Ausbildung

Vivim temps d’intolerància violenta. Una intolerància contra la democràcia i les seues institucions, que reflecteix i l'auge del totalitarisme que deteriora les relacions humanes, promou l'odi i l'agressivitat en detriment del respecte, l'educació i la solidaritat. Són temps de fàcil manipulació de les baixes passions, de menyspreu pel refinament, l'educació i la cultura. Tot això es tradueix en uns valors a mida dels mercaders i en un art i una cultura, la patètica mediocritat de la qual és un succedani enganyós que promet una bellesa i una felicitat sempre decebedores. El coneixement i l'educació no es conceben com a formació de l'individu, sinó com a aprenentatge d'habilitats en un món governat pels instruments i les tecnologies. Per què serveixen la història o la filosofia? I quan dic educació no em referesc només al sistema educatiu, sinó a la societat en el seu conjunt: els mitjans, les famílies, la sociabilitat, el treball i tot allò que configura els valors de les persones des de la infància. Freud ho qualificaria com a neurosi de mercat.

Al seu darrer llibre titulat Humanly possible. Seven hundred years of humanist freethinking inquiry and hope (2023),  Sara Backwell explica que a l'Alemanya prussiana de finals del segle XVIII es va estendre la idea de fonamentar l'educació al voltant de dos pilars essencials. Un és el concepte de Bildung, que no només vol dir educació, sinó també es refereix a fer o formar una imatge, fer o formar una persona. L'altre és Humanismus, entès com a educació basada en els clàssics greco-llatins com proposava el pedagog Friedrich Niethammer el 1808, un enfocament que estenia l'educació com a formació de l'individu en l'aprenentatge de la història, les llengües clàssiques, les arts i el pensament moral. A mitjans del segle XX, Georg Voigt (The Revival of Classical Antiquity, The First Century of Humanism…) exalçava la figura de Petrarca i també l'historiador suís Jacob Burckhardt enfocava en la mateixa direcció en la seua cèlebre obra Civilization of the Renaissance in Italy, on expressava la seua admiració per la figura de Leonardo da Vinci com a savi universal o artista racional.

Però qui va plantejar un programa educatiu a gran escala va ser Wilhelm von Humboldt, quan el govern prussià li va encarregar el 1809 el disseny d'un model d'educació per a una nova Alemanya. Humboldt va partir de la premissa que l'ésser humà es desenvolupa millor a partir de la vida interior, de l'ànima, i no pas a partir d'influències externes. Per això fan falta educadors humanistes i no la imposició de normes intrusives des de l'estat o l'Església. Què en diria avui Humboldt del nostre sistema educatiu?

Com a bon erudit, va viatjar per Europa (Roma, Praga, Viena, París, Londres) i es va documentar. La seva reforma educativa combinava l'amor per l'Ausbildung amb l'objectiu personal d'assolir tanta llibertat com fos possible. La formació d'una persona no és traduïble a etapes o graus acadèmics, sinó que s'ha de desenvolupar al llarg de tota una vida. (Pense en el nostre sistema de certificació del coneixement i em sembla ridícul i vergonyant).

El model humboldtià d'educació, de profunda base humanista, es va implantar a Prússia i va tenir una àmplia influència als països de parla alemanya, sent dominant fins al 1933 quan l'arribada al poder dels nazis va desmuntar absolutament aquest model educatiu i els seus ideals humanistes. Van substituir el model de Humboldt per una maquinària gegant d'adoctrinament dissenyada per convertir els xics en guerrers i les xiques en mares per engendrar nous guerrers. La formació d'individus lliures i cultes no tenia un lloc a l'univers del feixisme. El seu desig no era humanitzar, ans al contrari: deshumanitzar.

A la nostra tradició, les proclames de “mort la intel·ligència”, la cultura de la pàtria i dels bous se sumen a l'amenaça d'educar en una incultura millor manipulable. De ben poc serveix aquest modest article de premsa, però cal ser conscient de la situació i fer front als qui, des de diverses perspectives i reformes educatives, es proposen embrutir les persones, fomentant els instints, la cultura de l’odi, l’agressió i les pulsions tecnològiques. Uns i altres ens porten a la ignorància i l'alienació en una societat mediocre i manipulable. Des dels anys de la II República la societat espanyola no ha recuperat els ideals d'una educació com a eina alliberadora. Però ara, a més a més, tornen els nazis.