Ruta contra la cola: els veïns demanen als botiguers que no venguin pega als joves que n'inhalen

“Aquí veneu pega, veritat?”, diu la Khadeja a un responsable d'un basar oriental que, mentre mou una de les seves mans per sobre del cap en senyal de poca comprensió, amb l'altra cobra un clauer a un turista. “Aquí veneu pega, veritat?”, repeteix la Khadeja, que aquesta vegada desplaça amb cura el seu puny dret fent una forma de cilindre cap al nas, com si sostingués un gelat a punt de vessar. O una barra de cola.

Després de diversos intents més, i sense gaire sort en la comunicació, la Khadeja li diu al treballador: “Per favor, no vengueu als nois... Ets pare? Jo sóc mare, i als nois no els va bé, no els va bé això”.

La Khadeja, acompanyada de dos joves més del barri de la Ribera, repeteix l'operació en altres locals. Tots ells regentats per persones d'origen xinès. “És on la cola és més barata”, aclareix la Khadeja, mare de quatre fills i veïna de la Ribera des de fa gairebé 30 anys.

No és la primera vegada que la Khadeja i altres veïns integren una ruta contra la cola. Però sí la primera en què ho fan de forma organitzada. Abans parlaven amb els comerciants a títol personal, ara ho fan de forma acordada entre una vintena de veïns. De la mateixa manera, organitzen cuscús populars per als joves migrats del barri.

“Són molt pocs nois i estan sols, necessitem que els veïns no se'ls posin en contra”, comenta la Maria mentre surt d'un basar del carrer Sant Pere Més Baix. Ella és una altra de les persones del barri que en alguna ocasió els ha ofert menjar o dutxa. Abans que la Maria acabi la següent frase, una altra veïna que presencia l'escena, remuga: “Mira la que estan muntant... Quan roben, cal ajudar-los també?”. No tots els veïns donen suport els mètodes de la Khadeja i les altres persones en suport als joves. Alguns d'ells tenen por i estan cansats de la seva presència al barri.

Els veïns de la Ribera de Barcelona conviuen des de fa anys amb joves migrats, en alguns casos menors i en menys casos encara inhaladors de cola. “Són la minoria, els que consumeixen. Igual 5 o 6 dels gairebé 40 joves migrats que hi ha per aquí”, cita una altra de les mares, que descansa en un dels bancs del Pou de la Figuera (el 'Forat de la Vergonya', com se'l coneix popularment). “Paguen justos per pecadors”.

Segons alguns veïns de la Ribera, la presència policial al barri s'ha intensificat l'últim mes al voltant del Forat. La versió la confirma l'Ajuntament de Barcelona. Això ha provocat el que alguns educadors de la zona anomenen “escorcolls indiscriminats”. “Qualsevol jove migrant està exposat a què se li demanin els papers o que se li faci un registre. Consumeixi o no, estigui fent xivarri o no”, diu un altre dels veïns, que prefereix no dir el seu nom.

Per rebaixar la tensió i evitar la diàspora de joves a altres zones de la ciutat o fins i tot a altres països (segons diversos veïns una quinzena de joves ja haurien marxat del barri amb destinació a França), una vintena de veïns treballen en una plataforma que es presentarà la setmana que ve. Serà un espai de suport a menors i joves migrats, que no només estarà integrat per activistes o espais pels drets humans de Ciutat Vella, sinó en la seva majoria per mares de la zona.

“Jo sóc la primera que els dic que han de comportar-se i deixar la cola, però hem de ser més”, atén la Khadeja, poc abans d'encarar la part sud del Forat de la Vergonya. Segons alguns professionals de carrer, les mares o els veïns són per a aquests joves una “autoritat moral”. També un espai proper al que –comenta un dels integrants de la futura plataforma en suport als joves migrats– “no arriben les institucions”. “Aquestes dones són agents comunitaris, s'estan enfrontant a la seva comunitat i cal ajudar-les”, cita la mateixa font.