Si Sant Bult no té inconvenient (Santa Rita ja no exerceix), el proper dia 13 tindrem governs de “progrés” a l’Ajuntament i la Generalitat una vegada es superen els girs de 180º, allò de a mi ningú m’imposa ni em dona lliçons i altres depurades estratègies en curs. En l´escenari optimista (l´altre seria un frau molt greu que millor no contemplar), hi ha coses que semblen estar en principi assegurades perquè hi ha prou coincidència entre el PSOE, Podemos, Compromís i fins i tot Ciutadans. No cal per tant insistir en la importància de propostes com les de la regeneració democràtica, la croada anticorrupció, la participació efectiva, la disminució de càrrecs de confiança, la baixada de sous del dirigents i els plans d´urgència per a minvar l´escàndol de la pobresa i l´exclusió social. Benvingudes siguen aquestes propostes.
Però, parlant de l’Ajuntament del que puc (podem) parlar amb una mica més amb un cert coneixement de causa, tal vegada convinga començar a obrir foc i avançar algunes altres propostes que no siguen especialment cares (el calaix està per a poques bromes i encara hi haurà més compromisos extra-pressupostaris amagats) i que posen l´accent en els canvis qualitatius, tan barats com eficients. Com que tothom ha dit fins la sacietat allò que la ciutat “real” de València és l’àrea metropolitana, és temps d´invertir la tendència i de treure-li tot el suc a l´avantatge col·laboratiu entre els municipis que conformen aquesta àrea. Però això requereix practicar el diàleg, fomentar els acords voluntaris (no per llei) i convèncer als resistents dels avantatges de la col·laboració en termes d´economies d´escala, eficiència i benestar. Parlar, parlar molt, però, ¿sobre què? La llista és llarga però per a començar hi ha evidències com ara el transport (coordinació tarifaria i horària, millora del servei, reducció del tràfic privat...), els residus, el cicle de l’aigua , l’habitatge (sols es pot fer una política des d´aquest àmbit), els serveis socials i l´esquema bàsic d´usos del sòl. I si la Generalitat ha de delegar competències doncs que ho faça. En tots aquests temes supramunicipals (i altres que podríem afegir-ne) sols cal parlar, coordinar, incentivar, convèncer per a obtindre bons resultats. I és molt barat. La cooperació és molt barata i sols demana cultura de pacte, una mica de finezza i deixar a casa el rei que tots duguem a la panxa.
Parlem ara de la ciutat “administrativa”, del “cap i casal” (si alguna vegada es decideix a exercir-ne). Més enllà de la tant esperada i desitjada normalització lingüística, a poc que ú en pense, hi ha un bon grapat de coses que pertanyen al senti comú o, com deia El Roto, al cató de raonament. Ho posaré en llenguatge telegràfic per resumir i, si es possible, no avorrir:
- - Cal revisar tots els plans i projectes pendents d´executar (PAI del Grao, Marina “real”, Parc Central, la ZAL, els PAIs sense executar, solars plens de matolls dins i fora dels PAIs, l’estúpida proposta de “adequació” del Pla General i un larg etc... Revisar vol dir estudiar la reversibilitat jurídica i si el cost de reversió és o no assumible. Els solars buits no haurien de gastar-se com a aparcaments dels veïns perquè s’ompliran tots en quatre dies. Però l´ús alternatiu cal discutir-lo.
- - Cal una agencia municipal (o metropolitana) de gestió de lloguers, per a professionalitzar el sector i caldria també fer una enquesta metropolitana de demanda d´habitatges que permeta dir coses sensates sobre l´oferta necessària i inclús desclassificar alguns PAIs si jurídicament és viable.
- - La ja vella proposta de la Via Verda i unir els parcs de districte entre sí i amb el Jardí del Túria es pot reprendre, actualitzar i executar.
- - L´objectiu ha de ser ampliar l´espai públic, crear itineraris peatonals, crear places on no hi ha i recuperar les no-places que tenim com ara la Plaça de la Reina, del Mercat o la de l´Ajuntament (hi ha propostes executables). Així mateix mantindre l´Albereda o l´Avinguda d´Aragó com a aparcaments en superfície és un destrellat.
- - Tots els baixos buits i edificis en desús o infrautilitzats de l´Ajuntament haurien d´oferir-se a inicatives civils (sobretot de gent jove) en condicions favorables.
- - Estaria bé promoure un lloc de trobada obert per a noves iniciatives en el que participaren universitats, associacions i veïns.
- - Els contactes amb la universitat haurien de ser menys formals i més operatius.
- - El mapa sanitari actual és un desastre: cal refer-lo per a evitar que , per exemple, gent d´Orriols haja d’anar a la Nova Fe i no al Clínic.
- - El centre històric es pot peatonalitzar permitint l´entrada de veïns, transport públic, serveis de policia i incendis, càrrega i descàrrega per 6 o 7 entrades. La resta s´arregla en cudols i no en despeses de policia municipal
- - Extensió del carril bici per a que hi haja un itinerari global i clar i no per damunt de les voreres.
- - Els semàfors han de posar-se verds automàticament quan passa el tramvia.
- - El port vell no pot ser un aparador coent de glamour. Cal recuperar- lo al màxim com a espai públic passejable i aprofitar els edificis en desús per a fins culturals i d´esbarjo públic.
- - Finalitzat el malson de la prolongació de Blasco Ibáñez cal ajudar a la rehabilitació de El Cabanyal, redissenyar Serradora per a què no siga un mur de cotxes i es permeabilitze l´accés des de Justo i Pastor i altres carrers perpendiculars a la mar i abordar la renovació urbana de Malva-rosa i Natzaret.
- - Com que hi ha tants habitatges buits en zones noves, els barris populars perifèrics i obsolets corren el perill seriós de la manca de demanda i d´entrar en el cercle viciós de las degradació. Els veïns haurien de prendre el protagonisme de les propostes.
- - Caldrà posar damunt la taula la promoció econòmica de la ciutat en les noves circumstàncies. No pot ser sols el turisme (que també necessita un canvi d´orientació per a oferir allò que és singular i específic).
- - Sembla precisa una instancia de relacions exteriors si es vol “estar a Europa”.
- - ¿ Es recuperable la idea – força de la Mediterrània?
- - Sobra mobiliari urbà i manquen carrers amables.
- - La memòria històrica es deu de conrear a tots els nivells i això inclou també una política patrimonial, un pla d’arxius i una reorientació de les publicacions municipals cap a l’àmbit de les biografies de personatges cabdals.
Aquestes són algunes idees per a promoure un debat urgent, concret i eficient. La situació financera és greu i no serà fàcil però amb claredat i pedagogia es pot guanyar el recolzament de la població i materialitzar el canvi.
Este article és de Josep Sorribes, economista i professor de la Universitat de València
0