Material destrossat, obres cancel·lades o teatres inaccessibles: les arts escèniques reprenen la seua activitat per a “complir amb el compromís social”
Ni les sales de teatre van poder salvar-se. Toni Benavent i Carles Alberola van crear Albena Produccions, una empresa d’arts escèniques amb seu a l’Alcúdia, el 1994. El magatzem on guardava milers de records, molts dels quals irrecuperables; d’escenes de la seua trajectòria, caixes amb documents, vestuaris únics o arxius que perduraran en la memòria, va quedar totalment negat amb l’aiguat que es va desbordar del riu Magre. Focus, televisors o una taula de llums han quedat inservibles, són costosos, però són “més fàcils de catalogar”, assegura Benavent. “Les coses creades a dretcient per a determinats espectacles no es poden recuperar. Són les que més fan mal, perquè és una part sentimental de la nostra història”.
Gran part de les escenografies estaven creades a partir de materials permeables, com la fusta, les teles o el cartó. Juntament amb el fang, han quedat apilades en una massa d’objectes heterogènia, però el productor d’Albena no perd l’esperança i conta que, si cal, ho recuperaran i “intentaran fer-ho semblant”. Benavent relata que solament, durant el primer cap de setmana, van aconseguir netejar tot el fang del local. “Done gràcies als 32 voluntaris que hi van vindre. Vam tirar cinc camions d’un magatzem que té 150 metres. No hauria sigut possible sense ells. Hauríem estat 15 dies traient-ho tot”, i agraeix que els tres espectacles que estan de gira no han tingut cap contratemps, perquè “una altra empresa és l’encarregada de la gestió del material i els fitxatges tècnics”.
A més, subratlla que hi ha llocs que han quedat totalment devastats, com el TAC de Catarroja o el teatre d’Algemesí, que tardaran un temps a tornar a reobrir, però que en els llocs on siga possible, que no s’abandone aquest escenari cultural. El pròxim 25 de novembre, el Teatre Tívoli de Barcelona acollirà una gala solidària de la comunitat escènica d’Espanya i Catalunya per a destinar les recaptacions als damnificats de la DANA, concretament als professionals del sector i a les empreses, moltes de les quals menudes i que estan en “la corda fluixa”. “S’ha creat també una fila zero per a destinar un 50% a una població afectada en concret, i l’altre 50% a les empreses privades valencianes del sector. Tot això es canalitzarà a través d’Avetid”.
Una altra de les empreses afectades per la DANA és a+, Solucions Culturals, que asseguren que arrosseguen un “caos econòmic des de la Covid del qual encara no s’han recuperat”. Maria Ángeles Marchirant, fundadora de la productora i distribuïdora, explica que a hores d’ara passen per una situació bastant complexa: “S’han hagut de tancar teatres, perquè estan inservibles; hem perdut més de 50.000 euros en material de les nostres produccions pròpies, inclosa la que vam fer per al Teatre Escalante de la Diputació de València; ajornaments de funcions per part dels ajuntaments i de gires pròpies o d’altres empreses amb què treballem...”. Sosté que l’empresa, amb un equip de cinc treballadors i en què s’agrupen més de 35 companyies, tindrà pèrdues d’ingressos de 80.000 euros.
La seua principal intenció és recuperar les dates ajornades i “remuntar amb l’ajuda del Teatre Escalante i la Diputació de València i ampliar, en la mesura que els siga possible, el nombre de funcions de les companyies que formen part de la família a+”. “Les mostres d’estima i empatia ens emocionen profundament i ens donen energies per a lluitar per a eixir d’aquesta desfeta; si és que podem”, confessa Marchirant.
Per què haurien de tornar les funcions?
La cultura no és un sector allunyat de la realitat social. Representa tot allò que transcorre en el dia a dia a través de l’escenografia, la música i els elements visuals. I també, perjudica l’economia directa de les persones que viuen d’això, i l’activitat que es genera amb altres empreses d’altres sectors, com l’hostaleria o el transport.
Des d’Avetid, una associació valenciana d’empreses d’arts escèniques, aclareixen que la cultura, concretament les arts escèniques, pel seu grau de presencialitat, és una eina “molt valuosa per a vehicular i exterioritzar emocions, per a ajudar l’espectador a entrar en contacte amb elles. És un servei molt necessari ara mateix”.
En línia similar, no entenen per què hi ha teatres que continuen sense reobrir i donar continuïtat a la programació, perquè “la seua raó de ser no és diferent d’altres activitats econòmiques que sí que estan en funcionament”. “Els ingressos dels artistes són irregulars i inestables i sense pujar als escenaris no cobrem res”, destaquen en un comunicat.
Albena entén que durant la primera setmana es paralitzara la seua activitat pel respecte i el xoc de la catàstrofe, però cal reprendre “la seua marxa, perquè el teatre no és diferent d’un comerç”. “El teatre, la literatura i el cinema curen. T’oblides dels problemes del teu dia a dia, i la gent que treballa dins d’aquestes empreses viu d’això. Anar al teatre és mostrar suport a la gent afectada”, incideix, i amb una al·lusió més que oportuna sentència: “Farem teatre per a alçar-nos del fang”.
