A la recerca d'una Ada Colau per a una Catalunya en Comú
¿Hi haurà una “Catalunya en Comú” a les eleccions al Parlament de Catalunya? La incògnita ha sobrevolat la política catalana gairebé des de l'aparició del projecte Guanyem Barcelona, després Barcelona en Comú, però l'èxit collit per les candidatures de confluència en les eleccions municipals va esperonar la idea. Només dos dies després del 24-M i en vista de l'èxit obtingut per confluències en ciutats com Barcelona, Badalona, Terrassa, Santa Coloma, Cornellà i altres, Podem va anunciar que obria la mà a una candidatura àmplia per a les autonòmiques. Des de llavors, diversos actors es mouen intentant cimentar el que de moment només és un esbós en l'aire. La idea d'una Catalunya en Comú cotitza a l'alça, però falta alguna cosa cabdal per al seu èxit: qui ho lideri.
No per cantat l'anunci de Podem ha causat menys enrenou. Durant mesos el partit liderat per Gemma Ubasart havia rebutjat la proposta d'ICV-EUiA d'entendre's electoralment. “Hem decidit acudir sols a les eleccions del 27-S”, va assegurar la recentment elegida secretària general al gener. Al maig va tornar a mostrar les mateixes intencions: Podem acudiria en solitari a les eleccions del 27-S perquè és l'única manera “de capgirar el tauler polític”. Però el 26 de maig, la cosa havia canviat, i consideraven que havien de teixir una “aliança social” sense descartar que ICV i altres partits i moviments es sumessin a la seva candidatura.
Les línies vermelles van quedar marcades en la mateixa roda de premsa. Candidatura àmplia sí, però ni canvi de sigles ni nou cap de llista. Per Podem, que està celebrant primàries a cap de llista autonòmic aquesta mateixa setmana, el candidat que surti de la seva elecció hauria de ser el candidat de “l'aliança social” que plantegen. De fet, la proposta del candidat oficialista, Albano Dante Fachin, ja recull la idea de formar una candidatura que integri sectors de fora de Podem. L'aposta dels catalans és beneïda pel partit a nivell espanyol, que també comença a obrir-se a una confluència per a les generals.
“La major dificultat a hores d'ara per a una Catalunya en Comú és que no hi ha un lideratge fort que pugui aglutinar”, reconeixen fonts properes a Podem. I, sense aquest lideratge indiscutible, les fórmules per fer encaixar als diferents moviments s'assemblen més a una lluita d'egos que a un veritable procés de negociació. En el partit morat hi ha qui valora la possibilitat que acabi havent unes primàries conjuntes amb la resta d'actors per trobar un candidat de consens, cosa que de moment ningú mostra en públic ja que hi ha converses a diferents bandes.
Teresa Forcades s'ofereix, però no genera consens
A més de Dante, Teresa Forcades ha sortit en les últimes setmanes a postular-se com a candidata de confluència. La monja benedictina ha abandonat aquest dilluns la seva clausura per oferir-se a liderar una llista al Parlament. Diumenge que ve el moviment fundat per Forcades, Procés Constituent, decidirà si sumar-se a la candidatura de la CUP, formar una llista pròpia o integrar-se en un altre projecte. En el moviment fundat per Forcades i Arcadi Oliveres tampoc hi ha una sola postura. Una part aposta per formar candidatura juntament amb la CUP entorn al manifest Crida Constituent. Altres s'acosten més a l'aposta per una candidatura amb els mateixos actors de Barcelona en Comú.
Forcades s'ha mostrat més propera a la confluència àmplia amb Podem i ICV-EUiA, però la sortida a l'arena de la religiosa no soluciona la qüestió del cap de llista d'una eventual Catalunya en Comú. “Forcades no té un lideratge comparable amb Coalu, no hi ha un lideratge indiscutible com el de Colau”, ha remarcat Ubasart aquest dimecres. La secretària general de Podem ha deixat oberta la porta a “parlar” sobre la possibilitat que Forcades lideri la llista de Podem a Catalunya, però ha elogiat la proposta de Dante com propera a les posicions del seu partit.
La importància de la decisió que Procés Constituent prendrà aquest diumenge resideix en que decantarà l'escenari i mostrarà si el moviment ciutadà aposta per liderar una confluència. Procés Constituent ha estat un actor important en els compassos recents de la política catalana, i de les seves files han sortit diversos dels noms propis que han pres rellevància en les noves formacions polítiques, com el número dos de Barcelona en Comú, Gerardo Pisarello, el regidor electe i membre del consell estatal de Podem, Jaume Asens, o el candidat favorit a les primàries de Podem, Albano Dante Fachin. La idea original del moviment era aglutinar les esquerres catalanes en una sola candidatura, un objectiu que avui representaria la hipotètica Catalunya en Comú. No obstant això, la resta de partits i formacions cridats a confluir són reticents a un lideratge imposat des de fora.
ICV-EUiA manté la mà estesa i assegura que serà “generós”
Enmig del ball de noms, fórmules i confluències, ICV-EUiA es manté en segon pla assegurant “la mateixa generositat” que van tenir amb Barcelona en Comú, confluència per la qual van arribar a cremar a qui era el seu candidat, Ricard Gomà. “Les converses existeixen i mai han deixat d'existir. Però no ens equivoquem: Això no ha de ser un pacte entre partits. Hi ha d'haver un alt component ciutadà”, assegurava el líder de la formació, Joan Herrera, en una entrevista concedida aquest dimecres a CatalunyaPlural.
Iniciativa coincideix amb Podem en què l'experiència de Barcelona és exemplar però irrepetible. Tampoc per a Herrera hi ha un lideratge clar per aposta conjunta de l'esquerra alternativa catalana, i posa com a exemple de figura de consens a Manuela Carmena a Madrid. A l'entorn d'ICV-EUiA hi ha veus que apunten a una possible sortida de les figures principals del partit, el mateix Herrera i Dolors Camats, en el cas que fos necessari perquè una Catalunya en Comú tirés endavant. Aquesta generositat no arriba fins al punt de presentar-se sota les sigles d'un altre partit, tal com va deixar clar Dolors Camats tan bon punt va conèixer la proposta de Podem.
Una cosa semblant passa amb Esquerra Unida i Alternativa, formació que sempre s'ha mostrat a favor del que ells anomenen “Syriza Catalana”. La federació catalana d'IU segueix la idea de la candidatura d'unitat popular que la setmana passada va llançar el seu candidat estatal, Alberto Garzón. Per a ells, l'última proposta de Podem, que és acudir a les eleccions generals amb la seva marca fent de paraigües, és una opció inassumible.
