al costat del mar que sumen una cinquantena de bars i restaurants, una mica més de mitja dotzena d'hotels i altres comerços dedicats al turista de platja i els records que s'emportaran els visitants. Això a la primera línia.
Enfilen ja la recta final de la temporada. A finals d'octubre tot tornarà a estar tancat. I quedarà una passejada marítima sense les terrasses que han tornat a ser objecte de denúncies i polèmiques aquesta temporada. I ve de llarg.
Fa més de 20 anys. El primer conflicte va venir amb la Llei de Costes. Fins aquell moment, segons relata l'alcalde de Santa Margalida, Joan Monjo, “les terrasses estaven al costat de la sorra, enganxades a la platja, però Costes va obligar que es traslladessin a la façana dels bars i restaurants, per respectar els sis metres”.
Aquests sis metres són la servitud de trànsit de la Llei de Costes i es mesuren, segons la llei, “des de la línia interior de la ribera del mar que forma part de la servitud de protecció, si bé les limitacions són més estrictes”. “En aquesta zona no està autoritzada la construcció de cap instal·lació i s'haurà de deixar permanent expedita per a l'ús públic de vianants i per als vehicles de vigilància i salvament”, afegeix la llei. “Expedita”, emfatitza Monjo, “si apliquem la llei rigorosament, res de terrasses, ni taules ni cadires, però tampoc papereres, bancs o jocs infantils”. “Lliure d'obstacles és lliure de tot, no hi pot haver res”, comenta el primer edil.
Evidentment, el passeig marítim de Can Picafort té papereres, bancs, jardineres i jocs infantils. I compten amb el permís oportú. També els quatre grups escultòrics amb 21 figures femenines de Joan Bennàssar instal·lades el 2016. Després de l'èxit de l'exposició, van sol·licitar la seva integració definitiva dos anys després. A hores d'ara, aquestes escultures formen part del paisatge costaner de Can Picafort. “Però no denunciaran les escultures, denuncien les terrasses, perquè estan en contra del turisme”, critica l'alcalde de la localitat.
No denunciaran les escultures, denuncien les terrasses, perquè estan en contra del turisme
Les terrasses: ara sí, ara no
Miguel és el propietari del Bar Playa i recorda que “fa uns 25 anys” els “van obligar a canviar les terrasses a la façana i ja no era tan còmode per al turista, perquè des de la taula del bar podien veure els nens jugant, les tovalloles, tot, mentre es prenien un cafè”. “No té res a veure amb ser aquí, que ja no veus el nen, has de venir amb ell, agafar les teves pertinences… I són a l'ombra, aquí venen pel sol. Però vam acceptar el canvi, no n'hi va haver una altra, i així estem des de llavors”, comenta.
L'origen d'aquest conflicte va ser un informe de la Conselleria de Medi Ambient del Govern del 2001 que alertava de l'ocupació de la zona de servitud de trànsit. Tres anys després, el Ministeri de Medi Ambient va denegar a l'Ajuntament de Santa Margalida el permís perquè els bars i restaurants de Can Picafort ocupessin el passeig marítim amb taules i cadires. Tot i que l'Ajuntament va recórrer la decisió argumentant que feia molts anys que les terrasses ocupaven aquesta zona i que quedava espai lliure per al pas dels vianants, Costes va ordenar la retirada de les taules i cadires de les terrasses de la primera línia. L'Ajuntament va acatar la decisió. Durant un mes i mig d'aquell 2004, entre el maig i el juny, no hi va haver terrasses al passeig marítim de Can Picafort, fins que es va arribar a un acord provisional perquè s'instal·lessin novament aquesta temporada turística, segons recollia el diari local Última Hora aleshores.
L'estiu del 2005, la primera línia de Can Picafort tornava a lluir la seva estampa estiuenca d'un passeig ple de terrasses i turistes. El delegat de Govern en aquesta època, Ramon Socías, va autoritzar la instal·lació “sempre que quedin enganxades a la zona de terra i no a la de mar, no ocupin més d'un metre de superfície i deixin un espai lliure de pas de quatre metres d'amplada al passeig marítim perquè circulin vehicles d'emergència en cas de necessitat”. I aquestes són les condicions, les consensuades fa 20 anys amb Costes, a què fa referència l'actual alcalde de Santa Margalida després de les noves acusacions contra l'espai que ocupen les terrasses. Aquests quatre metres.
