Entre la conferència d'Artur Mas i la d'Oriol Junqueras ha succeït un fet excepcional a Catalunya sobre el qual gairebé ningú sembla prestar atenció, embadalit com està el món oficial amb la partida d'escacs entre dos líders que es disputen l'hegemonia del nacionalisme.
Aquest fet excepcional és el següent: el banc brasiler BTG Pactual ha venut la seva participació en l'empresa que gestiona els peatges dels túnels de Vallvidrera i del Cadí per res menys que 146,65 milions d'euros. Fa tot just dos anys havia adquirit les participacions per només 59,5 milions en una privatització que, vista ara, és com per estirar-se els cabells i potser una mica més: el banc brasiler ha fet un pelotazo de 86,9 en només dos anys a costa lògicament de les arques públiques, que estan, a més, sota mínims.
La Generalitat manté la cantarella que “Madrid ens roba”, però és impossible trobar un enemic exterior a qui endossar aquesta privatització amb resultats tan increïbles.
L'explicació oficial és que la diferència de preu revela que la situació és ara molt millor i que simplement demostra que ha tornat l'apetit inversor. Però no cal haver estudiat a la Universitat de Minnesota ni haver estat professor a Berkeley i Harvard per adonar-se del despropòsit que ha significat aquest regal a un banc privat brasiler de les accions d'una empresa que fins fa tot just dos anys era de tots els catalans.
Com gairebé tothom mira només la partida d'escacs entre Mas i Junqueras, la Generalitat en té prou amb donar l'explicació oficial i a una altra cosa, incloent el seguir pontificant sobre balances fiscals, necessitat d'ajustar el cinturó i pocions neoliberals en nom, a més, de la suposada solvència i saviesa dels mateixos responsables del desgavell d'aquesta privatització.
El pelotazo ja és en si mateix un fet extraordinari. Però la història ni tan sols s'acaba aquí.
A les tres setmanes d'aprofitar la gran oferta i comprar a la Generalitat les accions de la concessionària, el mateix banc brasiler, BTG Pactual, participava en la major privatització de la història de la Generalitat com a integrant minoritari d'un consorci liderat per Acciona, que es feia amb la gestió d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL).
Aquesta privatització va ser un autèntic baló d'oxigen per a la Generalitat en permetre ingressar 1.000 milions. Però no ha estat només la major privatització de la seva història, sinó també la més polèmica i fins i tot abracadabrant: el mateix Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), entitat pública que depèn de la mateixa Generalitat, va dictaminar que l'adjudicació va ser irregular perquè el consorci guanyador ni tan sols complia amb el plec de condicions, i després tant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com el Tribunal Suprem han instat a revocar la concessió, mentre la Generalitat continua xiulant i mirant a una altra banda tot i la successió de revessos judicials i al ridícul públic.
Ara sabem a més que, en la pràctica, un soci clau del consorci guanyador de l'ATLL, el banc brasiler BTG Pactual, ha pogut finançar en part la seva participació en l'aventura gràcies al regal que la mateixa Generalitat li va fer molt pocs dies abans.
En aquesta terra de grans conferenciants succeeixen coses realment extraordinàries. La que més: ni tan sols generen debat públic.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
