Ferrusola, la caiguda de la mare superiora a l'ombra del pujolisme

A ningú dels que la coneixen li sorprèn que Marta Ferrusola fos una de les peces clau, si no la principal, en el maneig de les finances de la família Pujol. No era una dona dependent ni incapaç, i el seu paper dista molt de quedar-se a ser 'esposa de'. Al contrari, segons s'ha conegut ara per la UDEF, Ferrusola era la “mare superiora” d'un convent financer familiar en el qual es traspassaven milions com a missals amb butlla de la banca andorrana.

Marta Ferrusola, nascuda a Barcelona fa 82 anys d'una parella de botiguers de l'Eixample, i casada amb Jordi Pujol en fa 61, va representar durant més de dues dècades de pujolisme (1980-2003) el poder a l'ombra que la família exercia en l'esfera política, social, econòmica i fins i tot cultural de Catalunya. Descrita com la dona més poderosa a la Generalitat, la seva influència no era la d'una primera dama, sinó la d'una dama de ferro a la catalana. És a dir, una dona amb òrbita política pròpia.

També, segons s'ha sabut ara, Ferrusola va tenir un paper protagonista en una família nombrosa en membres i que, per als negocis, actuava com un clan. Segons un informe de la UDEF, conegut aquest dilluns, els Pujol-Ferrusola van obtenir un benefici econòmic no justificat de 69 milions d'euros en els seus comptes d'Andorra des de 1990. Segons la Policia espanyola va ser en aquest any quan la família va començar a actuar de manera sistemàtica i segons un “pla preconcebut i ordenat” al principat pirinenc, amb l'objectiu d'ocultar “grans sumes d'origen desconegut”.

En aquest pla preconcebut de què parla la UDEF, dos van ser els noms claus. Un, el de Jordi Pujol Ferrusola, el Júnior. L'altre, el de Marta Ferrusola. Capellà de la parròquia i mare superiora, segons els noms en clau que es donaven davant la banca andorrana, dirigien amb fermesa un imperi econòmic que, segons la seva versió, venia d'una herència de l'avi Florenci Pujol.

Al jutge i la Fiscalia no els surten els comptes. El patrimoni de 69 milions d'euros, gairebé 11.500 milions de pessetes, són impossibles d'explicar com a producte de la gestió d'una herència d'uns 180 milions de pessetes. Sí que serien explicables, en canvi, com a fruit de la corrupció lligada amb l'activitat política del líder nacionalista a la Generalitat. Aquesta és la connexió que la Fiscalia Anticorrupció intenta establir entre l'activitat de Pujol i la de Ferrusola.

La Ferrusola 'novícia'

Abans de començar a comptar missals andorrans, Marta Ferrusola havia estat una jove que va representar bé els valors d'una classe mitjana catalana que no va passar fam durant la dictadura, reeixida en l'expansió comercial amb la qual superaria la postguerra malgrat el seu catalanisme. Menestrals que, sense tenir orígens patricis, van prosperar durant el franquisme. El seu refugi espiritual no era ni l'Opus Dei ni el nacionalcatolicisme, sinó el catolicisme popular simbolitzat pel monestir de Montserrat.

De fet, el matrimoni Pujol-Ferrusola es va conèixer a l'entorn de l'escola cristiana Virtèlia, de la qual sortiria l'anomenada Generació Virtèlia, és a dir, la majoria dels quadres del poder polític de la Catalunya post-franquista, com el mateix Pujol , Miquel Roca, Pasqual Maragall, Josep Maria Trias de Bes, Federico Mayor Zaragoza o fins i tot Fèlix Millet. Elit econòmica, catolicisme i catalanisme va ser el còctel amb el qual els nens bé catalans es van enfrontar a la dictadura franquista que en moltes ocasions els seus pares havien tolerat en major o menor grau.

La Ferrusola del poder

Pujol va arribar el 1980 a la presidència d'una Generalitat que estava per construir, cosa que li va permetre dissenyar-la a la seva imatge i semblança. El primer decret va ser la creació de la secretaria de la Presidència, al capdavant de la qual va posar a l'empresari Lluís Prenafeta. “Lluís, la Generalitat som tu jo”, és la frase que ha passat a la història sobre aquells dies.