Les noves denúncies
Així sorgeix el nou conflicte, amb almenys dues denúncies aquest any. La primera per part de l'oposició. El PSOE de Santa Margalida va qüestionar al ple municipal de l'abril passat “l'excessiva” ocupació de la via pública. A principis de setembre, el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) denunciava davant el Consell de Mallorca la mateixa infracció. És la institució insular la que té competència sobre les autoritzacions, a més d'haver de fer les inspeccions pertinents i imposar multes en cas d'incompliment.
I per què la denúncia davant el Consell de Mallorca? Perquè és qui té les competències del litoral urbà des del 2001. Tot i que, avui dia, no és l'única institució amb deure de gestió. Són quatre.
L'1 de juliol de 2023, Balears assumia les competències de Costes i Litoral, convertint-se així en la quarta comunitat autònoma a aconseguir el traspàs, després de Catalunya, Andalusia i Canàries. Què implicava? La gestió de les autoritzacions administratives dins del domini públic maritimoterrestre (DPMT), els usos de temporada (com són les hamaques, para-sols o zones de fondeig) i les zones de servitud de trànsit (els sis primers metres des de la ribera del mar).
Però no només això. També que es compleixi el que està autoritzat, sancionar les infraccions i recaptar les multes. Això sí, el Govern es reservava el cobrament del cànon d'ocupació, la decisió final de les concessions i planificar els projectes i obres d'interès general. Amb aquest nou traspàs, els Consells Insulars passaven també a assumir la competència al litoral rústic.
Quants metres tutela la Llei de Costes en litoral urbà i rústic? És el que la llei anomena servitud de protecció i defineix així la seva amplada: “100 metres comptats des del límit interior de la ribera del mar, excepte en aquells trams litorals que, a l'entrada en vigor la Llei de Costes (28 de juliol de 1988), estiguessin ja classificats com a urbans o tinguessin un pla parcial ja aprovat amb anterioritat al dia 1 de gener de 1988, en els quals l'amplada és de 20 metres”.
En el cas del litoral urbà, en aquests 20 metres, tenen potestat quatre administracions: la llei és estatal (la de Costes de 1988), els primers sis metres els gestiona el govern autonòmic, els següents catorze el Consell Insular i l'Ajuntament de la localitat participa als vint, per exemple, atorgant les llicències d'ocupació de la via pública.
En rebre la denúncia del GOB, segons fonts del Consell de Mallorca, els inspectors es van desplaçar fins a Can Picafort per “aixecar acta i realitzar els informes oportuns”. “En aquests moments, està en procés de valoració i s'obrirà expedient sancionador en el cas que algun establiment no s'adeqüi a la normativa”, afegeixen. Les mateixes fonts asseguren que “Can Picafort no ha tramitat els permisos perquè s'instal·lin les terrasses, però altres ajuntaments de zones costaneres sí que ho han fet”. “Ho faré el 2025”, assegura a l'alcalde de Santa Margalida, Joan Monjo, “perquè tenim l'autorització de Costes del 2022 al 2025 i el traspàs de competències a Balears va ser l'any passat, no he d'informar de res si és vigent el darrer permís i ningú ens ha dit que hàgim de comunicar-ho al Consell”.
El Consell de Mallorca assegura que l'Ajuntament de Santa Margalida no ha tramitat els permisos perquè s'instal·lin les terrasses. 'Ho faré en 2025', afirma l'alcalde, qui afegeix que existeix un permís vigent
Des de la institució insular asseguren que “les notificacions s'han d'enviar a les tres administracions”, és a dir, a Costes estatal, al Govern i al Consell de Mallorca. “No hem demanat mai autorització al Consell, mai”, respon l'alcalde a la pregunta de si des del 2001 algun any han notificat la instal·lació de terrasses a la institució insular. “Però en tot aquest temps tampoc ens l'han demanada ni he vist cap inspector del Consell per aquí fins fa unes setmanes”, remarca el primer regidor. Fonts del Consell de Mallorca afirmen que Santa Margalida no els ha comunicat l'ocupació de la via pública ni aquest any ni l'anterior, però haurien de “consultar any rere any per saber si des del 2001 s'ha fet alguna vegada”. Després de l'enrenou muntat i l'absència de comunicació entre les dues institucions, a l'alcalde assegura que enviarà “els permisos de Costes al Consell” i els proposarà “un conveni per seguir controlant l'ocupació i passar la informació a qui correspongui”.
