Amb l'excusa de les retallades pressupostàries, el 8 de febrer de 2011 el Govern de la Generalitat va acordar suspendre provisionalment noves ofertes d'ocupació pública. L'Institut Català de Salut (ICS) no ha fet cap convocatòria des del 2010. Si afegim mesures com l’augment de la jornada laboral, queda clar que es tractava, i es segueix tractant, de preparar més reduccions de plantilla i, en general, d'omplir de precarietat el sector públic.
En efecte, la falta de convocatòries ha vingut acompanyada d’una pèrdua important del total d'empleats públics. Les dades oficials són summament opaques i no lliguen. Així, del registre general de personal de la Generalitat es dedueix que hi ha unes 6.832 persones menys treballant, resultat de restar la xifra de 159.294 de juny de 2015 dels 166.126 treballadors que hi havia en el mateix mes del 2010. Aquesta pèrdua se situa en un 55% en els sectors sanitari i docent. Però la documentació presentada per l'ICS, per explicar el seu Pla d’Ordenació de Recursos Humans, diu que només en aquesta institució s´ha perdut entre el 2010 i el 2014 un 13,6% dels seus empleats, passant de 41.729 a 36.070 (5.659). Una pèrdua molt superior a aquell 55%. Sort que tenim llei de transparència.
El 21 de Juliol d'aquest any, el Govern anunciava un acord, en contra del conjunt dels sindicats de la Mesa de la Funció Pública, per convocar 1.230 places repartides entre els àmbits de la Salut (340), Ensenyament (300), Bombers (153), Assistència Social (70), Inspecció tributària (20) i cos tècnic de gestors tributaris (40), entre d’altres. Per intentar donar-li un sentit a allò que no en té, el Govern diu que es tracta de 'cobrir àmbits i sectors prioritaris', com si aquests no estiguessin ja coberts per contractacions temporals.
L’oferta, també segons el Govern, dóna compliment a la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015, que estableix que només es poden aprovar ofertes d’ocupació pública ajustades a la taxa de reposició d’efectius, essent aquesta del 50%. Tot i que s’hauria de veure com s’ha calculat aquesta taxa, és patent la insuficiència de l’oferta. Convocar 340 places a l'ICS, quan hi calculem uns 12.000 llocs de treball coberts interinament, és una burla. Més que una burla, com veurem de seguida. La convocatòria deixa a la majoria d’empleats públics de Catalunya condemnats a seguir sent interins/es per un llarg termini de temps, si tenen molta sort, o, si no en tenen tanta, a lligar un contracte precari amb un altre, d'acord amb la tendència global de precarietat del mercat laboral.
Per qüestions ideològiques, si es poden considerar com a tals els objectius de reduir l'Estat pel Govern actual, la reposició dels empleats de les institucions públiques no ha estat mai una qüestió prioritària, sinó més aviat un punt a oblidar. En un acte celebrat al campus de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona el passat mes de setembre, Mas-Colell ho va voler deixar clar: “hem trobat els mecanismes per plantar-li cara -a la recessió- com ara la no-utilització de la via funcionarial per dotar de personal les universitats catalanes”. Cap novetat. És el que fa 35 anys que intenten fer amb l'ICS, per molt que el seu personal sigui estatutari, no funcionari. I si poden fer dependre aquest personal d'empreses externes, molt millor.
Però buscant més explicacions, mirem per què Ensenyament ja ha declinat l’oferta i ha optat per no portar a terme la seva convocatòria i en canvi l'ICS continua tirant la seva endavant. Per què l'ICS manté en peu una convocatòria que no compleix els objectius que han d'acomplir les convocatòries, d’estabilitzar la plantilla i assegurar condicions d’igualtat salarial i drets laborals, contribuint així a una millora de la qualitat assistencial? L'objectiu de l'ICS amb aquesta convocatòria no és altre que estalviar-se que el personal que porta més de 5 anys d’interinatge perdi la possibilitat de cobrar el complement per la seva carrera professional, reconeguda en el II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació.
A part de l’agreujament i la perpetuació de les desigualtats salarials i laborals entre treballadors públics que això comporta, presentar-se a aquesta convocatòria-trampa ridícula implica pagar unes taxes d’examen i invertir temps i diners en cursos preparatoris malgrat tenir unes possibilitats reals molt minses d’obtenir plaça, fent còmplices als propis treballadors del mercantilisme que practica la pròpia Administració.
Hom podria dir: qui ho vegi tan clar que no es presenti, que es presenti només la gent que perd la possibilitat de cobrar la carrera professional, que no podem anar regalant carreres. Però no, la perversió de la maniobra de l'ICS va molt més enllà. Les persones que decidissin no presentar-se perquè saben que aquesta no és la convocatòria de la seva vida, quedarien penalitzades en la Borsa de Treball. Perquè es desprèn de l’últim acord de la Borsa de Treball que, a part dels cursos i del temps treballat, també suma mèrits presentar-te a l’oposició, i aprovar la convocatòria. Com s’arriba a aquests acords amb l’administració, i quins sindicats el signen, és la gran pregunta.
Sens dubte, són perversions com aquesta les que fan desconfiar de la possibilitat d'un estat propi mentre sigui dirigit per la gent de sempre. Cal la retirada immediata d’aquesta convocatòria trampa, fins que no s'acordi una de nova amb la part social. Cal anul·lar una convocatòria que oprimeix els drets laborals, en comptes d’intentar assegurar-los, al temps que dóna a l'ICS totes les facilitats per l'autodestrucció que anhela.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
