Els barris més pobres de Barcelona ho són més que fa un any

Els barris més empobrits a Barcelona agreugen la seva situació. Així ho demostra l'informe Distribució familiar de la renda familiar disponible a la ciutat. Segons l'estadística, corresponent al 2015 i presentada aquest dilluns, els barris més pobres de Barcelona ho són més que fa un any.

D'altra banda, encara que l'estudi valora que les rendes mitjanes segueixen sent el grup més nombrós, el nombre de persones d'aquest grup s'ha aprimat considerablement des del 2007: d'un 60% ha passat a un 44% del total. “La precarització de les classes mitjanes no és una dada bona”, ha lamentat Pisarello, que ha destacat que la pèrdua de classes mitjanes és preocupant, ja que provoca “la pèrdua de cohesió social”.

L'estudi avoca una situació paradoxal: tot i que barris com Trinitat Vella, Vallbona, la Marina del Prat Vermell o Ciutat Meridiana empitjoren la seva renda mitjana, l'informe actual indica uns valors molt similars entre els anys 2014 i 2015 pel que fa a les desigualtats a la ciutat. Si bé l'anterior informe indicava que la renda familiar mitjana més alta i la renda més baixa seguia distanciant-se, ara s'atura el creixement de la diferència entre els barris més rics i els més pobres. Aquest estancament del creixement de la desigualtat no es produïa des d'abans de la crisi, l'any 2007.

“La notícia és que 'la tisora' no es continua obrint, hi ha un canvi en la tendència: per primera vegada les diferències entre barris amb valors extrems s'estabilitza”, ha destacat el primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello.

L'estudi també mostra que s'ha produït un augment de la renda mitjana –de prop d'un 3%– que, segons l'Ajuntament, es recolza en l'enfortiment de la situació econòmica de la ciutat, a més d'en l'augment de l'ocupació. En l'actualitat la renda familiar mitjana a la ciutat és de 19.775 euros (el 2014 eren 19.335 euros). “Celebrem les dades, ens reafirma en l'estratègia, però hem de millorar en la qualitat de l'ocupació”, ha explicat Pisarello, que s'ha felicitat pels resultats positius de l'estadística, tot i que estrictament el govern de la ciutat només va intervenir en mig any durant el 2015.

L'Ajuntament de Barcelona ha fet èmfasi aquest dilluns en la importància d'atendre “qüestions que no apareixen a l'estudi”, com seria la desigualtat manifesta per motius de gènere o eixugar les diferències entre sectors de població com la gent gran. “El treball segueix sent precari però cal batallar per un salari mínim de ciutat i incloure la contractació justa”, ha vaticinat Pisarello.

L'informe de renda familiar disponible presentat aquest dilluns és un dels índexs més recurrents per a valorar l'estat de la desigualtat a un territori. L'informe s'elabora a partir d'una estimació a preus corrents de la renda familiar disponible segons les dades oficials que proporcionen els organismes d'estadística de l'Ajuntament. L'estimació s'estableix a partir de cinc variables: variable laboral, aturats dividits per població; nivell educatiu, es compten les persones amb titulació superior; nivells de consum, a partir de la tinença o adquisició de vehicles; i patrimoni, entre d'altres, tenint en compte la venda d'habitatges de segona mà.

A la cua, els barris són encara més pobres

Tot i l'estancament del creixement de les desigualtats, a l'extrem de l'estadística segueixen situant-se els districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Nou Barris. De fet, Nou Barris, un any més, reuneix els deu barris amb la renda familiar més baixa. Tot i això, segons els números del 2015, es produeix un canvi a la cua de l'estadística: Ciutat Meridiana desplaça Trinitat Nova com a barri amb la renda més baixa.

El que no canvia és l'empobriment dels barris més desafavorits, que un any després presenten uns números encara pitjors. Trinitat Vella, Vallbona, la Marina del Prat Vermell o Ciutat Meridiana –tots ells a la cua de la classificació– han vist rebaixada la renda familiar mitjana respecte al 2014.

L'estudi també determina que els barris amb menys renda també són els més petits. És el cas de molts dels barris de la perifèria: la Marina del Prat Vermell, Trinitat Nova o El Besòs. Per aquest motiu, com ja va anunciar l'Ajuntament, el Pla de Barris se centrarà en els barris limítrofes de la ciutat.

Un d'aquests barris, El Besòs, presenta una de les situacions més curioses: el barri a la ribera del riu Besòs, a la cua de les rendes baixes, conviu amb un dels barris amb les rendes més altes de la ciutat, el de Diagonal Mar. A El Besòs l'accés a l'habitatge suposa un 30% dels ingressos per a les famílies, per contra a barris com Diagonal Mar o Sarrià significa al voltant d'un 3% d'aquests ingressos.

Són pocs els districtes que creixen, però ho fa de forma esglaonada Ciutat Vella, que des del 2007 ha passat de ser el 9è districte més ric al 6è. Segons ha explicat el consistori, Ciutat Vella està rebent rendes altes, un factor que, entre altres, eleva els preus del lloguer: el cèntric districte té el preu mitjà més alt de Barcelona.