Mataró, capital de les preferents, lluita per entrar dins l'arbitratge

Un centenar de persones, la majoria gent gran, ocupa cada dimarts, dijous i divendres la rambla de Mataró des de fa 13 mesos, sempre amb el mateix objectiu: recuperar els seus estalvis, en el seu dia col·locats en participacions preferents i deute subordinat de Caixa Laietana, l'entitat financera local, i després bescanviats per accions de Bankia que ara no valen res. És la lluita del 12% de la població de Mataró. Encara que només surtin al carrer uns quants, a la capital del Maresme es van signar 4.600 contractes de productes híbrids de renda fixa només a Caixa Laietana, que involucraven uns 6.000 clients, dels estalvis evaporats dels quals es calcula que en depenen uns 15.000 familiars. Aquesta xifra situa la ciutat com la més afectada de Catalunya, segons els càlculs de l'Agència Catalana de Consum, i probablement entre les més castigades de tot l'Estat.

Però de moment no hi ha solució per a ells. El mecanisme d'arbitratge acordat pel PP i el PSOE al gener, mitjançant el qual es pretén tornar els estalvis als afectats, està destinat únicament als tenidors de preferents, i a Mataró ja no en són: el març passat Caixa Laietana, segons denuncien, els va pressionar sota amenaça de perdre-ho tot perquè bescanviessin les seves participacions per accions de Bankia (que havia absorbit feia poc l'entitat local), i la majoria va acceptar, així que ara són considerats accionistes, i no preferentistes. Per això, l'obstinació d'Estafabanca, la plataforma que defensa a les víctimes mataronines, amb el suport de l'Ajuntament, és ara aconseguir que el Govern els inclogui en l'arbitratge. Han trucat a totes les portes, des del Congrés al Parlament de Catalunya, passant pel Síndic de Greuges, perquè els facin cas. En cas contrari només els quedarà la justícia - “lenta i cara”, en paraules del seu portaveu- per recuperar tots els seus estalvis perduts.

“El ministre Luis de Guindos va prometre tenir en 'especial consideració' els afectats de Mataró, però de moment no hi ha hagut cap gest”, es queixa el portaveu d'Estafabanca, Diego Herrera. Des de la plataforma demanen un arbitratge inclusiu -que tingui en compte els clients de Caixa Laietana-, gradual -perquè no tingui tanta afectació immediata sobre el dèficit- i universal -perquè cap “estafat” en quedi fora. De moment, la seves demandes d'arbitratge han convençut alguns partits polítics catalans, que presentaran una proposta de resolució al Parlament de Catalunya perquè aquest la traslladi després al Congrés dels Diputats. També estan pendents que els diputats de les diferents formacions polítiques visitin Mataró per comprometre's a aportar solucions. La primera visita, segons el calendari d'Estafabanca, serà la de Valeriano Gómez, del PSOE, el proper 2 d'abril.

Herrera creu que no és just que hi hagi “estafats” que puguin acollir-se a l'arbitratge, com els de Novacaixagalicia, Catalunya Banc i fins i tot alguns dins de la pròpia Bankia, i en canvi altres que no. “Bankia va periferialitzar el conflicte”, afirma Herrera, que denuncia que fa un any es va acorralar amb el bescanvi als afectats d'entitats perifèriques -Laietana, Bancaja, Segovia, Ávila, Canarias- però no als de Caja Madrid, malgrat que totes formaven part ja de l'entitat ara nacionalitzada.

“El bescanvi es va produir enmig del caos de l'escàndol, la gent tenia por, i l'entitat els va dir que o s'acollien al bescanvi o ho perdien tot”, explica Laia Manté, advocada de més d'un centenar d'afectats de Mataró. Va ser el març del 2012, quan molta gent encara es preguntava per què havien bloquejat els seus estalvis, que l'entitat els va donar només dues setmanes per pensar-s'ho. Va ser una campanya “agressiva” per part de Caixa Laietana, segons Manté. “Els van prometre que en un any i mig ho recuperarien tot, i que no tenien elecció”, prossegueix l'advocada.

Al cap de les dues setmanes, el 98% dels afectats havien signant el bescanvi, pel que rebien el 75% dels seus diners en accions i el 25% al ​​cap d'un temps en terminis, sota condició que si retiraven el primer muntant es quedarien sense el segon. Així que van ser “molt pocs” els que van vendre les seves accions immediatament, diu Manté. La resta quan es va adonar va veure que les seves accions ja s'havien desplomat. Divendres el FROB les va valorar en 0,01 euros, un cèntim, quan a Mataró es van comprar per 3,30 euros aproximadament. “Ho han perdut tot literalment”, sentència Herrera, que assegura, com Manté, que el canvi va ser “fraudulent” igual com ho va ser el contracte amb que van comprar les participacions preferents, perquè en cap dels dos casos es va informar degudament.