Però no era ben bé així. Segons explica la periodista Cristina Palomar, autora del llibre 'Això és una dona! Retrat no autoritzat de Marta Ferrusola', l'esposa del president tenia capacitat per posar i treure consellers, ja que era qui donava l'última paraula a la composició dels governs catalans. “Els membres proposats havien de ser de bona família, i si eren catòlics practicants, millor que millor”, explica Palomar. A més, el llibre explica com va ser Ferrusola qui va presentar a Prenafeta al seu marit i qui va decidir apadrinar Artur Mas com a fill polític.

Així doncs la Generalitat va ser, des de ben aviat, també la primera dama. El perfil públic de Ferrusola i la identificació del matrimoni amb la institució que de seguida passaria així ho testifica.

“Jo li asseguro que estic disposada a treballar al costat de molts altres perquè això sigui una realitat”, assegurava Ferrusola en la campanya de les eleccions catalanes de 1984 a la pregunta de si CiU tornaria a guanyar les eleccions. Però apuntava més: “No per nosaltres com a família, perquè comporta uns sacrificis, però pel país es pot fer tot, per Catalunya es pot fer tot”.

La dona del president somriu confiada a les càmeres de la 2 de Televisió Espanyola mentre explica els supòsits sacrificis que la seva família fa per Catalunya. Poc després, Pujol guanyaria les eleccions per segona vegada, amb la majoria més amplia aconseguida mai. El pujolisme, com a sistema de poder total dins dels marges de l'autonomia, naixia realment llavors, quan el matrimoni va comprovar que la seva fórmula política funcionava i s'assentava.

Durant les següents dues dècades, la filla d'aquells botiguers de l'Eixample exerciria tota la seva influència. “Pujol es dedicava a allò diví, i deixava tot el que és humà per a la seva dona”, explica Palomar. “Ella, pels seus orígens familiars, portava tots els comptes, controlava tots els assumptes econòmics de la família i era molt estalviadora. No pot estranyar que ella conegués i manegés els diners d'Andorra”, assegura la periodista.

Però sobretot, Ferrusola va aconseguir marcar l'opinió pública amb les seves freqüents declaracions als mitjans, moltes vegades de tall classista, habitualment xenòfobes i, sempre, d'un extrem conservadorisme. “Ella es manifestava freqüentment contra els homosexuals o contra divorci. També era molt racista, en una primera etapa contra els immigrants de la resta d'Espanya i després contra els extracomunitaris”, recorda Palomar.

La caiguda del poder a l'ombra

El 23 de febrer de 2015 una Marta Ferrusola anciana però amb aspecte robust acudia al Parlament de Catalunya a declarar davant la comissió d'investigació sobre el frau i la corrupció. Acompanyava al seu marit i al seu fill gran. A diferència d'aquests, que es van mostrar llenguts i vehements davant els diputats, Ferrusola va ser estalviadora en paraules i detalls. No va poder evitar, però, deixar algunes perles que retraten la manera de pensar de la cap del poder del pujolisme a l'ombra.

Ferrusola va assegurar que els seus fills anaven “amb una mà al davant i una al darrere”, i va deixar entreveure que se'ls imputava una fortuna molt més gran de la que detenen. “Cada un sap el que passa a casa seva”, va assegurar la matriarca. A més, va assegurar que no havia viatjat a Andorra “ni 10 vegades” i que quan ho havia fet, havia anat únicament a esquiar. Quan l'interrogatori dels diputats més apretava, Ferrusola va arribar a assegurar que sentia “molta pena” i el va rematar assegurant que “Catalunya no s'ho mereix”.

En aquesta frase està continguda la sensació que la família Pujol arrossega des de l'estranya confessió de l'expresident, a l'estiu de 2014, a pocs mesos de la consulta del 9-N. La visió de si mateixos com un símbol de Catalunya, poc menys que un pare de la pàtria, no és pròpia sinó que està molt estesa entre el catalanisme conservador. Però, al costat d'això, destaca en Ferrusola una visió dels diners i les propietats com un assumpte privat i que només incumbeix a la seva família. Per molt que el seu origen sigui més que qüestionable i el seu rastre arribi fins la cosa pública.

La caiguda en desgràcia de la família en 2014 va suposar per a l'espai social de Convergència un cop moral difícil d'esmorteir. Ara, quan les indagacions judicials apunten Ferrusola, la caiguda del poder a l'ombra del pujolisme de la corrupció pot convertir-se en una veritat judicial. Més de dues dècades de sistema de poder convertit en un convent en runes per recordar el pecat original de la corrupció.