Tomben la tramitació de la polèmica macrogranja de 750.000 gallines projectada a Mallorca

L'ajuntament del municipi mallorquí de Sineu ha paralitzat la tramitació de la construcció de la macrogranja avícola projectada a dos quilòmetres de la localitat per a unes 750.000 gallines ponedores -que produirien uns 156 milions d'ous a l'any- i que,segons ha denunciat Greenpeace, serà la més contaminant de tot el territori espanyol. Les instal·lacions preveuen consumir, a més, més de 61.000 m3/any d'aigua —l'equivalent a unes 25 piscines olímpiques— en una localitat que, per si mateixa, pateix una pressió greu sobre els seus recursos hídrics. El projecte ha generat una allau de crítiques de veïns, administracions i entitats ecologistes.

Dijous passat, el Consistori va acordar la suspensió, durant un any, de l'atorgament i admissió a tràmit de tota mena d'autoritzacions i llicències urbanístiques vinculades a activitats ramaderes intensives en l'àmbit de tot el sòl rústic del municipi, tal com publica aquest dissabte el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB). És una mesura que frena de facto la tramitació de la polèmica macrogranja, impulsada per l'empresa Avícola Son Perot.

L'ajuntament considera, en relació amb l'ordenació del sòl rústic i, més concretament, amb les activitats ramaderes intensives, que les vigents Normes Subsidiàries (NNSS) del municipi, aprovades el 1990, contenen una regulació “insuficient i obsoleta”, especialment pel que fa a les mesures de protecció del paisatge i del medi ambient, a la mobilitat generada, així com també pel que fa a les condicions d'ús del sòl i de l'edificació, que no s'adeqüen a les necessitats actuals de la localitat.

En aquest sentit, la corporació municipal veu necessari dur a terme un estudi exhaustiu de la capacitat de càrrega que pot assumir el sòl rústic de Sineu, tant per reconvertir activitats ramaderes existents en intensives com per implantar-ne de noves, així com també de les condicions de reconversió o implantació de les dites activitats. A partir d'aquí, una vegada s'obtinguin les conclusions d'aquest estudi, l'ajuntament modificarà les NNSS actuals.

Tal com exposa la publicació del BOIB, el Consistori ha decidit suspendre les llicències i autoritzacions amb l'objectiu d'evitar que, durant aquesta fase anàlisi prèvia a la modificació, es puguin consolidar situacions que “resultin contràries al planejament modificat una vegada aquest sigui aprovat definitivament” .

La suspensió ha estat immediatament celebrada per la plataforma Macrogranjes NO, que considera que la mesura ha estat possible “gràcies a la pressió social del poble de Sineu, als veïns afectats ia la implicació d'altres ajuntaments” i entitats locals així com a “la generositat d'empreses, ponents, col·laboradores, artistes, voluntaris i tothom que ha penjat pancartes, exhibit banderoles, vestit samarretes, assistit a plens i un llarg etcètera”. “S'ha demostrat que la mobilització social dóna resultats i resulta imprescindible. Per tant, convidem tots els pobles de les illes a prendre mesures similars”, subratllen des de la plataforma, que alerta que continuarà activa “durant el període de temps necessari fins a aconseguir una solució definitiva sobre aquesta problemàtica a totes les Balears”.

Com va manifestar l'alcalde de Sineu, Bertomeu Mulet, en declaracions a elDiario.es, l'activitat agrària “s'ha de potenciar però adaptada al territori, amb un nombre d'animals més reduït i que respecti l'entorn”. En el cas de la macrogranja, recrimina que es tracta d'una infraestructura de 750.000 gallines, una part en llibertat, que “destrossarien tot el bosc d'alzines que envolta la finca”. El primer edil apunta, a més, a les olors que generaria l'activitat, a la pressió que les instal·lacions exercirien sobre els recursos hídrics, a la contaminació dels aqüífers i als problemes que es produirien a la carretera que condueix fins als terrenys amb l'increment del trànsit pesant als voltants del nucli urbà.

Els documents relatius al projecte contemplen l'execució de fins a deu naus agrícoles per a les gallines —tres de 2.041 m2 cadascuna per a la recria, quatre de 5.256 m2 cadascuna per a la cria de gallines a terra i tres més de 3.343 m2 per a les gallines les gallines camperes—, a més d'un centre de classificació i magatzem d'envasos, un porxo per a contenidors de residus, un magatzem al costat d'aljubs per a l'aigua potable, un femer de 14.000 metres quadrats, diverses fosses d'aigües brutes, una bassa prefabricada de lixiviats, guals sanitaris, un pou i diverses soleres per als dipòsits de propà.

El passat mes de setembre, el Consell de Mallorca va emetre un informe desfavorable sobre aquest projecte en al·legar, entre altres motius, que la proposta no fer referència a certes normatives municipals i autonòmiques que són de compliment obligat. La institució insular considera que el projecte presentat no “fa cap referència al planejament municipal vigent” ni al “procediment de les activitats subjectes a autorització ambiental integrada (AAI)”, així com tampoc a la documentació requerida per l'avaluació d'impacte ambiental (AIA).

La intenció de la mercantil passava per tancar de forma gradual les instal·lacions amb què compta als afores del municipi de Llucmajor i traslladar a Sineu l'activitat per adaptar-la, segons assenyala en el seu projecte, al qual ha tingut accés elDiario.es, “a les noves necessitats de mercat, complint la normativa vigent i amb els darrers avenços tecnològics per garantir el benestar dels animals, optimitzar la producció d'ous i minimitzar el possible impacte ambiental de l'activitat”

Des de les entitats ecologistes, Greenpeace va encendre el debat en emetre un comunicat en què denunciava que, atenent els càlculs que l'ONG ha dut a terme, el consum directe d'aigua de la macrogranja, sense comptar amb la necessària per produir l'aliment de les gallines , seria de més de 61.000 m3/any, una tercera part del consum estimat per a Sineu. Per als ecologistes, el projecte agreujaria la situació del municipi, que ja fa més d'una dècada que no pot consumir la seva aigua a causa de la contaminació per nitrats.

L'entitat recrimina, en aquesta línia, que el projecte no té càlculs específics per mostrar els impactes que tindria sobre el medi ambient. “Si comparem amb altres explotacions avícoles industrials en funcionament, només pel que fa a les emissions d'amoníac, un gas tòxic amb efectes nefastos sobre el medi ambient i la salut de les persones, aquesta explotació industrial es convertiria en la macrogranja d'aus de corral més contaminant del país”, afegeixen des de l'ONG, els qui alerten de les “dimensions faraòniques” del projecte: deu naus industrials a què se sumarien les altres instal·lacions de suport, així com els femers i fosses per emmagatzemar les ingents quantitats de fems que es generarien per un nombre d'animals semblant.

Per la seva banda, Avícola Son Perot anunciava el 30 de setembre que el seu equip legal avaluarà les publicacions en mitjans de comunicació o xarxes socials i les actuacions realitzades sobre la macrogranja amb l'objectiu de determinar les “accions oportunes” dirigides a “protegir la seva integritat i reputació”. Des de la mercantil mostraven la seva “preocupació” davant la suposada publicació de “dades inexactes, informacions incorrectes i bulls infundats” relatius a aquesta infraestructura.