Els hotels també envaeixen la primera línia
La visita dels inspectors del Consell de Mallorca no és l'única que ha rebut Can Picafort aquest estiu. El zelador de Costes, segons l'alcalde, “va venir arran que la denúncia de l'oposició sortís a la premsa i jo li vaig ensenyar, en una segona reunió, tot el passeig marítim, i en veure que els hotels envaeixen tota la zona de protecció, ha quedat en punt mort”. Diversos hotels d'aquesta zona mallorquina, com The Sea Hotel (1966), Dunamar (1971) o l'hotel Son Bauló (1968), abasten amb les instal·lacions la zona de servitud de protecció, inclosa la de trànsit, quedant per a ús i gaudi exclusiu dels hostes d'aquests establiments.
L'alcalde assegura que ha anat un zelador a inspeccionar la primera línia de platja i que, després de veure que els hotels envaeixen tota la zona de protecció, la inspecció ha quedat en punt mort. Diversos hotels, construïts abans de la Llei de Costes abasten amb les seves instal·lacions la zona de servitud de protecció, inclosa la de trànsit, i queden per a ús i gaudi exclusiu dels hostes d'aquests establiments
La particularitat és que van ser aixecats abans de la Llei de Costes, situació que contempla la pròpia normativa. “La realització d'una nova delimitació no significa, de cap manera, que les edificacions que puguin quedar incloses dins dels terrenys de DPMT tinguin un origen il·legal. Per aquesta raó, la legislació actual reconeix els drets dels propietaris que al seu dia no van infringir cap normativa, però sotmet aquestes propietats a un règim especial”. “Hem instal·lat una passarel·la de fusta sobre la sorra perquè, almenys, els vianants puguin travessar aquesta zona d'hotels, perquè no tenen per on passar sense trepitjar la platja”, explica Monjo.
Una de les mesures adoptades per l'Ajuntament de Santa Margalida per donar espai als vianants ha estat eliminar el carril bici. “Com a Ajuntament estem a favor del turisme i volem tenir una oferta turística global en les millors condicions, per això a les zones més saturades del passeig marítim hem prohibit bicicletes i patinets, no són compatibles amb els vianants”, exposa l'alcalde.
L'amplada del passeig marítim de Can Picafort no és igual a tots els seus trams. La més estreta és una part del passeig de l'Enginyer Antoni Garau, on les terrasses envaeixen part de la zona de trànsit. És la part de sis metres que hauria d'estar expedita segons la normativa. Amb les terrasses de bars i restaurants, lliure i clar queden 4'8 metres. L'acord de fa 20 anys marcava quatre metres lliures. “El que no faré és dir-los a uns que poden posar taules i cadires i a altres, com és una mica més estret, no hi podeu posar. A més, és on hi ha més platja i la que més turistes té, com la deixarem sense serveis per un metro?”, argumenta l'alcalde Joan Monjo.
Com que l'amplada del passeig marítim no és igual a tots els seus trams, per complir amb la llei de Costes, l'Ajuntament hauria d'eliminar només algunes terrasses. 'El que no faré és dir-los a uns que poden posar taules i cadires ia altres, com és una mica més estret, no en podeu posar', argumenta l'alcalde
“Tenim tot el passeig marcat amb unes tatxes a terra que delimiten l'espai que poden ocupar les terrasses i fem diverses inspeccions durant la temporada per comprovar que es limiten a aquest espai”, sintetitza l'alcalde mentre una patrulla de la Policia Local de Santa Margalida fa les comprovacions pertinents. Un dels agents assegura a aquest diari que “la immensa majoria dels establiments compleixen i el que no, se sanciona”.
