Judici a un mosso acusat de rebentar un ull amb una bala de goma: “Vaig deixar de creure que la policia era sempre bona”
Segon judici a un agent dels Mossos d'Esquadra relacionat amb una bala de goma. Després de l'absolució de dos agents en el cas Ester Quintana, un altre escopeter dels antiavalots de la policia autonòmica s'asseu a partir d'aquest dimecres a la banqueta acusat de disparar la bala de goma que va deixar sense ull esquerre a Òscar Alpuente el 2009. L'acusació particular exercida pel jove és l'única part que acusa l'agent, en concret d'un delicte de lesions per imprudència greu pel qual demana tres anys de presó. La Fiscalia, per contra, creu que la lesió que va patir Alpuente va ser fortuïta i d'autor desconegut, per la qual cosa no sol·licita cap pena.
Els fets es remunten al 28 de maig de 2009. Alpuente, amb un grup d'amics, va acudir a la celebració de la plaça Catalunya pel triplet que acabava de guanyar el F.C. Barcelona. “Quan el plató que havia instal·lat TV3 va apagar els llums, van començar els problemes”, recorda Alpuente en conversa amb aquest diari.
El jove explica que les furgonetes antiavalots dels Mossos d'Esquadra van fer de la Rambla de Canaletes i la plaça Catalunya una ratera, per la qual cosa l'única sortida que van trobar va ser anar Passeig de Gràcia amunt. “Hi havia un ambient festiu, la gent caminava feliç per la vorera”, assegura. Tot d'una, a l'altura de l'edifici de la Borsa de Barcelona, van aparèixer dues furgonetes d'antiavalots i algú els va tirar una ampolla de cervesa.
“No recordo res. Només vaig sentir el cop”, rememora Alpuente, que explica que no va tenir temps de refugiar-se darrere del quiosc de davant de la Borsa, com sí que van fer els seus dos amics. “Es van poder amagar ràpid perquè van veure baixar de les furgonetes els antiavalots. Em van explicar que va ser una intervenció molt ràpida, només tres o quatre trets”, afegeix.
El cas d'Alpuente ha trigat gairebé vuit anys a arribar a judici, malgrat l'informe policial que va identificar a les furgonetes que van intervenir en la Borsa de Barcelona com la Drago 110 i la Drago 111. En aquest temps, l'Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir dues vegades l'arxiu acordat pel titular del jutjat d'instrucció 32.
L'acusació del jove demanava processar tres policies –el cap d'operatiu del 28 de maig, el caporal i l'escopeter de la 110–, però finalment el jutge va acordar enviar a judici només aquest últim. El tribunal de la secció 10 de l'Audiència de Barcelona haurà de determinar, a partir de les imatges de les càmeres de seguretat de la Borsa que van gravar els fets i dels informes forenses, si l'acusat és l'agent que va deixar sense ull al jove.
Alpuente és una de les set persones que han perdut un ull per culpa de les bales de goma a Catalunya des del desplegament dels Mossos d'Esquadra el 2005. A diferència de casos com el d'Ester Quintana o Nicola Tanno, l'asseguradora de la Generalitat i la víctima arriben al judici sense haver assolit a un acord sobre la indemnització.
La Fiscalia no acusa
La Fiscalia, en el seu escrit, reconeix la intervenció de les dues furgonetes a la zona i el tret de bales de goma. No obstant això, l'emmarca com a resposta a “violentes agressions” de les que haurien estat objecte els agents i als aldarulls i destrosses de mobiliari urbà. Sobre Alpuente, la Fiscalia admet que no estava realitzant cap aldarull, sinó que “caminava juntament amb altres persones adreça muntanya pel Passeig de Gràcia”.
El ministeri públic subratlla que els escopeters de les dues furgones van disparar les bales de gomes “seguint les ordres del seu superior i complint les normes de seguretat fixades en el protocol”. “No s'ha pogut determinar de quin dels agents dels Mossos d'Esquadra procedia el projectil que va assolir fortuïtament” a Alpuente, conclou la Fiscalia. Com que no hi autor, no demana cap pena. La defensa de l'agent demana la seva absolució.
Saura va defensar l'actuació policial
Com a conseqüència de les lesions que va patir en perdre l'ull esquerre, Alpuente va ser traslladat a l'hospital Vall d'Hebron, on va ser operat i va passar ingressat dues setmanes. “Quan em feien les cures a l'hospital pensava: 'mala sort, un policia s'ha equivocat'”, explica. Però Alpuente va passar “de l'acceptació a la ràbia i la frustració” després de sentir la versió dels fets que van fer representants sindicals i polítics dels Mossos. “Em vaig sentir fatal i desautoritzat. Després d'escoltar-los vaig deixar de creure que la policia era sempre bona”, rememora.
El conseller d'Interior de l'època, Joan Saura (ICV) va defensar que l'actuació policial aquella nit va ser “absolutament correcta” i va avalar l'ús de les bales de gomes per part dels Mossos. Per la seva banda, el llavors secretari general del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), David Miquel, va titllar de “falses” les denúncies que havien interposat Alpuente i altres dos joves ferits per bala de goma la mateixa nit. Va arribar a dir que només buscaven “notorietat o una indemnització”.
“El 2009 la resposta social a un ferit per bala de goma era que si hi era, alguna cosa hauria fet”, assevera Alpuente. El jove no es va quedar de braços creuats i al costat de Nicola Tanno, una altra víctima de bala de goma, va fundar l'associació Stop Bales de Goma i va pressionar perquè la Generalitat prohibís aquesta arma policial. No ho va aconseguir fins el 2013, després de la rellevància política i mediàtica que va adquirir el cas Quintana. “Espero que el meu cas no acabi igual”, conclou Alpuente.