Aquest cap de setmana, en Albena reprenen l’activitat, concretament en el Teatre de la Mar, a Mallorca, amb una funció anomenada El moble, una comèdia que relata els petits conflictes que transcorren entre les parelles. Paral·lelament, a la Sala Russafa reprenen la programació infantil amb un espectacle basat en una rondalla del conte ¿A qué sabe la luna?. “Estem convençuts que els xiquets i les famílies necessiten tindre alternatives d’activitats, estimular la imaginació i els sentiments, perquè en la sala sempre diem que la cultura cura. Forma part de la locució que anuncia l’inici de les funcions”, subratllen des de l’equip directiu.
Des de la Sala Russafa conten que el cap de setmana de la tragèdia van continuar amb una funció a càrrec d’una companyia aragonesa que estrenava Don Juan en los infiernos, dins del festival Rayuela’24 que acullen. Recorden que el públic que hi va vindre era escàs, i l’ambient era bastant “colpidor”. En eixir de la sala, els espectadors els van agrair haver tingut un moment d’evasió fora del caos i del dolor que s’ensenyoria de la societat valenciana.
“La cultura és un sector necessari i la nostra aposta com a companyia i sala és continuar amb l’activitat, perquè dinamitza l’economia de l’escena valenciana en aquests moments tan complicats. Ens dol veure com els nostres companys del sector estan afectats. És un problema molt greu”, insisteixen.
Així mateix, destaquen que la solidaritat de les persones anònimes i dels mateixos companys de professió “és preciosa”, però que gran part del pes recau sobre les institucions que han de “prendre mesures responsables per a ajudar-los i no deixar-los ofegar” en la precarietat més absoluta.
“Pitjor situació econòmica que en pandèmia”
Des de l’associació Avetid han elaborat un informe sobre la situació de les empreses privades del sector escènic valencià després de la DANA. En aquesta primera radiografia, es xifra que podria haver-hi més de sis milions d’euros en pèrdues entre el material danyat, les infraestructures i l’anul·lació de funcions.
A més, s’estima que 721 persones, de les quals 135 són fixes, estan en una situació laboral crítica. A això se sumen les 586 persones afectades per les funcions cancel·lades; i 231 membres perjudicats directament amb l’empresa. Així mateix, les pèrdues en la Seguretat Social arribarien a 795 afectats.
Les empreses valencianes han hagut de cancel·lar 365 obres, i posposar-ne 146 més, cosa que suposaria una pèrdua de més d’un milió d’euros. Concretament, diverses sales privades de les províncies de Castelló i València han hagut de suspendre 173 actes, i ajornar-ne 73, xifrant-se en 367.000 euros la pèrdua del total de funcions, i en 682.000 euros els ingressos per taquilla.
Les entitats que formen part d’aquesta plataforma pretenen ajudar les empreses i professionals del sector que passen per aquesta circumstància i que pressenten que podria ser “més greu que la viscuda en la pandèmia de la Covid-19”.
Des de l’associació asseguren que ja es treballa amb el Ministeri de Cultura per a la “canalització de les ajudes” després d’una reunió que han mantingut directament amb el ministre, Ernest Urtasun.
Dijous passat 7 de novembre, el ministeri va posar en marxa un Pla de Reconstrucció de la Cultura Valenciana i de les Zones Afectades per la DANA destinat als “àmbits com el cinema, el llibre, el patrimoni cultural, les arts escèniques o les arts visuals”.
Quant a les arts escèniques, l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (Inaem) afluixarà les obligacions dels beneficiaris de les ajudes actuals en actiu del 2024; i “incorporarà en la pròxima convocatòria de concurrència competitiva un criteri addicional de prioritat per ser zona afectada”. Igualment, el programa Platea permetrà als teatres i les companyies de la província de València modificar les funcions programades fins al 31 de desembre de 2025.
La inversió inicial estarà dotada d’un milió d’euros, tal com ha anunciat Urtasun, i “flexibilitzarà les línies d’ajudes perquè els afectats puguen complir-ne l’execució més enllà del 31 de desembre de 2025”. “Impulsarem l’anàlisi i el diagnòstic de l’impacte de la DANA en les infraestructures públiques culturals i prestarem assessorament tècnic a agents culturals per a la sol·licitud d’ajudes generals”, ha puntualitzat.
Toni Benavent té por que aquestes ajudes arriben tard, perquè des de la seua companyia tenien una subvenció sol·licitada, d’abans de la DANA, que encara no s’ha resolt: “Estem ja molt atapeïts. Plou sobre mullat. És molt angoixant”, insisteix. Mentre que l’equip de la Sala Russafa denuncia que a aquesta situació se suma “el desastre de les resolucions d’ordres d’ajudes bianuals a companyies de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) i la no resolució a mitjan novembre de les ajudes anuals”, que empitjora les condicions laborals dels treballadors d’aquest sector.
En aquest sentit, María Ángeles Marchirant recorda que, per la pandèmia, “molta gent es va quedar pel camí perquè aquests incentius van arribar tard i malament”, subratlla que van ser insuficients, i reitera que les administracions han de tindre la lliçó apresa.
0