Qui hauria de gestionar què? Propostes dels partits illencs respecte al model competencial

El moment de redacció d’un programa sol ser caòtic. Depenent de cada partit, hi ha ponències polítiques que posen les línies mestres del programa, o assemblees de militants i simpatitzants que afegeixen punts i fan esmenes. En tot cas, el producte final és un text que es presenta usualment pels partits com un compromís, però que en la pràctica és una proposta que la realitat política fa tornar més pragmàtica. La presència o no de certes temàtiques ens informa de les prioritats del partit, de si és en la seva agenda política o no. Per altra banda, l’oblit ens pot informar també o de la falta d’interès o del conflicte intern que certa temàtica representa.

En aquest breu article exposaré les propostes explícites d’organització dels diferents nivells institucionals i de descentralització de competències recollides als programes electorals del Partit Popular, el Pi, PSIB, Més per Mallorca, Més per Menorca, Gent per Formentera i Unides Podem. Ciutadans no tracta aquest tema. A priori, podríem pensar que els partits d’àmbit no estatal poden tenir més interès en descentralitzar competències a la CAIB i/o als diferents consells insulars que els partits estatals. Però, és així en tots els casos?

Model institucional

Descentralització als ajuntaments

Més enllà de les propostes relacionades amb la col·laboració o teixir xarxes de la CAIB o Consells amb els ajuntaments en temàtiques diverses -que acostumen a ser habituals- només tres partits parlen específicament d’augmentar les competències dels consistoris municipals.  

El PSIB proposa que la CAIB delegui competències als ajuntaments costaners sobre autoritzacions per activitats de serveis de temporada a les platges (xibius, ombrel·les i hamaques), competències que la recent Llei de Costes dona a la CAIB. El Pi vol potenciar l’autonomia de l’Ajuntament de Palma perquè pugui assumir la gestió de determinades prestacions a la ciutadania vinculades al Govern i al Consell. I el Partit Popular vol dotar de major autonomia els ajuntaments en l’aprovació dels seus planejaments municipals i descentralitzar decisions en matèria turística.

Descentralització als Consells Insulars

Pel que fa al traspàs de la CAIB als consells insulars, l’Estatut d’autonomia del 1983 i la seva reforma del 2007 contemplaven que una sèrie de competències havien de ser titularitat dels consells insulars. Les lleis que regulen els consells insulars -la darrera és del 28 de juny del 2022- han continuat aprofundint en l’autonomia i la competència dels governs insulars. 

Tots els partits -excepte Ciutadans, que no en fa esment- aposten als seus programes per una descentralització, en major o menor mesura, de competències cap als consells insulars. A més a més, gran part d’ells fa referència a la necessitat d’una millora del seu finançament i una adaptació del seu pressupost a les competències que tenen. Als programes electorals podem distingir dues postures: els que proposen descentralitzar competències concretes sense fer referència a un objectiu últim de la descentralització i els qui fan referència a l’insularisme com a forma bàsica d’autogovern de cada illa.

En el primer grup hi trobam el PP, el PSOE i Gent per Formentera. El Partit Popular proposa descentralitzar als consells insulars i ajuntaments de les decisions en matèria turística, per exemple la capacitat de regular l’entrada de vehicles a cada illa. El PSIB proposa que la CAIB delegui als consells insulars la planificació i ordenació del litoral, i formalitzar abans de final d’any la transferència sobre litoral rústic. Competències recentment transferides pel Govern d’Espanya a finals del 2022 amb la Llei de Costes. Gent per Formentera proposa el traspàs efectiu de les competències de l’esmentada Llei de Costes al Consell de Formentera.

En el segon grup hi trobam els partits que parlen explícitament als seus programes que els consells insulars han de ser el vertader òrgan d’autogovern: MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca, Podem i el Pi. Tots ells parlen de traspassar les competències previstes a l’Estatut d’Autonomia, previstes al seu article 70. A part d’aquestes, vejam quines propostes concretes hi fan.

MÉS per Menorca específicament proposa traspassar de la competència en beques universitàries i altres estudis postobligatoris, l’assumpció de la competència de litoral en sòl rústic i totes les competències que es preveuen en la Llei de Menorca Reserva de Biosfera. També defensen la transferència de la competència en ensenyament i sanitat, previstes a l’article 71 de l’Estatut d’Autonomia on es tracta la funció executiva de competències. El Pi proposa que el Consell de Mallorca s’equipari al mateix nivell competencial de la resta de consells i que tots els consells assumeixin les competències de coordinació de Protecció civil i emergències i de les Agrupacions de voluntaris de Protecció civil. Així com que recaptin, en la mesura del possible, els seus ingressos. Podem proposa traspassar la competència de mobilitat i transport al Consell de Mallorca i les competències de recursos hídrics a tots els Consells Insulars, també prevista a l’article 71 de l’Estatut d’Autonomia. MÉS per Mallorca específicament proposa transferir mobilitat al Consell de Mallorca.

Rol de la CAIB

Pel que fa a reclamar competències a l’Estat per ser assumides per la CAIB, el Pi, Més per Menorca i Més per Mallorca duen propostes específiques al seu programa electoral. Aquests tres partits sol·liciten fer efectiva la constitució del cos de policia autonòmic, ports i aeroports i justícia. Així com tenir més sobirania financera. A més, MÉS per Mallorca proposa reclamar les competències d’Institucions Penitenciàries, de mercat laboral, d’energia, transport i seguretat. Més per Menorca proposa la transferència a la CAIB de la competència de la gestió de beques universitàries, seguretat viària i ciutadana i de costes. El Pi proposa renegociar la transferència de la competència de costes i litoral per tenir-ne plena competència, el traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital i de tota prestació social de suport a sectors vulnerables i negociar amb l’Estat la gestió dels centres penitenciaris. 

Conclusió

Com veim, hi ha un consens clar en els partits analitzats aquí: els consells insulars han de gestionar més competències, com es va comentar en un altre article, i l’infrafinançament dels consells insulars en relació a les competències adquirides. No sembla que el fet de ser o no un partit d’àmbit estatal influeixi en el consens bàsic, tal vegada sí en l’abast o prioritat dins la seva pròpia agenda política.

Els partits d’àmbit no estatal i Podem entren dins els partits amb programes més insularistes. Tot i així, existeixen diferències. Per exemple, MÉS per Mallorca només especifica traspassar la competència de mobilitat al Consell de Mallorca, que és l’únic consell que encara no la té. Contrasta amb la quantitat de propostes concretes presentades en el que respecta a les competències que haurien de descentralitzar-se de l’estat a la CAIB. Per la seva banda, el Partit Popular podria sorprendre a molts amb la seva proposta de descentralitzar als consells insulars la capacitat de regular l’entrada de cotxes a cada illa.

Pel que fa a les competències reclamades a l’estat per ser gestionades per la CAIB, només els partits d’àmbit no estatal (sense comptar GxF) tenen demandes específiques al respecte. Aquí sí sembla ser un criteri explicatiu el fet que el partit sigui d’àmbit estatal o no, i evidència la falta de consens que sí existeix entre tots els partits en el cas de fer uns consells insulars més autònoms i competents.