Prohens reclama a Sánchez una reforma del sistema de finançament “conjunt” després de l'acord PSC-ERC

La presidenta del Govern balear, Marga Prohens (PP), ha reclamat al president del Govern, Pedro Sánchez, que la reforma del sistema de finançament autonòmic es dugui a terme de manera “conjunta” després de l'acord subscrit entre el PSC i ERC per investir el socialista Salvador Illa com a president de Catalunya, que preveu una Hisenda catalana que es faci càrrec de tots els impostos i la negociació de dues quotes que la Generalitat transferiria a l'Estat.

Així ho ha traslladat la popular al cap de l'Executiu central durant la primera reunió que tots dos han mantingut i que s'ha celebrat a última hora de la tarda al Consolat de Mar. Al final de la trobada, Prohens ha assenyalat davant els mitjans que el Govern balear “no pot acceptar una negociació bilateral amb una comunitat autònoma” i que “es trenqui la solidaritat interregional i la caixa única” del sistema de finançament. Uns extrems que el mateix Sánchez ha descartat aquest dimarts en assenyalar que el pacte aconseguit “parla de solidaritat interterritorial i de la necessitat de garantir serveis públics equivalents a tota Espanya”.

Tot i això, Prohens ha criticat que “qüestions que afecten totes les comunitats autònomes s'estan negociant només amb algunes”, assenyalant que ha traslladat a Sánchez “la seva obligació de convocar formalment la conferència de presidents [que el president del Govern ha avançat que se celebrarà a Cantàbria] per abordar temes que ens afecten a tots, entre ells el sistema finançament autonòmic i la seva reforma, que s'ha de negociar amb totes les CCAA, primer a la conferència de presidents i després al si del Consell de Política Fiscal i Financera de forma tècnica a través dels nostres equips”.

“Cada una defensant les seves reivindicacions, criteris i singularitats”, ha afegit la dirigent popular, incidint que “no es pot acceptar que es negociï de forma bilateral només amb una Comunitat Autònoma i que es trenqui la solidaritat amb totes les altres”. Sobre això, ha manifestat que el preacord entre PSC i ERC “suposa un atac frontal a la resta de CCAA i especialment a Balears, segona que més aporta al sistema, més que Catalunya, i una de les tres úniques aportadores netes amb Catalunya i Madrid, a més de ser novena a l'hora de rebre recursos”.

Després de matisar que Balears “no vol ser més que ningú”, Prohens ha asseverat que “no es pot permetre tampoc” que es tracti a l'arxipèlag de manera diferent“.

La presidenta balear, segons ha detallat, ha avançat a Sánchez les qüestions que portarà a la conferència de presidents: el respecte a l'autonomia fiscal, el creixement poblacional i la població flotant –“mentre hi ha una Espanya que es buida, som la comunitat que més ha crescut–, el principi d'ordinalitat i donar més pes al factor de la insularitat.

D'aquesta manera, ha incidit que la “singularitat” de les Balears o les Canàries es pot observar per la seva situació geogràfica que “dificulta les comunicacions amb la península”, però, des del seu punt de vista, la “singularitat” de Catalunya troba a “els vots que necessita el president del Govern”.

D'altra banda, a preguntes de la premsa sobre si han parlat dels diferents conflictes judicials que tenen presentats o plantejats entre les dues institucions --recursos constitucionals contra la Llei d'Amnistia, el decret de Simplificació Administrativa o la demora de la Conferència de Presidents--, Prohens ha especificat que no s'ha tret a col·lació aquests contenciosos i, tot i que Sánchez ha esbossat que al setembre es podria reunir el conclave autonòmic, el Govern seguirà amb el seu recurs per aquesta qüestió fins que no es convoqui “formalment”.

Respecte a l'aprovació de la part fiscal del Règim Fiscal Especial de Balears (REB), sobre el qual prèviament s'havia pronunciat Sánchez després del seu despatx amb el rei al palau de l'Almudaina, Prohens ha asseverat que aquesta eina ja es troba “reconeguda a la Constitució”, mentre que, al seu parer, els termes del preacord PSC-ERC “van o poden anar en contra” de la Constitució, “en espera de conèixer la lletra petita”.