Un pavelló per a Podem: el torn del debat valencià

Una volta resolt el Vistalegre 2, els i les valencianes que formem part de Podem hem de fer front els pròxims mesos a la segona Assemblea Ciutadana Autonòmica. La I Assemblea valenciana de Podemos va ser un procés a la carrera, amb les eleccions municipals i autonòmiques a quatre mesos vista, amb les apostes determinades en bona mesura per la direcció estatal i sense tan sols una trobada presencial en un espai concret que atorgués nom i símbol al procés. Esta volta és imperatiu afrontar un moment constituent que determine el projecte de la nostra federació valenciana. No existeix encara eixa fita fundant de Podem al País Valencià; un esdeveniment, un lloc, un moment amb la rellevància que va tindre per aquelles dates la primera Assemblea Ciutadana Estatal de Vistalegre. Necessitem establir eixe emplaçament simbòlic que allotjarà el debat orgànic, eixa instal·lació o eixe lloc de referència a evocar com a origen en el qual comencem a articular-nos i convertir-nos en comunitat. Eixe àgora, eixe auditori, eixe pavelló per a Podem. Aquesta és una decisió important, tot i que solament la primera de molts altres reptes que tenim davant.

Les incògnites que hem de resoldre en la nostra 2ª Assemblea són diferents a les circumstàncies que han rodejat l’acalorat debat de Vistalegre 2. El nostre punt de partida, el nostre resultat electoral, la nostra posició parlamentària i les nostres relacions amb altres forces valencianes són completament diferents a l’escenari estatal. Ens faríem un flac favor si pretenem resoldre interrogants distints amb les mateixes fórmules articulades en els últims mesos en el procés estatal per respondre a una conjuntura diferent. El debat estatal ja ha tingut lloc i s’ha resolt amb un resultat concret, i per tant no té sentit reproduir exactament el mateix procés, amb les mateixes corrents i xocs en el nivell valencià. En canvi, hem de ser capaços de definir les posicions i alineaments en funció dels nostres propis interrogants. El reptes són diferents, les propostes també han de ser-lo.

Este procés ha de partir pel reconeixement de la tasca realitzada pels centenars de companyes que s’han deixat la pell pel projecte. Però l’avaluació política dels darrers dos anys hem de fer-la en clau autocrítica, des del desig de transformar la nostra organització just en la mateixa direcció d’allò que volem desenvolupar fora, en el territori valencià, per consolidar i aprofundir el canvi i millorar la vida de la nostra gent. Ara ens toca passar de la crítica a la proposta, deixar de ser oposició per construir alternatives, i passar de les alternatives a la pressa de decisions mitjançant un procés democràtic que millore per molt la dinàmica dels darrers mesos. Un procés amb més debats assossegats i menys tweets acalorats.

La nostra Assemblea Valenciana ha de suposar la renovació de Podem en la nostra “terreta”. Ens toca sortir de l’impasse parlamentari que vivim, ja siga assumint tasques de govern o adoptant un rol d’oposició més exigent amb el Govern del Botànic i amb el seu President, Ximo Puig, que alhora alça la bandera del canvi valencià i clava les piquetes de la Triple Aliança a nivell estatal. Este procés ha de definir de quina forma continuem ampliant la nova majoria valenciana que desitja canvis, els que ja està consolidant el Pacte del Botànic i els que han d’anar més enllà d’este. Hem de substituir l’actual model de partit clàssic i reprendre els ensenyaments del 15M per experimentar fórmules de partit-moviment que òbriguen els encara massa elevats murs que separen les institucions de la ciutadania; fórmules que ens permeten acumular forces en lo social per influir en les institucions i que prenguen les institucions amb el millor de la societat civil per transformar en un sentit emancipador i valent el dia a dia de la nostra gent. Necessitem estar menys en València i més en Vinaròs, en Pilar de la Horadada i en Utiel; apostar pel municipalisme de forma decidida i material, invertint la piràmide dels recursos econòmics per arrelar-nos en cada municipi i comarca. Hem de practicar dins de Podem allò que volem aconseguir fora, amb exemplaritat en la nostra política interna de transparència, participació i rendició de comptes, perquè Podem siga des de ja una escola de ciutadania activa que demostre que les institucions públiques no són intrínsecament opaques ni irremeiablement corruptes, com encara ens vol fer creure el PP.

Deia el nostre rescollit Secretari General, Pablo Iglesias, en una intervenció recent que Podem no pot seguir sent la força política d’un grup d’amics. Justament per esta voluntat manifestada d’ampliar els àmbits de decisió, la nostra federació valenciana ha de ser més permeable, més respectuosa amb la diversitat per garantir la unitat, mandat indiscutible del Vistalegre 2, i més ampla per recuperar a tota la gent que en un moment o un altre ha sentit que este havia deixat de ser el seu projecte, i per atraure a totes eixes persones que volen un nou pacte social que no els deixe fora, però que encara no confien en nosaltres.

Este procés hem d’abordar-lo amb la urgència que ens demanen les 280.000 persones que van confiar en nosaltres el 25 de maig de 2015 i les 650.000 persones que van votar A la Valenciana l’estiu passat i hui ens demanen més. Més valentia, més participació, més transparència i més audàcia per ser capaces de consolidar i aprofundir el canvi valencià, perquè la casta que ens va governar durant 20 anys, la que ha estat finançada per empresaris en campanyes electorals tramposes, no torne en uns altres 20 anys, i per desenvolupar un projecte de país que construïsca una comunitat nova que no deixe ningú enrere. Comencem escollint a quin pavelló anem.