Wert: ignorància o mala fe?

A part que puguem pensar que les declaracions del ministre Wert són una excel.lent manera d’anar fabricant cada dia més i més independentistes, és preocupant que un personatge que ocupa un càrrec com el seu pugui fer declaracions de manera tan impune. Les paraules del ministre o són fetes des del desconeixement o ho són des de la mala fe. Però tant en un cas com en l’altre, es tracta d’un error greu.

Prenguem-nos només un moment per mirar els llibres de text que fan servir els milers d’estudiants de Catalunya als nivells no obligatoris. Remarco els llibres de text, perquè és el més objectiu que tenim i perquè, com tothom sap, el nostre professorat és força fidel al que diu el llibre i el sol seguir, en un alt percentatge, sinó al peu de la lletra, de molt a prop.

La majoria de llibres de text desenvolupen escrupolosament el currículum o temari marcat pel Departament d’Ensenyament. Aquest currículum, en la versió actual, va ser aprovat pel Ministeri d’Educació espanyol corresponent: es va elaborar entre 2005 i 2008 i la seva publicació al DOGC i al BOE no va tenir cap objecció per part de ningú (ni tampoc ningú del PP!). I el mateix havia passat amb els currículums emanats de la LOGSE (1990) o de la no nata LOCE (2003). Sempre, en totes les avinenteses en què s’ha hagut d’aprovar un nou currículum, el Departament d’Ensenyament ha seguit escrupolosament les indicacions del Ministeri, ha respectat els mínims que se li assignaven (el famós 55-45%) de manera que les seves propostes han rebut el vistiplau dels responsables ministerials. I mai no hi ha hagut cap crítica per part del partit de l’oposició (PP o PSOE).

No s’entén, doncs, a què vénen ara els escarafalls i sortides de to del ministre Wert. Perquè pensar que el professorat va per lliure i que, malgrat les prescripcions curriculars, es dedica a explicar uns continguts nacionalistes i contra Espanya, és a) dubtar de la professionalitat del nostre professorat; b) ignorar directament què passa a les nostres aules; i c) posar la bena abans que la ferida. És a dir, justificar unes mesures que es prendran sobre la base d’un problema que no existeix!

Hi ha un antecedent d’aquesta sortida de to del ministre Wert a l’època del primer govern d’Aznar, en què es va fer un discurs semblant per part de la ministra d’Educació de l’època. Afirmava que els llibres de socials de Catalunya no explicaven la història d’Espanya. Va ser fàcil de desmuntar l’acusació. Encara recordo anant a un programa de ràdio i llegir simplement l’índex d’un llibre de Ciències Socials d’ESO o d’un altre de Batxillerat i preguntar als oients si creien que aquell temari era història de Catalunya o història d’Espanya... Majoritàriament els oients deien que es tractava d’un temari d’història d’Espanya...

I el mateix passaria ara si hom mirés qualsevol llibre de text...

Per tant, no hi ha dubte: les escoles catalanes no adoctrinen, ni fan apologia de cap doctrina política, ni fabriquen separatistes... Ben al contrari: s’hi explica la història d’Espanya d’acord amb criteris prou objectius i científics.

Una altra cosa és el paper polític que algunes persones volen fer, com a agents centralitzadors d’un concepte d’“Hispanidad” més que ranci... (Per cert, i ja que parlem d’“ocultamiento”, què fem amb el “descubrimiento” d’Amèrica? Els nostres llibres d’història expliquen qui era realment Colom? I conten la història de les massacres castellanes a Sud-amèrica? Per què no?)

Si de veritat es volia construir un país modern i amb un conjunt de coneixements compartits, s’ha fet justament al revés: sense cap respecte pels altres, atiant l’odi d’unes parts de l’estat contra altres, dient mentides flagrants i estenent conceptes anticientífics (per exemple, afirmant que l’aragonès o el bable són “dialectes” del castellà, quan la ciència filològica els reconeix clarament un estatus de llengües romàniques).