Jaume Collboni: “L'oposició del grup socialista a l'Ajuntament ha estat incoherent”

Les primàries del PSC a l'alcaldia de Barcelona estan tenint una bona ració de particularitats. Sense anar més lluny, no és fàcil trobar un candidat que no es mostri crític amb l'esdevenir actual del seu partit. No obstant això, Jaume Collboni (Barcelona, 1969) defensa tant el llegat del PSC com el projecte de futur i no dubta a sostenir que “el PSC és molt PSC”. Més incisiu es mostra amb la direcció del seu partit a l'oposició de l'ajuntament, dirigida fins ara pel seu contrincant Jordi Martí, al qual, assegura, “li ha faltat coherència”.

L'etiqueta de “candidat del partit” li beneficia o li perjudica?

M'és indiferent. Jo sóc el candidat de més de 3.000 persones que m'han avalat, sóc el candidat que defensa un model de Barcelona basat en els drets i en les oportunitats i sóc el candidat que vol trencar amb la vella forma de fer política, començant per un mateix.

Ha dit que, de ser el candidat del PSC i no guanyar l'alcaldia, faria oposició. Què canviaria de l'oposició que ha fet el seu partit?

Jo faria oposició.

Vol dir que no s'ha fet oposició fins ara?

Crec que s'ha liderat malament l'oposició. Hi ha un treball encomiable dels regidors i dels tècnics que treballen en el grup municipal, però és evident que no s'ha liderat bé, si no no hi hauria primàries amb cinc candidats. Jo crec que l'oposició s'ha de basar en la coherència amb una estratègia, i crec que el que s'ha fet a l'Ajuntament per part del grup socialista municipal no ha estat coherent.

S'ha fet millor oposició a l'Ajuntament o al Parlament?

En l'anterior legislatura hi ha hagut episodis al Parlament que han induït a pensar que hi havia incoherències. Però en aquesta útlima etapa ha estat molt més coherent. Es tenia molt clar que l'adversari polític és la dreta i és Convergència.

Si el veiéssim com a alcalde, es notaria molt l'herència de la gestió del PSC a Barcelona?

Es veuria en molts aspectes del que ha estat el PSC a Barcelona, que ha estat el partit que va liderar una transformació de la ciutat i la va projectar internacionalment, però que a més la va fer créixer de forma igualitària, descentralitzant la gestió i els serveis. La tasca de polítiques de cohesió que van fer els governs socialistes és exemplar. És això que s'anomena el model Barcelona i que ara està en perill.

Ha canviat molt Barcelona des que no la governa el PSC?

Sí. Barcelona ara no la fa l'alcalde Trias, la fan els interessos econòmics i alguns lobbys. Perquè Trias ha renunciat a liderar Barcelona i no té un projecte. I això es veu fins i tot en la fisonomia de la pròpia ciutat. Es veurà en el Pla d'Usos de Ciutat Vella, es veu on es prioritzen les inversions, en les avingudes de les botigues de luxe en detriment dels equipaments dels barris... Pel que fa a la realitat quotidiana dels barceloninss i barcelonines, estan patint polítiques neoliberals.

L'última vegada que ens vam veure, abans de les últimes eleccions al Parlament, em va parlar de la necessitat de la política al carrer. Ha fet vostè molta política al carrer des de llavors?

No només això, ara sóc un ciutadà de a peu que fa política al carrer sense cap càrrec públic. He volgut portar la meva coherència fins a l'extrem de renunciar a l'escó i que la gent vegi que els canvis en política comencen per un mateix. La reconstrucció d'una alternativa d'esquerres a la ciutat passa per activar a molta gent que treballa perquè hi hagi un canvi a la ciutat. Això es fa amb el contacte directe i trepitjant carrer.

Parlant de trepitjar el carrer, i sent una de les seves propostes bandera la política d'habitatge. Alguna vegada ha estat a un desnonament?

No, mai he estat present a un desnonament. Però sí que he estat veient infrahabitatges en aquesta ciutat. Al Bon Pastor, per exemple, on encara queda la tercera fase de rehabilitació. He estat amb veïns del Maresme que no tenen ascensors. Amb veïns de Can Baró, que tenen carrers no accessibles. Aquesta és la realitat de l'altra cara de Barcelona. Una de les propostes que jo he fet és un gran projecte de rehabilitació d'habitatges, amb fons comunitaris. Pel que fa als desnonaments, s'han fet avenços en els últims temps, hi ha lleis modèliques com la d'Andalusia, i després hi ha el parc d'habitatges públics de l'Ajuntament, que caldria posar en lloguer social.

