L'any 20013 es van destruir a Catalunya 198.000 llocs de treball, un 1,17%, segons les dades de l'Enquesta de Població Europea (EPA). Però, el conjunt de cooperatives catalanes van crear llocs de treball nets, 1.397, equivalents a un 3,7% respecte als que tenien aquest tipus d'empreses un any abans. I quin tipus de feina s'ha creat? Doncs, en un 87% les cooperatives han creat feina estable, bé com a assalariats o bé com a nous socis. Per contra, la creació de llocs de treball fixos a les empreses de capital s'ha limitat al 10%, és a dir, el 90% han estat temporals.
Les dades abans indicades mostren dues realitats divergents front a una mateixa crisi econòmica. En altres paraules, mentre les empreses basades en el capital reaccionen a les situacions negatives amb precarització laboral, les empreses que tenen el treball com a centre neuràlgic el treball, mantenen o fins i tot reforcen el component laboral.
Un 81% de contractes estables
Tot i que les comparacions són arriscades, ara les cooperatives tenen aproximadament un 81% dels seus ocupats amb contractes estables, mentre que les empreses convencionals tenen a Catalunya un 68% de treball amb contractes fixos, segons les darreres dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), tal com constaten també fonts d'UGT i CCOO. Cal dir que les empreses privades tenen una proporció de treball estable pràcticament equivalent a la de les cooperatives, però, el còmput baixa precisament a causa de la inestabilitat més gran de la feina a les administracions públiques, que tenen un 30% de contractes precaris.
Abans de la crisi fins i tot els gestors de les empreses de capital feien referència a la importància del factor humà en la bona marxa de les societats. Ara, amb la crisi han empès dures mesures que han afectat especialment a les seves plantilles i ja no se sent el discurs que valora la importància de la implicació dels treballadors en el futur de l'empresa i la importància que això té en el seu creixement.
Flexibilitat i implicació
Les cooperatives mai van fer una gran bandera de la implicació dels seus socis-treballadors en el seu futur. Es dóna per descomptada. I la crisi ha fet aquest element clau. Totes les entitats consultades pel Diari de la cooperació han indicat que la seva resistència més gran a la mala situació econòmica s'explica per la flexibilitat que tenen les cooperatives, tant per la banda dels seus socis com pels seus empleats. I aquesta implicació també ajuda a trobar solucions quan les coses van malament.
I els trets abans esmentats són més accentuats en les cooperatives de treball, agrupades en la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. La característica diferencial d'aquestes cooperatives és que els seus socis són treballadors, encara que també poden tenir assalariats. La federació agrupa unes 3.000 entitats de les 4.808 que hi ha al Principat i està immersa en un procés que culminarà en la integració de la resta del món cooperatiu català en una sola associació, a excepció de la federació agrària.
Però, potser val la pena posar exemples. Ambulàncies La Pau és una cooperativa que en l'últim any va contractar 12 persones que havien acabat el TES, grau superior d'emergències mèdiques. D'aquestes contractacions 11 persones resten a l'empresa que, com a característica diferencial no ha fet cap acomiadament, tot i la duresa de la crisi. La societat fa 30 anys que funciona. Té actualment 420 persones treballant, de les quals 86 són socis.
La cooperativa més gran gairebé duplica plantilla
Més cridaner encara és el cas de la cooperativa Suara, dedicada a serveis socials i sanitaris. Aquesta entitat té un creixement espectacular. A finals del 2012 tenia entre socis i persones contractades, 1.918 persones en plantilla. A la fi de l'any passat aquesta xifra era de 3.171 persones. Aquesta és, de llarg la cooperativa amb més ocupació de Catalunya. El seu creixement és fruit de guanyar concursos públics. Segons el seu portaveu, Jordi Masnou, l'últim any han aconseguit ampliar en quatre districtes el concurs de Servei d'Atenció Domiciliària (SAD) a Barcelona. També han obtingut aquest servei a la ciutat de l'Hospitalet. En les últimes dates s'ha aconseguit la mateixa concessió, mitjançant concurs, a Ripollet i als consells comarcals de l'Alt Emportà i el Pla de l'Estany. Pel que fa a facturació, la previsió és que entre 2011 i 2014 hagi augmentat en un 50%, (de 47,6 a 71,5 milions d'euros). Tot plegat amb una estructura democràtica i que té en compte els interessos de les persones que hi treballen.
Sobre este blog
El Diario del Cooperativsmo forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Este bloque está patrocinado por la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Si quieres participar, contacta con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat
Llegeix El Diari del Cooperativisme en català.
