Insults a les dones polítiques: una violència masclista en augment

Algú encara dubta que els insults, ridiculitzacions, desvaloritzacions, etc… que han rebut les dones polítiques en aquest país en els últims temps són una manifestació més de les violències masclistes?

L’última i més flagrant ofensiva l’hem viscut en aquests darrers dies i les dones polítiques de la CUP n’han estat “l’ase dels cops”. Però ja ve de més enllà, portem temps sentint i llegint despropòsits cap a les dones polítiques únicament pel fet de ser dones tinguin la ideologia política que tinguin. Una vegada més, aquesta qüestió ha estat invisibilitzada perquè “únicament” afecta les dones i, enmig de tot el soroll polític en què ens trobem, suposo que la igualtat real entre homes i dones que també es tradueix en: igualtat en el tracte, en el reconeixement públic i privat, en què la nostra veu valgui igual que la de qualsevol home, en definitiva, en la capacitat de incidir en la política del país, no sembla prou important. Però ho és. Feministes de Catalunya ha redactat un Comunicat contra l’assetjament a Dones polítiques per deixar clara la denúncia respecte a aquesta situació.

És evident que quan algú utilitza arguments personals, estètics, estereotips de gènere, etc. per argumentar en un debat polític és perquè li manquen arguments polítics d’altura i, a més molt probablement se sent amenaçat per l’avenç imparable de la igualtat i la visibilització de les dones a l’esfera pública. Es posa en ridícul. El que ja no és tan clar és per què socialment tolerem que aquesta violència es segueixi produint i ho veiem només com un “dany colateral” de la crispació política que estem vivint. Ja podem parlar de nova política o de transformació social, si no ens plantem i deixem de tolerar aquest doble raser entre els homes i les dones en les anàlisis polítiques estarem sent connivents amb aquest sistema patriarcal que segueix acceptant que s’insulti o es tracti les dones polítiques com a objectes menystenint les seves opinions com quelcom inevitable i inherent a la humanitat i no canviarem res.

Les dones ̶ esperem ̶ seguiran anant en augment a la política i aquest fet incideix i incidirà en com sigui aquesta política. Aquesta és una oportunitat que tenim. Que hi hagi prou dones com per poder plantejar alternatives i posicionaments diferents i no adaptar-nos als models masculins imperants fins ara. Esperem amb això contribuir a generar, juntament amb els homes, canvis que millorin la societat per a tothom (homes i dones) però, perquè això passi, cal tenir espai per ser escoltades, sense ser coaccionades ni menystingudes.

Estem a la primera setmana de gener i ja hi ha hagut 4 dones mortes a l’Estat Espanyol per violència masclista. Esfereïdor. Sembla que cal recordar, un cop més, que en la base de les violències masclistes que ens deixen aquestes conseqüències tan cruels està la desigualtat estructural entre homes i dones que segueix igual de vigent. Aquests assassinats masclistes són vides humanes que ens haurien de fer pensar i confrontar amb la responsabilitat que tenim cada un/a de nosaltres en la nostra quotidianitat, en les nostres accions, en el que fem o el que deixem de fer en relació amb aquesta anhelada igualtat. Quan algú somriu de forma còmplice davant un comentari aparegut en un article o un tweet on s’insulta una dona política apel·lant a qualsevol qüestió personal està participant d’aquesta estructura patriarcal, i així, dia rere dia tolerem la repetició d’estereotips que ens evoquen permanentment una societat desigual i per tant injusta. Ja sabem que per a les dones tot allò personal és polític. Fóra bo no oblidar-ho.