Deixar la resignació i la malenconia

Els socialistes valencians han publicat una enquesta electoral segons la qual el Partit Popular Valencià continua en caiguda. Totes les enquestes publicades, des de fa mesos, vénen a coincidir en la pèrdua de la majoria absoluta del PP. Segurament estan pagant les dècades de prepotència i malbarataments, de mentides, corrupteles i mala gestió.

La societat valenciana ve passant de la perplexitat i el cabreig, a la resignació i malenconia. Assistim a l’espectacle d’una Generalitat en fallida que com a conseqüència no para de fer retallades. Als ja coneguts naufragis de les terres Mítiques, Fórmules 1, Ciutats de la Llum, aeroports de Castelló, els clevills del Palau les Arts i tants altres, ha d’afegir-se l’última xifra coneguda del naufragi de les finances valencianes, més de dos mil milions de deute de Ciegsa. A falta de conéixer què costarà liquidar definitivament la Radiotelevisió valenciana, el degoteig de deutes no acaba i les dades macroeconòmiques no milloren, en particular la desocupació i l’activitat econòmica.

En coherència amb l’habitual dedicació que el Consell ve fent des de fa anys, lluny de prendre decisions per acarar la greu situació, el president Fabra i la cúpula del PP han començat la precampanya electoral de les eleccions europees de maig. – És com deixar el cultiu de la taronja de mitja jornada, per dedicar-se al caqui a jornada completa-. Temen que els resultats electorals els passe una factura molt elevada. A més en aquesta precampanya i campanya electoral tindran un decorat amb vestuari de togues i mall de jutge, com són les novetats judicials en els successius casos de corrupció que afecten el PP.

Amb el finançament autonòmic pendent d’un nou model, vist que l’actual és altament deficitari per als valencians, el “poder valencià ”, aquell que tant pregonaven els dirigents del PP, esta a l’espera que un providencial “Fons d’anivellació” o préstec semblant permeta acabar de pagar la factura de la sanitat, educació i benestar social de l’any que acabem d’iniciar.

Així arrossegats pels dèficits i els interessos del deute, apurats i indignats per retallades i casos de corrupció, caldrà mantindre l’esperança què algun dia, el govern dels valencians es preocupe i ocupe de les polítiques essencials per als ciutadans. Millorar les seues condicions, plantejar consensos bàsics en qüestions estratègiques en educació, formació, infraestructures, investigació, comunicacions etc.. La racionalització de l’administració i totes eixes coses que ens faran avançar per configurar una societat moderna pròpia del segle que vivim. Per eixe motiu caldrà reclamar a la societat que abandone la malenconia i la resignació i recupere l’orgull i consciència cívica per construir un futur diferent. Hem d’anar fent. Un desig per a l’any que comencem.