Unes 200 persones clamen contra la supressió de la Llei de memòria democràtica balear: “Feixistes, fora del Parlament!”

Unes 200 persones, moltes descendents de represaliats del franquisme, s'han concentrat a les portes del Parlament balear per clamar contra la derogació de la Llei de memòria i reconeixement democràtics de Balears, la supressió de la qual, proposada per Vox amb el suport del PP, serà aquest dimarts presa en consideració a la Cambra autonòmica. Al crit de “sense memòria no hi ha democràcia”, “feixistes, fora del Parlament” i “Memòria, justícia, veritat i reparació” i amb diverses banderes republicanes onejant, la protesta ha estat convocada per l'associació Memòria de Mallorca amb l'objectiu de mostrar el seu rebuig a la iniciativa de l'extrema dreta.

A través d'una carta adreçada al PP, el col·lectiu ha exigit dels conservadors la seva consideració cap a “les més de 2.000 víctimes assassinades” pel feixisme a Balears, “les més de 10.000 víctimes tancades a la presó” durant el període de la Guerra Civil i la dictadura franquista, les que “van patir condemnes i sentències a mort manifestament injustes”, les que van ser “executades extrajudicialment” i les que “van patir desaparicions forçades”, a més de tenir present “el patiment que estan ocasionant de nou a les seves famílies”.

“Totes elles estan reconegudes a la Llei citada i totes elles tenen la consideració de víctimes de violacions dels drets humans amb els drets a la veritat, la justícia, la reparació, les garanties de no repetició i la memòria”. “Agafin els seus noms i les facin seus com a persones que ens van precedir en la lluita per la democràcia demostrant així que són un partit democràtic; es posicionin al costat de les víctimes, defensin, amb la no presa en consideració de la derogació a petició de l'extrema dreta d'una llei que només ha atorgat drets i beneficis, que la memòria no és una qüestió de partits polítics sinó de drets humans”.

Acompanyant la carta dels noms dels represaliats pel franquisme a Balears, des de Memòria de Mallorca han instat el PP a “a què pensin en ells a l'hora d'emetre el seu vot”. “Ara no tenen veu però encara tenen nom i tenen honor i tenen família i, alhora, han de tenir i tindran memòria democràtica”, sentencien.

Cal recordar que la Llei de memòria democràtica va ser aprovada el 2018 durant el primer mandat de la socialista Francina Armengol. La supressió d'aquesta normativa figura a l'acord de legislatura aconseguit entre PP i extrema dreta, pel qual els de Santiago Abascal es comprometien a abstenir-se a la investidura de la popular Marga Prohens com a presidenta del Govern, com així va acabar passant.

La derogació es troba recollida en una Proposició impulsada per Vox en línia del que efectua l'extrema dreta en altres comunitats autònomes en què governa al costat del PP. Revocar les legislacions que pretenen garantir els drets de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme es va convertir en un dels compromisos clau que van segellar les dretes i el seu objectiu passa per substituir-les per lleis que han anomenat “de concòrdia”. El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, encapçalat per Ángel Víctor Torres, ja ha anunciat que portarà al Tribunal Constitucional l'ofensiva de Vox contra la memòria històrica.

A Balears, entre els al·legats que el partit exposa al document presentat a la Cambra, recrimina que la Llei “atempta contra la igualtat de tots els espanyols”, atès que, segons la seva opinió, “vulnera l'article 14 [de la Constitució] que serveix de clau per als drets fonamentals”. “Aquesta llei procedeix a discriminar i apartar una part del poble espanyol per la seva opinió, les seves circumstàncies personals, socials o històriques, com ara el bàndol en què van lluitar”.

En opinió de Vox, aquesta circumstància “promou la rancúnia i evita el reconeixement a tots aquells que, en algun moment de la història i per diverses causes, van vessar la seva sang per Espanya sense importar el bàndol en què estiguessin”. En el text, el partit torna a malinterpretar la memòria històrica com un intent de “dividir els espanyols”, en lloc de valorar-la com una eina dirigida a reparar les ferides provocades pel cop feixista del 1936, la Guerra Civil i la dictadura franquista .