Defensar els interessos dels valencians
En l'última enquesta publicada pel diari El PAIS sobre la situació política valenciana el passat 9 d’octubre, s’afirmava que el Partit Popular valencià és, per al 18 per cent de la ciutadania, el partit que millor defensa els interessos dels valencians. En eixa classificació de confiança quasi dobla al segon partit, Compromís -11%- , i al PSPV -9%-. Xifres que globalment han baixat considerablement, respecte de consultes anteriors, per efecte de la crisi i de la corrupció.
Segons la mateixa enquesta, aquesta mateixa pregunta fa tres anys donava que quatre de cada sis valencians, el 39 per cent, consideraven el PP com el partit que millor defensava els interessos. Si defensar els interessos dels valencians suposa gestionar la cosa pública amb rigor, eficiència i voluntat de millorar les condicions dels ciutadans per tal d’aconseguir allò que s’anomena “ el bé comú”, convindria parar-se a analitzar quin son eixos interessos.
El PP ha tingut i te un ampli marge de maniobra en les institucions on governa, d’acord amb les successives majories absolutes que ha gaudit. Això li ha donat una major capacitat per tractar d’arribar a consensos bàsics en aquelles matèries essencials per a la vida dels valencians. En el catàleg entren qüestions com, defensar les polítiques que afavorisquen un model productiu sostenible i competitiu. Una sanitat ben gestionada que arribe a tots amb condicions, garantir una educació de qualitat incloses les instal•lacions i els mitjans. Uns serveis socials amb cobertures i atenció generals i en particular als més dèbils. Potenciació dels projectes estratègics en noves tecnologies, comunicacions, corredor Mediterrani, tot acompanyat d’un sector financer solvent per aportar recursos a l’economia i a l’I+D.
També procurar que els mitjans de comunicació públics compliren la seua funció, fent de motor de la indústria audiovisual i cultural, amb una voluntat decidida en potenciar l’ús social del valencià. Qüestions totes bàsiques i que formen part dels interessos de tots els valencians.
Però al cap de tots aquests anys de crisi, l'economia valenciana ve patint una erosió impensable. El model de construcció, l'especulació urbanística, els grans parcs temàtics i els grans esdeveniments han sigut factors decisius per a què l’economia valenciana haja sigut la segona economia regional d’Europa que més ocupació ha destruït, segons un recent informe d’Eurostat. Qui ens ho havia de dir quan fa només uns anys, érem el motor d’Europa !!.
Els experiments en la privatització de la gestió d’una part de la sanitat pública han resultat cars. I en educació l’alta taxa de fracàs escolar i els “barracons” han estat una constant en la darrera dècada. Les retallades han estat doloroses, en particular, en els sectors més dèbils. El corredor mediterrani ha sigut una reivindicació, de fa dècades, que en els últims anys havien fet prioritària diversos grups polítics, la patronal empresarial valenciana i altres agents socials. Curiosament quan la Comissió Europea va incloure, a primers d’any, aquest eix ferroviari en el pla d’inversions europeu del pròxim septenni, el govern de Rajoy va apostar pel corredor central.
Amb un sistema financer valencià - Bancaixa, CAM i Banc de València- en fallida a causa de la intervenció política, i amb una política informativa i de comunicació, on Canal 9 ha sigut un dels mitjans de comunicació més reiteradament acusat de manipulador. Només li faltava la gestió empresarial que ha donat com a resultat un deute impossible i un ERO que ha deixat als responsables de la desfeta i ha despatxat els treballadors.
El deute d’RTVV n’és un exemple, que sumat a tots els altres deutes de les empreses i societats públiques han donat com a resultat la fallida de la Generalitat. Això ha fet que el Consell estiga intervingut pel Ministeri d’Hisenda que és qui paga els interessos del deute i les factures més urgents.
Respecte del deficient finançament que des dels inicis de la crisi s’apunta com una de les causes de la situació que patim. Ni PP ni PSPV-PSOE van pactar millorar-lo en la reforma de l’Estatut fa vuit anys. La prova de la incapacitat del PP per revertir la tendència són les tres ocasions que, des de 2011 ha intentat presentar en el Congrés dels Diputats, propostes de millora de les inversions de l’Estat que pal•liaren el deficient finançament. Però en els tres casos les ha retirat a la vista què el mateix PP les anava a rebutjar. Després de 18 anys de govern popular a la Generalitat te mèrit que el 18 per cent dels valencians consideren que és el partit que millor defensa els interessos, però quins interessos?
