Rufián ens saluda des de Turquia mentre que #Francoland es converteix en Trending Topic. Hi ha helicòpters que sobrevolen el cel i el seu renou no ens deixa pensar, treballar o descansar. La sensació que cada dia podem ser trepitjats per uns, empoderats pels altres. La idea del “sobre la marxa” que diu el meu pare o la “tirania del flow” que diu el meu germà, ens fa no planificar. Procrastinem pel bé comú. Tots a una, tots junts, en qualsevol moment, quan el bip bip del telegram o del whatsapp ens anunciï que hem d'estar de nou al carrer. Passi el que passi.
L'estat d'alerta permanent- comprensible i necessari- està deixant els equipaments culturals buits: els teatres han perdut més d'un 30% de públic en dues setmanes, la venda de llibres, segons l'editorial Planeta a un article publicat a Economia Digital que recollia un teletip de l'agència EFE, relata una caiguda d'un 25% a Catalunya, els cinemes tampoc venen entrades i els restaurants no tenen comensals.
Així, com relatava el psicòleg humanista americà, Abraham Maslow en la seva obra A Theory of Human Motivation de 1943, les necessitats de l'home (i la dona) s'inscriuen en una piràmide on hi ha cinc nivells de necessitats. La base piramidal la suporta les necessitats primordials: alimentàries, fisiològiques. En el següent eslavó hi ha les necessitats de seguretat i protecció (casa, salut, feina) seguidament les necessitats afectives (l'amistat, la família, la parella). Aquestes eren pel novaiorquès les necessitats “de dèficit”, mentre que l'autorealització, el coneixement, el creixement personal són necessitats que va anomenar “de ser”.
La cultura per Maslow i els seguidors de la piràmide s'inscrivia en les capes superiors. La idea bàsica és que només s'atenen necessitats superiors fins que s'han satisfet les necessitats inferiors. A la pràctica si no tens recursos per alimentar-te llegiràs poc o gens, si no tens feina no aniràs al cinema, si la situació político-social del teu país-estat-entorn trontolla poques ganes de teatre hi ha. Segons l'Albert Vinyals, professor de psicologia del consumidor d'ESCODI, l'Escola Universitària del Comerç, consumim oci quan estem contents, “el mite de sortir de compres quan estem tristos no és cert”.
Per tant en situacions d'inseguretat o nerviosisme col·lectiu, el consum ociós minva. El consum cultural també. Ara bé, Maslow no contemplava la cultura com una eina transformadora ni de lluita. Manfred Max Neef i Martin Hopenhayn al llibre Desarrollo a escala humana (1986), i Paul Ekins a Riquezas sin límites, Atlas Gaia de la economía verde, van criticar a Maslow i la seva piràmide argumentant que la teoria legitimava la “piramidalitat social” i per tant que la possibilitat de consum cultural només era apte per les classes acomodades que tenien les necessitats bàsiques cobertes.
La cultura però, en altres corrents d'estudi, es manifesta com la llança des d'on instrumentalitzar els canvis socials i de lluita de classe. No és intranscendent que el gran pensador italià Antoni Gramsci declarés “Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència. Emocioneu-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme. I organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra força” o que l’escriptora Montserrat Roig digues “la cultura és l’opció política més revolucionària”. Tampoc és innocu que s'atempti contra la literatura, el teatre o l'art a través de la censura en els règims totalitaris. Ni que la crema de llibres fos un dels mecanismes de control més eficients de la història, des de la Inquisició al franquisme. Una societat ignorant és una societat fàcil de controlar i d'esclafar.
La cultura empodera, desperta l'enginy (més que la gana) i contribueix a augmentar el pensament crític, a mirar més enllà, a sospitar de tot i a no empassar-se sopars de duro, a no creure a priori en el que ens diuen els mitjans, la classe política, els empresaris, l'IDESCAT o Pablo Casado.
Com diu el meu amic, el periodista Toni Vall “Avui és encara més important que mai que la nostra avidesa cultural no minvi gens ni mica. Per fer front a la mentida, tots a la Festa del Cine. Per fer front a la indignitat, omplir els teatres. Per derrotar la repressió, llibres i més llibres”. La cultura, l'educació, la lectura, la música, la contemplació activa, la conversa pausada contribueixen a fer créixer la guerrilla cultural. I aquesta guerrilla bona falta ens fa.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
