La Fira de l'Economia Solidària mostra la potència del cooperativisme a Catalunya
La tercera edició del certamen indica que l'economia solidària ja és una alternativa a la convencional. El cooperativisme esdevé el centre de gravetat de l'economia basada en la democràcia
La Fira de l'Economia Social (Fesc) mostra en només tres edicions que el moviment cooperativista i per una economia alternativa ja és una realitat consolidada a Catalunya. L'espai on s'ha celebrat aquest cap de setmana, l'antiga fàbrica Fabra i Coats, a Sant Andreu, paradigma de l'antiga economia, s'ha convertit durant tres dies en gresol d'iniciatives que assenyalen que una altra visió del món es possible.
El cooperativisme, que esdevé el pinyol de la nova economia, ha mostrat durant la crisi que dóna millors respostes que el capitalisme. Només dues pistes: l'ocupació en el sector cooperatiu ha crescut a Catalunya un 11% segons la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), mentre que en l'economia convencional l'atur no es frena i la qualitat de l'ocupació es degrada fins a límits desconeguts. La segona pista és la morositat. Mentre els bancs han superat el 13% dels crèdits incobrables, Coop-57 té la seva morositat en l'1,9% i, com diu un dels seus responsables, Ramon Pasqual, “sense haver anat mai a cal notari”.
La trobada, organitzada per la Xarxa d'Economia Solidària, (XES) ha estat un punt de trobada de les diverses tradicions del món associatiu que cerquen una organització més humana de les relacions socials. La XES neix a mitjans dels anys 90 entre cooperatives catalanes i brasileres i continua en un procés de debat i reflexió dins la FCTC.
La Fira es configura com un conjunt d'espais on les cooperatives i altres empreses de l'economia social poden ensenyar el que fan, debatre sobre els aspectes que els preocupen, projectar-se al futur i gaudir de lleure creatiu.
Cooperatives grans i petites, veteranes i noves ocupen els espais i es comuniquen i col·laboren. A l'antiga Fabra i Coats hi ha entitats amb nòmines que superen les 3.000 persones i altres que són fruit de d'iniciatives gairebé individuals. En conjunt és el cooperativisme on s'agrupa la major part de les entitats de l'economia social. La FCTC incorpora unes 3.000 entitats. Només a la fira 80 de les 180 col·lectius que participen a la FESC, son socis de la federació. I això es nota també en la participació que des del president, Perfecto Alonso, fins a molts associats a títol personal tenen en els diferents col·loquis i actes.
Entre el públic s'hi pod¡en veure cooperativistes de base, juntament amb simpatitzants de la idea. També diputats catalans i fins i tot el director general del ram.
El lligam entre el passat i el futur queda clar amb les denominacions donades als espais en què se celebren les xerrades. Els noms corresponen a persones vinculades amb el cooperativisme, homes i dones que en molts casos també compaginaven el seu compromís amb el sindicalisme i la defensa de la llibertat.
Solidaritat amb Grècia
La fira tenia enguany com a convidada l'economia social de Grècia, el país europeu potser més castigat per la crisi econòmica. Entre els cooperativistes grecs hi havia Ilias Ziogas, de la cooperativa Synallis. També s'ha previst la visita de Yianis Barkas i de Georgia Bekridaki, de l'organització Solidarity for all. Finalment hi haurà la presència de la cooperativa Syn.zo, entitat de consum, que des de 2013 ha creat fins a quatre centres i que es dedica a facilitat el consum d'aliments a les persones amb dificultats.
Al recinte de l'antiga Fabra i Coats s'hi ha vist l'àmplia oferta de l'economia solidària. Des de Barnaciber, una cooperativa especialitzada en disseny i allotjament de pàgines web, passant per la històrica Fundació Roca i Galés, els bancs de temps o el projecte de nova companyia de telecomunicacions ètiques i solidàries, Eticom, o les parades productes d'Altermercat.
Aquest any, a més, hi havia un plató on es feien entrevistes que es retransmeten per televisions comunitàries. En aquest sentit, durant el matí de dissabte la fira comptava amb un nodrit grup de joves reporters del Teb,. Els assistents podien, a més, recarregar els seus mòbils utilitzant una placa solar de Som Energia o menjar en els tres restaurants cooperatius que ofereixen menús per a tots els gustos.
En el territori de la Fesc no hi impera l'euro. Avançant-se, potser, al que vindrà, totes les transaccions es fan amb l'ecosol, la moneda alternativa que des de sempre s'usa a la fira.