La finalitat última de la convocatòria de places de l’ICS

Estimada senyora Manjón, m'agrada que una representant de la Direcció de l’Institut Català de la Salut (ICS) s’hagi pogut expressar lliurement en el mateix diari on té cabuda l'opinió de la totalitat de les treballadores de l’ICS. Dissortadament, les treballadores “a seques” no podem expressar-nos lliurement en els “seus” canals de comunicació on ja va publicar una variant de l'article que em dirigeix. Com a delegada del sindicat CATAC-CTS/IAC li informo que ja hem denunciat aquest greuge, basant-nos en la llei de transparència, perquè considerem que els canals de comunicació de la institució també han de ser de i per a  “tothom”. De tota manera, l’adverteixo que, lluny de desmentir les meves afirmacions, no ha fet més que constatar-les, fins i tot les que ni tan sols s'ha molestat a comentar. I és que és ben difícil ostentar tots els poders -no només el comunicatiu, com veurem- i a més tenir la raó.

Anem a pams. La pèrdua d'un 13’6% de la plantilla i el descarat augment de la precarietat contractual i laboral que comento en el meu escrit són dos dels temes que no han suscitat el seu interès. En canvi, valora que la minsa convocatòria de 340 places per cobrir el 13.345 vacants dóna compliment al que estipula el Pacte de la Mesa Sectorial de Negociació de 2007. Pacte que, li recordo, ha aplicat unilateralment l’ICS, amb el desacord de tots els sindicats amb representació en aquesta Mesa, una pràctica més freqüent del que fora desitjable. I és que l’ICS aprofita tant com pot l'absència del nostre dret a la negociació col·lectiva. És a dir, si no troba qui li signi, acaba imposant o comprant la mesura. Aquest seria el cas del Pacte de la Borsa de Treball que signa amb UGT i Satse, amb una representació inferior al 50% en la mesa negociadora. Sens dubte, la constitució catalana que volem ha d'establir el dret a la negociació col·lectiva dels empleats públics.

Però com pot dir que la convocatòria ha suscitat molta expectació, i que és per això que 10.000 persones, que acabaran sent moltes més el 9 de desembre, ja s’hagin apuntat? Com de cec s’ha d’estar per no veure que el nombre és insuficient i que no hi ha llibertat de no presentar-se? Per què no diu que aquest Pacte de la Borsa de Treball permet avançar posicions a qui es presenta, i sumar alguns punts més si aproves l’examen? Dir veritats a mitges és mentir.

D'aquestes contradiccions, el convenciment del personal que treballa en la Institució és que la voluntat última de l’ICS és evitar-se el pagament del complement de Carrera Professional a qui porta més de cinc anys ocupant una interinitat, com preveu l’Acord de 2006, el compliment del qual, que vostè tant defensa, queda en entredit ja que, fins ara, només s’ha pogut garantir tristament per la via judicial. Només les persones que davant la falta de convocatòria en 5 anys de la seva categoria s’han aventurat a reclamar judicialment el que la seva empresa es negava a concedir-los, malgrat els acords signats, són els que l’han cobrat. Ara, el setembre de 2015, ha vençut el termini que permet al personal interí aprofitar aquella escletxa de l'acord i, davant dels milers de demandes que preveu, el que vol l'ICS és, ras i curt, escapolir-se de la Justícia, fer urgentment, sense esperar una estabilitat governamental, una irrisòria convocatòria per discutir, que no impedir, el dret a reclamar el compliment d’aquest acord.

Finalment, recórrer a l'excusa de sempre, que ja estem fartes de sentir, de responsabilitzar al govern central del PP, quan presentem proves que CDC té el mateix o superior desig de frenar o revertir l'ocupació pública, només fa que desautoritzar els seus arguments. En aquest cas, l’Estat només autoritza però no obliga. Així ho ha entès el Departament d'Ensenyament, en no fer la convocatòria que els correspon i, amb el seu silenci al respecte, sembla, senyora Manjón, que vulgui dir que a aquest Departament no li preocupa l'estabilitat laboral dels ensenyants. Ja n'hi ha prou d'arguments inconsistents i de silencis sospitosos, ja n'hi ha prou d'oprimir-nos per terra, mar i aire, de destruir la totalitat dels nostres drets. Aquesta convocatòria s’ha d’anul·lar i prou!