Un regidor té set terrasses il·legals
A la part més estreta d'aquest passeig, Miguel i Eugenio regenten els seus locals des de fa més de sis dècades. A més, Eugenio Garrido és regidor al Consistori i ha estat el centre de l'última polèmica, com recull aquesta notícia de l'Ara Balears, que informa que el polític té set establiments amb terrasses il·legals. El regidor explica que té “set locals en propietat, però cinc estan llogats i dos en explotació”. Un és el Vent i Mar, hotel i restaurant. Eugenio recorda que va començar amb el seu pare a treballar fa 42 anys: “No teníem res, i l'únic que hem fet ha estat això, treballar. Ell no ha gaudit mai de la vida, només ha treballat. I aquí segueix, amb 80 anys i li queden 10 per jubilar-se”.
No teníem res, i l'única cosa que hem fet ha estat això, treballar. El meu pare -que va muntar el restaurant que té una terrassa il·legal- mai no ha gaudit de la vida, només ha treballat. I aquí segueix, amb 80 anys i li queden 10 per jubilar-se
Però no només treballa el pare a l'hotel, també la mare. “Amb 83 anys i tots dos cotitzant”, puntualitza Eugenio. A les crítiques abocades, Eugenio respon: “M'ho prenc a riure i el meu pare em diu que és publicitat gratuïta”. I afegeix: “És una persecució contra l'alcalde i m'ha tocat a mi també perquè és regidor en el seu mandat”. L'alcalde coincideix amb el regidor que les denúncies per l'ocupació de les terrasses “són un atac personal”. La terrassa del Vent i Mar són dues files de taules i cadires i, segons Eugenio, “si poguessin, els clients estarien dins de la sorra, dins de l'aigua”. “Primer s'omple la terrassa i, quan ja no queda més remei, doncs es fiquen dins del local”, afirma.
Una de les cantines més concorregudes d'aquest passeig és el Bar Playa, que va obrir les portes el 1964. Miguel és el seu propietari. Critica el canvi d'ubicació de les terrasses de fa 20 anys. “Des que estan a l'ombra, els mesos de març, abril, setembre i octubre, a res que refresqui, no factures, perquè volen estar al sol i, enganxats a la façana i amb tendals, no hi ha sol. Abans teníem para-sols de ràfia, també feien més bonic el passeig”.
Sobre el traspàs de competències i com s'ha de comunicar l'ocupació de la via pública, Miguel afirma: “Com a propietari, vas a l'Ajuntament, demanem el permís, paguem la taxa i ja no sabem més, de si cal elevar-lo o no a més administracions , no estem per a tanta burocràcia, estem per treballar”. I aquesta temporada, malgrat les dades rècord d'ocupació, la facturació no ha estat traslladada al sector de la restauració. En aquesta zona de l'illa també ho han notat. Miguel assegura que la temporada ha anat pitjor que l'anterior: “La despesa de les famílies ha pujat molt i es queden a dinar als hotels, res de restaurants”.
En una altra zona del passeig, David treballa des d'aquest estiu com a relacions públiques de Pirates, però fa 20 anys que és a bars i restaurants de Can Picafort. Assegura que tenen “la llicència d'ocupació de la via pública i, sense les terrasses, ningú no vindria al local”. Khan, encarregat del Don Denis, està en una de les zones més amples del passeig i explica que “rarament” tenen clients dins del local. “Obrim d'abril a octubre i els clients prefereixen estar fora, amb les vistes al port i les escultures. Tots s'hi fan fotos”, afegeix.
L'alcalde detalla a elDiario.es que tots els establiments “tenen llicència d'ocupació i paguen els seus impostos”. “Som els primers interessats perquè tot això funcioni, perquè el passeig cal mantenir-lo i tenir-ne cura”. I afegeix que si no han elevat la documentació a altres administracions públiques de les illes és perquè “ningú” ho ha comunicat al Consistori. “Entenem que l'informe que enviem a Costes per al període 22-25 està autoritzat i vigent i el proper any tornarem a enviar-lo, amb tot, terrasses, hamaques, para-sols…” “Veus la platja? Aquest és el veritable problema que tenim a Can Picafort, que ens estem quedant sense platja, perquè es va fer malament el port i va interrompre la dinàmica dels corrents i ja no porten sorra, però això ningú no ho denuncia ni fa res”, conclou l'alcalde.
0