Al maig de 2001, la Universitat de Barcelona va aprovar la creació de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) com a Centre de Recerca. Des de llavors fins ara, l'OSPDH ha dut a terme moltes activitats.
Tan aviat l'OSPDH va ser constituït, un nodrit grup de prestigiosos acadèmics i representants d'organismes internacionals de protecció dels drets humans (del Consell d'Europa i de les Nacions Unides) van acceptar la nostra invitació per constituir un Comitè Científic Internacional.
Durant aquest temps, l'OSPDH ha treballat sempre amb la mirada en la internacionalització del treball acadèmic i la rendició de comptes a la societat dels resultats de les seves investigacions i observacions. En aquesta direcció, s'ha treballat en diversos segments d'activitats: des de tasques d'investigació i docents, fins a publicacions de llibres i revistes passant per activitats públiques tant a Europa com a Amèrica llatina.
Què bases político-jurídiques té el treball de l'OSPDH? Actualment resulta indubtable que les polítiques penals d'intolerància (total o selectiva, segons el context) es van imposant a escala planetària. Es fan servir moltes denominacions per assenyalar-les: tolerància zero, incapacitació punitiva, emergència i excepcionalitat penal, criminologia de la intolerància i altres.
El desplegament de tals polítiques a la globalització no sembla trobar barreres i inunda realitats molt diferents a aquelles on van ser concebudes. Si la recuperació de la intolerància se sol localitzar en el mitjà britànic i nord-americà, és cert així mateix que la seva expansió cap a Amèrica Llatina o cap a Europa constitueix un fet inqüestionable.
Governar a través de la por, mantenir a les societats atemorides, oferir (o vendre'ls) “seguretat” i mantenir-les així en la il·lusió de la cohesió al voltant de l'autoritat, són dades de l'actualitat, també als nostres centres culturals on la pròpia Europa, bressol de l'Il·luminisme i classicisme penal liberal, cedeix davant les barreres i les fronteres que ja no poden aturar la desesperació de franges senceres de la humanitat.
L'univers acadèmic ha de prestar una atenció decidida i més imprescindible a tals processos. Una de les tasques més importants de l'OSPDH és la lluita contra la tortura.
En aquest sentit, a les Jornades “15 anys obsertvant el sistema penal”, presentarem el disseny de l'anomenat “Sistema de Registre i Comunicació de la Violència Institucional” (SIRECOVI), amb l'explícit aval de la Relatoria sobre la Tortura de les Nacions Unides. Concentrem així els nostres esforços en alguns punts forts dels que per ara en destaquem tres que marquen el camí de treball futur de l'OSPDH:
Documentar rigorosament la pràctica d'aquesta forma de crim d'Estat. La formació, la difusió i l'ús de les eines del Protocol d'Istanbul constitueixen aquí un punt decisiu. La necessària adopció del Protocol d'Istanbul com una autèntica política pública en matèria de protecció de drets humans en contextos de privació de llibertat ha de promoure una transformació decidida a la cultura jurídica i mèdica en aquest terreny. El paper crucial que han de complir els operadors del sistema penal (metges forenses, especialment, al'hora de realitzar els seus informes pericials amb detinguts, però també advocats, defensors, jutges i fiscals), constitueix un punt d'atenció permanent en la tasca de documentar rigorosament l'existència de la tortura.
Establir un registre de casos que visualitzin els casos de violència institucional i tortura. Aquesta tasca fins ara només era complerta a Espanya a través del banc de dades elaborat per la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura ha de ser recolzada i enfortida cada vegada més. Només així es pot fer efectiu el paradigma anamnètic (lluitar contra l'amnèsia), treballant amb la categoria de la memòria, no només del passat, sinó també amb la memòria del present, per documentar el que avui està succeint i evitar que no s'oblidi ni es repeteixi en el futur.
Articular un Sistema d'Alerta i Comunicació de la violència institucional que està sent dissenyat sota la denominació de SIRECOVI i pretén construir un dispositiu útil per canalitzar i enviar les notícies sobre tortures i tractes vexatoris en àmbits de privació de llibertat que, conegudes per l'OSPDH i degudament contrastades, puguin ser remeses a les autoritats nacionals i internacionals amb competències en la matèria.
En aquest sentit, el SIRECOVI ha de ser contemplat amb un sistema que pretén ajudar i col·laborar amb les autoritats nacionals i internacionals (i amb les organitzacions socials) per afermar una cultura de respecte als drets de les persones privades de llibertat i contribuir a la protecció de la víctimes de la violència institucional.
El funcionament efectiu del SIRECOVI es projecta pel desenvolupament d'eines diferenciades que en el seu conjunt permetran obtenir un diagnòstic de la situació de la violència institucional en el context en què s'apliquin, desenvolupar un sistema comunicacional amb organismes nacionals i internacionals segons mandat i competències i cartografiar les situacions detectades a través d'un mapatge de lliure consulta.
Amb ocasió de presentar la Memòria de l'OSPDH d'aquests 15 anys de treball, investigació i lluites, escrivíem que l'autèntica vocació que ha guiat el treball dels integrants de l'OSPDH és la d'actuar com un pont que sigui capaç de vincular les dues ribes que han estat i estan molt allunyades entre si: el dret professionalitzat o dret dels professionals (aquells que administren la justícia) i aquells sectors socials que demanen dret, normalment altre dret. Esperem que el pont segueixi sent ferm en el camí que sempre va guiar les nostres activitats.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
