El comitè d’empresa de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell explica a Catalunya Plural que per les intervencions que fan a pacients de l’hospital públic derivats a la Clínica del Vallès o a l’Hospital General de Catalunya, dos centres privats d’IDCsalud, utilitzen el material que el centre privat compra i que els obliga a posar. Aquest material queda cobert amb els diners que el CatSalut dóna a la Clínica del Vallès o a l’Hospital General de Catalunya per cada intervenció que fa a un pacient del servei públic.
“Tenim un material aquí al Taulí que allí no sempre tenim i inicialment no estem acostumats a treballar-hi, hem d’utilitzar el que allí ens diuen”, denuncia un treballador. “En el cas d’un VIS pot no ser massa important però si es tracta d’una pròtesi si”, explica aquest professional, ja que les pròtesis tenen unes característiques molt particulars. De fet, aquest treballador explica que en alguna ocasió, per criteri mèdic, s’ha arribat a paralitzar intervencions ja que era millor implantar una pròtesis més adient per l’edat del pacient. Tot i així assegura que la majoria de vegades les intervencions que programen per derivar pacients als centres privats solen ser aquelles que precisen del material que allí tenen. “Es fa la selecció de pacients en funció del material del que allí es disposa”, denuncia.
Un cirurgià del comitè d’empresa explica que a la Clínica del Vallès sempre implanta pròtesis de genoll de la marca Zimmer, una casa que també tenen al Taulí. Els cirurgians en general no es mostren descontents amb el material d’aquesta casa, però en ocasions es queixen de no poder utilitzar altres marques que si podrien fer servir si el malalt estes sent operat al Taulí, on li pertocaria.
Isabel Vallet, diputada de la CUP, assegura que això provoca una “desigualtat flagrant entre els pacients tractats a centres públics i els que són tractats a centres privats” ja que segons ella els privats “són de més baixa qualitat”.
Als hospitals de titularitat pública existeix una comissió de compres que, a partir del material inclòs en la cartera del Servei Nacional de Salut i dels preus aprovats pel CatSalut, discuteix amb el caps de l’àrea corresponent –si són pròtesis de genoll es farà amb responsables de trauma, per exemple- quines característiques ha de tenir allò que han de comprar. Un cop acordat, com queda regulat en el contracte entre el CatSalut i el Taulí, la compra queda subjecte a concurs públic.
Josep Martí, membre de Marea Blanca i fundador del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), explica que en el cas dels centres privats, com la Clínica del Vallès o l’Hospital General de Catalunya, no queda clar si això es fa, de fet, al ser una empresa privada els centres com la Clínica del Vallès o l'Hospital General de Catalunya, no queden subjectes a la llei de concurs públic. “Compren el que està més bé de preu”, assenyala Martí. Com indiquen els professionals a Catalunya Plural és el centre qui acaba comprant el que vol a qui vol. De fet, com ja explicava Catalunya Plural anteriorment, és cert que les intervencions a centres privats poden sortir més barates, però es degut a un sistema de fixació de preus que s’estipula segons la complexitat de cada centre. El fet que aquests centres privats siguin de menys complexitat fa que rebin menys diners per una intervenció per la que un centre públic més complexa, com el Taulí, cobraria més. Això fa que hagin de buscar la fórmula d’ abaratir costos i a més treure benefici, ja que com indica Isabel Vallet “la sanitat privada busca el rendiment econòmic i la pública no”. La necessitat de treure rendiment, com ja explicava Josep Martí pot fer que “el centre privat tingui la tentació d'avaratir costos, bé precaritzant condicions laborals o disminuint la qualitat dels materials”.
Sobre el tema compres de material, en els convenis que té el CatSalut amb la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya no figura res, segons els papers als que ha tingut accés aquest diari.
La particularitat del model sanitari català, que es defineix amb un marc –SISCAT– d’utilització pública on els centres assistencials que hi ha són tant de titularitat pública com privada, i la diferent regulació de cada un d’aquest, fa que existeixin, com explica Marta Ribas, diputada d'ICV-EUiA, “moltes illes d’opacitat no controlada que permeten un mal ús del diner públic amb la voluntat de fer negoci”.
“Això és un evidencia més de la desregularització i el marc de confusió que hi ha en l’àmbit de la salut”, denuncia Ribas, que reivindica un codi ètic i de sostenibilitat que sigui aplicable a qualsevol centre que rebi finançament públic.
L’altre problema doncs, com explica Josep Martí i com denuncien també els treballadors del comitè d’empresa del Taulí, és la falta de fiscalització i auditoria de tot allò que compren els centres privats amb diner públic. Vallet assegura que en aquests centres “no hi ha un control democràtic de les despeses ni de la qualitat”.
Sobre este blog
El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:
