Els Mossos acusen de blanqueig un manter perquè “es presumeix” que ingressa diners al banc
Quatre manters estan en presó provisional des del 30 de juliol després d'una operació en què els Mossos d'Esquadra van detenir un total de set venedors en un pis de Barcelona. La policia catalana ha anat un pas més enllà i, a més del tradicional delicte contra la propietat industrial amb el que se sanciona el 'top manta', ha imputat un delicte de pertinença a grup criminal als set venedors. L'atestat policial, al qual ha tingut accés aquest diari, fonamenta l'acusació de grup criminal en que quatre dels detinguts són germans i en la forma de vida habitual de tot manter: entrar i sortir de casa amb la manta o ser detingut per la policia. D'altra banda, un dels manters també està acusat de blanqueig de capitals. El motiu és que, segons l'atestat, “es presumeix que realitza ingressos de diners en metàl·lic” en una entitat bancària.
La venda il·legal i el 'top manta' estan tipificades al Codi Penal com un delicte contra la propietat industrial. L'atestat policial descriu “l'organització criminal” de la qual formarien part els manters per perpetrar un delicte “continuat” contra la propietat industrial en base a un seguiment al llarg d'una setmana del grup de manters que residia en un pis de l'Eixample de Barcelona.
L'atestat assenyala quatre motius per considerar que els venedors ambulants formaven part d'un grup criminal. En primer lloc, la policia catalana assenyala que “estem davant d'un grup de més de dues persones, algunes unides per vincles permanents estables d'amistat o familiars”. Es dóna la circumstància que quatre dels detinguts són germans.
En segon lloc, els Mossos creuen que el grup “té una certa consistència i permanència en el temps i per tant formen un grup estable”. Aquesta acusació es basa en els 109 antecedents policials que acumulen els detinguts per dedicar-se al 'top manta'. Els advocats dels detinguts matisen que els manters no tenen antecedents penals i que n'hi ha prou amb una identificació al carrer per acumular un antecedent. Amb tot, pels Mossos la finalitat de vendre al carrer és “exclusivament delinquir”.
Una altra de les bases de l'acusació de grup criminal és que, segons els Mossos, els detinguts “actuen de manera coordinada i concertada”. Per sostenir-ho, la policia assenyala, que, de la vigilància realitzada al pis dels detinguts, s'ha vist “entrar i sortir a diferents hores del dia a algunes de les persones investigades” i a “compradors o transportistes de productes possiblement falsificats”. L'atestat no concreta si s'ha identificat alguna d'aquestes persones que suposadament compraven o portaven els productes al pis dels detinguts.
Així mateix, la policia assegura que els detinguts tenien “diferents rols” i es “repartien tasques i funcions”, cosa que, segons els Mossos, accentua la pertinença a grup criminal. De quins rols es tracta? Dels vuit investigats –els set detinguts més un altre manter que va acabar al CIE dies abans de l'operació–, 6 simplement són manters o “venedors de base”, segons l'atestat.
Dos tenen la categoria de “membres rellevants del grup investigat”, tot i que els Mossos no especifiquen en l'atestat quina funció feien. Es limiten a assenyalar que són “persones sense l'actuació de les quals no seria possible en determinades ocasions cometre el fet en la seva màxima expressió” i que es “lucren” amb ella.
Un d'ells, a més de ser “membre rellevant del grup investigat” sense una tasca concreta dins del mateix, és “blanquejador”, d'aquí que se l'acusi de blanqueig de capitals. El motiu és que del seguiment que els Mossos van realitzar durant quatre dies del mes de juliol, el manter acudeix “regularment” a una oficina bancària i “es presumeix que realitza ingressos de diners en metàl·lic” ja que surt de casa amb una “bossa de mà de petites dimensions tipus 'renyonera' amb quelcom al seu interior [...] i al sortir de l'entitat la bossa de mà està buida i oberta”.
La “coordinació” a la qual també fan referència els Mossos per fonamentar l'acusació de grup criminal es basa en que els detinguts estan “especialitzats” en el 'top manta'. La policia catalana assenyala que els manters “han de saber en tot moment” quins articles poden adquirir, així com les zones de venda, els horaris i “quina és la moda actual per demanar al moment els articles”.
“Deliri jurídic”
La Fiscalia i la jutgessa van assumir les tesis dels Mossos, i el passat 30 de juliol la instructora va dictar ordre de presó provisional –que ha estat recorreguda– per quatre dels set venedors. Els advocats dels detinguts, per contra, han lamentat en declaracions a aquest diari l'actuació policial i han qualificat l'atestat de “barbaritat” i “deliri jurídic”.
“Els Mossos han construït un relat criminal al voltant de la vida quotidiana dels manters”, ha denunciat la lletrada de dos dels venedors, Montse Fernàndez. L'altre encarregat de la defensa dels manters, l'advocat Andrés García Berrio, ha recordat que l'actuació contra els manters arriba un any després de la reforma del Codi Penal del PP que va reintroduir el 'top manta' com a delicte penal. “Que els Mossos assumeixin la repenalització del 'top manta' i d'aquí acusin d'organització criminal suposa creuar una línia vermella molt delicada”, ha asseverat.
“S'atribueixen rols sense proves que puguin suportar el manteniment en presó provisional dels manters”, ha afegit Fernàndez. Tots dos lletrats han considerat que l'atestat és un relat de la vida quotidiana dels manters i que els atribueix rols de grup criminal “sense proves fefaents”.
García Berrio també ha recordat que la V Convenció de Nacions Unides contra la delinqüència transnacional de l'any 2000 considera grups criminals organitzats aquells que busquen cometre crims penats amb més de quatre anys de presó, pena a la qual no arriba el delicte contra la propietat industrial amb el que es castiga el 'top manta'. “Aquest tipus penal està contemplat tan sols per les conductes més greus i òbviament el 'top manta' no pot ser-ho. És un precedent absolutament negatiu i esperem que la lògica s'imposi aviat”, ha conclòs.
