(Quasi) 3 anys canviant el focus

El 25 de novembre és una de les dates reivindicatives del feminisme, les manifestacions d’arreu del país són cada any més multitudinàries, però encara hi ha massa gent que creu que no li afecta. Però la desigualtat ens afecta a totes i a tots.

El 25N és la data en que assassinaren a les germanes Mirabal i que fem servir al món per eixir al carrer a visibilitzar, a exigir, una societat igualitària on les dones no siguem perseguides, assetjades, amenaçades, discriminades, cosificades, maltractades ni assassinades.

Semblaria que el poder del costum no es pot canviar, que pesen més els segles d’heteropatriarcat que normalitza la violència masclista, que la raó i els drets humans; però no, cada dia, pas a pas, en la lluita del feminisme cap a la igualtat, podem dir que malgrat tot el que queda per recórrer, també donem passos cap endavant.

Un d’ells és que hem guanyat el relat. És difícil que cap home (o dona) hui en dia diga obertament que no està a favor de la igualtat entre sexes, tot i que en el fons o en «la intimitat» no es practique. Però és un pas.

Sabem que cal molta pedagogia, que transformar una societat no és gens fàcil i que s'ha de fer des de la governança ,però sobretot des del carrer. Per això volem dir que malgrat les xifres insuportables, malgrat les 5 assassinades enguany per violència masclista al País Valencià, malgrat que hem de seguir eixint al carrer per dir-li a una dona violada, que la creiem, que no és a ella a qui s’ha de jutjar; malgrat tot, també hem de ser capaç de veure els avanços i felicitar-nos.

Una d’eixes coses que cal posar en valor, és la signatura del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista. Un Pacte que neix del mandat de les Corts Valencianes i que atén a la reivindicació social del moviment feminista. Un pacte del qual estem molt satisfetes perquè representa el compromís que el Govern Valencià i la Ciutadania hem adquirit per a treballar de la mà en l’eradicació del masclisme de la nostra societat. Són fets, i no paraules.

Un compromís amb 293 mesures concretes i amb un seguit d’indicadors per anar avaluant el procés a través de la comissió paritària de seguiment del pacte,per a que no es quede en paper mullat. És un canvi molt gran, que ens posa en marxa pel camí correcte. Per això i des d’ací animem la ciutadania a que es sume al Pacte: sumatalpacte.com

Altra de les coses que volem posar en valor és el canvi de focus que hem donat a les campanyes institucionals des dels Governs de Canvi. Les campanyes del 25N eren (encara ho són segons per a qui) aquelles on una dona, colpejada, trista i sola tenia una frase «No estás sola» o un telèfon «Llama», que també podrien haver posat, «apanya’t». Perquè encara el marc de la lluita contra el masclisme situa la víctima al centre del problema.

Però la violència masclista és un problema dels homes que afecta terriblement les dones, i per això és un problema social. En l’educació patriarcal i masclista, als homes se’ls educa en el rol de la superioritat i la dominació com a formes d’expressió i per això hem d'implicar-los en el seu propi canvi.

Per això, les campanyes que hem impulsat des del Govern valencià tenen un fil conductor i un objectiu: trencar amb la doble victimització, traient el focus i la responsabilitat de les dones i assenyalar cap als maltractadors.

“No em toques el Whatsapp”, i “Un home de veritat”, parlaven del control (la violència masclista sempre és control) i de les noves masculinitats. La campanya d’enguany #AssenyalaElMasclisme, va un pas més enllà i interpel·la a les xarxes que sostenen des de la indiferència o la hipocresia, situacions de violència contra les dones.

És una campanya que interpel·la la societat a no mirar cap a un altre costat, perquè el silenci i la indiferència ens fa còmplices. Ens cal una mirada crítica cap a fora i cap endins, la mirada violeta a cada acció quotidiana que fem i preguntar-nos si estem consentint o fomentant o realitzant conductes masclistes.

Som conscients del repte. Som conscients de les dificultats i de tot el que queda per fer. I també som molt conscients de com ens afecta l'infrafinaçament que patim. L'estat ens deu molts diners, diners que necessitem per a millorar els serveis públics, i també ens cal tindre una autonomia major d'edat, on puguem contractar personal perquè necessitem persones per atendre persones. Cal ampliar la Xarxa d'agents d'igualtat o crear places als centres educatius amb dedicació exclusiva, ampliar les unitats d'igualtat... són moltes les millores que podríem fer amb un finançament just i amb menys restriccions i boicots per par de la dreta per a poder contractar personal.

Sabem que necessitem un finançament just per a poder fer les polítiques que calen. Tot i això, el govern valencià ja ha augmentat fins al 12,8 milions el pressupost d'igualtat per al 2018. Perquè nosaltres estem per a fer polítiques valentes

Però a més de les polítiques ens cal una societat organitzada i implicada. Ens calen més aliances per a vertebrar una xarxa feminista més forta, que siga el motor per a seguir canviant i aconseguir una societat més igualitària, més justa i més equitativa.

En estos dos anys i mig, hem aconseguit millorar moltes coses i seguirem fent-ho des de la corresponsabilitat amb la ciutadania. I per tot això, per tot el que estem fent i per tot el que ens queda, el 25 de Novembre, tornarem a eixir al carrer per a seguir dient que ens volem vives, lliures i rebels!