De què se sent més orgullós de la seva etapa al districte d'Horta-Guinardó?

Del que vam fer?

Espero.

Va ser l'època de tirar el viaducte de la ronda Guinardó, que era una forma de partir el barri per la meitat. Era reivindicació històrica dels veïns i aquella etapa va ser l'última andanada al projecte. La política local a peu de carrer va ser una gran experiència, en una època durant la qual del Consell de Districte no cobrava res.

Fa molts anys que no està en la política municipal, per què ha tornat?

Jo mai he deixat la política local. La meva feina com a diputat territorial sempre ha estat molt intensa en vincle amb el meu districte. Jo he portat al Parlament reivindicacions i temes territorials, i per a mi això és fer política local, encara que es faci al Parlament.

Si es pot fer política municipal des del Parlament, per què ha deixat el seu escó?

La meva decisió de deixar l'escó no té a veure amb fer política a Barcelona sinó en enviar un missatge molt clar que és que cal trencar amb la vella política. Els càrrecs són instrumentals. Jo em vull bolcar en el procés de primàries, fer-ho com a ciutadà de a peu i com a militant de base socialista. I la gent ho valora. M'he trobat amb sorpreses molt paradoxals, com que em felicitin per haver dimitit de la meva escó.

Això té una doble lectura, no?

És un “felicitats per haver dimitit, perquè has demostrat que vols fer les coses diferents”. Això és fonamental per a l'esquerra, nosaltres no tenim una altra cosa que no sigui la credibilitat. Si no recuperem la credibildiad no podrem il·lusionar la gent que ha deixat de creure en nosaltres.

Al PSC sembla haver-li passat això que comenta. Quin és el diagnòstic?

El diagnòstic és que estem en un procés de redefinició del projecte. En aquest país han passat dues coses: una crisi econòmica molt greu, que està empobrit la societat i incrementant les desigualtats, i el debat nacional, en el qual el PSC ja té una posició fixada però pateix pels dos costats.

El debat sobiranista els ha desgastat, oi?

És evident. Ha desgastat els grans partits o els partits centrals de Catalunya. També a Convergència. Érem, especialment el PSC, els que teníem la capacitat de cohesionar la societat catalana. Quan el tema identitari tensa, els grans partits d'agregació ho patim més.

Tem que el debat sobiranista incideixi també en la campanya de primàries?

Espero que no, perquè no és el tema. Introduir un altre debat seria poc intel·ligent, perquè si tenim l'oportunitat com a partit de plantejar una alternativa d'esquerres és parlant del que parla la gent, de l'habitatge, l'atur, del transport públic, i no de temes que són importants, però sobrepassen l'àmbit local.

Hi ha qui ha assenyalat que aquestes primàries són una forma d'intentar rescatar el partit, ho veu així?

A mi aquests termes com “rescatar”... jo no ho utilitzaria.

Quin terme utilitzaria?

Revitalitzar. És la forma de reactivar els entorns progressistes de la ciutat i és una forma de fer nova política. Però a mi hi ha paraules que em fan de discurs apocalíptic, i tampoc crec que sigui tan així. El PSC és molt PSC i el socialisme a la ciutat és molt socialisme a la ciutat. La gent té un bon record dels socialistes a Barcelona i probablement molts dels que ens van deixar de votar ara ens troben a faltar.

Per què els va deixar de votar aquesta gent?

Jo sempre dic que Trias no va guanyar les eleccions, les vam perdre nosaltres. El moment era molt complicat, veníem del gir de les polítiques socials que va caldre fer a nivell de l'estat el 2010, que jo sempre exemplifico en l'article 135. Aquest és el símbol de la claudicació del socialisme davant el que ha de ser una política socialdemòcrata genuïna. Això va generar molta decepció. A més de que portàvem 30 anys governant.

Ha parlat de sumar forces progressistes, millor un alcalde d'ERC que un de CiU?

Millor un alcalde d'esquerres que un de dretes. Jo crec que és possible un acord d'esquerres a la ciutat, si no condicionem el programa a altres coses.

Compte, que els tripartits desgasten.

A Barcelona han estat un èxit.