Primer judici per agressions al CIE de Barcelona
És la primera vegada que agents de la Policia Nacional que operen al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Barcelona han respost davant un jutge per una falta d'agressions. Això passava aquest dimarts, a la sala 124 de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, després que un jove intern denunciés el passat 6 de febrer a tres agents que custodien el centre per haver-lo agredit quan sortia del menjador del centre.
El jove, de només 19 anys, va denunciar haver rebut cops i insults racistes per part dels agents que custodien el CIE barceloní el passat 5 de febrer. Segons el seu relat, estava acabant de menjar quan ja tots els interns havien sortit del menjador. Va demanar als agents que el deixessin romandre més temps a la sala, però li van respondre amb insults que sortís perquè ja havia acabat. Va ser quan l'acompanyaven a la sortida quan, segons el jove i la defensa, un dels policies li va colpejar i empènyer per darrere. Tot seguit, el van reduir a terra amb l'ajuda de dos o tres agents més mentre ell tractava de desfer-se'n. Després el van traslladar a la cel·la d'aïllament.
Davant d'aquesta versió, els tres agents acusats- que al seu torn han denunciat el jove per haver-los agredit a ells-, han manifestat davant del jutge que en cap cas van colpejar ni provocar a la suposada víctima. Segons els policies, va ser el jove qui els va insultar i qui es va resistir físicament a sortir del menjador mentre l'acompanyaven fora. Després d'això es van veure obligats a reduir-lo, segons han explicat.
La gravació, en mans del jutge
Un fet diferencial en aquest cas és que es disposa de la gravació del que va passar, unes imatges que han pogut visualitzar totes les parts durant la vista. Segons la defensa, s'aprecien de manera “evident” un cop de peu i una empenta previs a la reducció del jove que són “totalment innecessaris”. Després es veuria com l'immobilitzen, i aquí s'apreciarien els cops per part de la policia, segons l'advocat, davant la resistència activa de l'immobilitzat.
Pel que fa a l'existència d'imatges enregistrades, els membres de la plataforma Tanquem a els CIE (tanquem els CIE) i els advocats de la defensa celebren que “gràcies a la celeritat de l'acusació i a l'actuació del jutjat s'ha pogut obtenir l'enregistrament dels fets”, que demostrarien les agressions al jove. En ocasions anteriors, com la mort del ciutadà armeni el mes de desembre o les suposades agressions de cap d'any, no s'han facilitat les cintes.
La plataforma lamenta, per altra banda, que a tot això cal tenir en compte que el denunciant té “dificultats manifestes d'aprenentatge avalades per un informe mèdic afegit a la causa”. Una cosa que, segons Tanquem a els CIE “converteix aquesta persona en especialment vulnerable”.
L'estat de salut mental de la presumpta víctima era a més conegut pels policies, tal com ha assegurat un dels interns que s'ha personat com a testimoni, a qui un agent li va dir que es fes càrrec del jove precisament per aquesta qüestió. “Sabent això, haurien d'haver-li proporcionat una atenció específica”, ha apuntat l'advocat.
Hivern tens: la mort de Alik i les agressions
Diversos esdeveniments en els últims mesos han alterat –més del que és habitual– les ja de per si dures condicions de vida al CIE de la Zona Franca de Barcelona. El que més va encendre els ànims, tant dins del centre com fora –entre els col·lectius que denuncien la seva existència– va ser la mort d'Alik, un ciutadà armeni que es va suïcidar en condicions poc clares –el jutge haurà d'aclarir si hi va haver agressions prèvies– el passat 3 de desembre.
Aquest tràgic succés va desembocar en vagues de fam al centre, on va augmentar la tensió ostensiblement. Fins que per cap d'any diversos interns van denunciar haver estat agredits per la Policia Nacional –fins i tot per agents antiavalots d'aquest cos– mentre estaven a les dutxes.
Aquests fets, denunciats per Tanquem els CIE i per les presumptes víctimes, van donar lloc a l'única notícia favorable als interessos dels interns que s'ha conegut aquests mesos. El jutge, a l'espera de depurar responsabilitats per les agressions, a pronunciar algunes mesures contundents: permetre el contacte físic en les visites, ampliar el seu horari, regular la temperatura de les dutxes i posar lavabos en les cel·les.