Clients des que van néixer i amb tota la família atrapada

Amb un 12% de la població afectada, no hi ha ningú a Mataró que no conegui un veí, amic o familiar que no hagi caigut en el parany de les preferents o del deute subordinat a través de Caixa Laietana, entitat amb gairebé 150 anys d'història a la ciutat. Segons un estudi de la plataforma Estafabanca de tots els casos de què té coneixement, el perfil de l'afectat és similar al de la resta de l'Estat: el 62% són pensionistes o jubilats, i de la resta -les persones en edat activa-, el 46% estan sense feina -molts d'ells van posar les seves indemnitzacions d'atur en aquests productes. Del total d'atrapats, el 70% no va acabar els estudis obligatoris.

La seqüència que els va portar a comprar preferents també és la que impera en la resta dels casos. Durant la passada dècada, però sobretot a partir de 2009, els clients de Caixa Laietana van rebre trucades de la caixa convidant-los a col·locar els seus estalvis en dipòsits a termini fix, amb un interès superior a l'habitual però en cap cas esmentant que eren productes complexos o de risc, i sempre dient-los que podrien treure els diners “en un termini de tres dies”, recorda Ascensión Antón, veïna de Mataró jubilada recentment. El seu marit, Josep Martín, tenia una llibreta a Caixa Laietana des del dia que va néixer -com molts a la ciutat-, era literalment un client de tota la vida, i tenia la seva confiança dipositada en els treballadors i directors de la seva sucursal. De manera que no van dubtar a fer cas del que els deia l'entitat, i entre 2010 i 2011 van col·locar els estalvis de tota una vida de treball - “de llevar-me cada dia a les quatre del matí, de no anar mai a un hotel de vacances ”, subratlla l'Ascensión- en deute subordinat. Dos dels seus tres fills van fer el mateix.

“Quan vaig veure a finals del 2011 per la televisió que havia passat alguna cosa a Galícia amb les preferents, vaig anar a la caixa a preguntar, i em van dir que no podia treure els meus diners a causa de la fusió que s'estava produint”, recorda l'Ascensión. Després els van pressionar, segons diuen, per acceptar el bescanvi, que van signar deixant constància, per mitjà del seu advocat, que ho feien perquè no tenien altra opció. “Ens vam quedar amb 600 euros a la llibreta i la pensió del meu marit, d'una mica més de 600 euros”, detalla l'Ascensión.

Segons els càlculs d'Estafabanca, la mitjana dels diners atrapat en preferents a Mataró és de 33.000 euros per afectat, el que suposa uns 160 milions en productes híbrids de Caixa Laietana. També de mitjana, cada “estafat” va invertir el 75% de tots els seus estalvis en aquests productes. Si se'ls acaba incloent en l'arbitratge, o si prosperen les demandes que han interposat contra l'entitat - ja s'han dictat sentències favorables-, l'Ascensión i en Josep creuen que s'haurà fet justícia, però no del tot. “La salut que hem perdut aquest any ningú no ens la tornarà ja”, expliquen. En Josep no sabria comptar les nits que ha passat en blanc, i reconeix que “físicament” està “molt desmillorat”, tot i que es resisteix a recórrer als ansiolítics. “Sort en tenim d'aquests”, diu, assenyalant la foto dels seus néts. “Estalviar tota la vida per després no poder-los comprar cap regal...”, es lamenta l'Ascensión, entre llàgrimes de ràbia.

Afectats i directors de l'entitat, cara a cara

Al centre de Mataró, la protesta transcorre com cada dissabte entre xiulets, crits i una batucada que els afectats contracten dels seus migrats estalvis per fer-se sentir. El centenar d'afectats es desplaça de sucursal en sucursal enganxant cartells i adhesius, gairebé sempre de manera pacífica. Però no sempre la protesta és tan tranquila. Mataró és una ciutat de 124.000 habitants, i els afectats s'han topar a vegades pel carrer amb els exdirigents del banc, com Josep Ibern, l'últim director, o Pere Antoni de Dòria, l'anterior, que va estar tres dècades en el càrrec. Ara tots dos gaudeixen d'indemnitzacions i plans de pensions milionaris,tot i que la comissió econòmica del Parlament de Catalunya va aprovar recentment una resolució que els insta a tornar els diners i crear amb ells un fons social per als afectats.

“Un dia vam fer una protesta davant de la porta de l'Ateneu de Mataró, on Caixa Laietana hi lliurava uns premis”, recorda Herrera, “i a Dòria se li va ocórrer entrar per la porta principal”. “Vam haver d'aguantar-ne més d'un perquè si es llancen sobre ell el maten”, relata. Dòria i Ibern difícilment es passegen ara per la ciutat, però sí que hi ha hagut escenes de tensió amb directors de sucursals i fins i tot algun treballador.

“Jo coneixia bé el director de la meva sucursal, que em va col·locar les preferents”, apunta Mari Carmen, els estalvis de la qual -uns 120.000 euros- s'han volatilitzat de moment. “Cada dia venia a prendre el cafè al meu bar, igual que molts dels treballadors”, explica, “però va deixar de venir, es veu que ara viu a Tarragona”, comenta, i afegeix que poc abans que marxés de la ciutat va veure com un veí el sacsejava al mig del carrer. No obstant això, Mari Carmen no està d'acord amb què els afectats protestin contra amb treballadors de la caixa, i afegeix que els empleats segueixen anant cada matí a prendre el cafè al seu bar.