Estira-i-amolla per a salvar de la rajola l’últim quilòmetre verge de la costa d’Oriola

Un informe emés per la Direcció General de Carreteres és l’última esperança a què s’acullen veïns i ecologistes per conservar Cala Mosca, l’últim quilòmetre i mig de costa sense urbanitzar d’Oriola, un terreny encara verge que actua com a parèntesi del desenvolupament urbanístic desenfrenat que ocupen els 15 quilòmetres del litoral oriolà. Revelat per Cambiemos Orihuela, el document qüestiona la viabilitat del projecte de la promotora Playa Salvaje SA, vinculada al Grupo Gomendio, de construir 1.500 habitatges en la zona pròxima al penya-segat, per la seua afectació a la N-332, ja per si molt transitada, que genera saturació acústica en una àrea on habiten dues espècies protegides en perill d’extinció: el caragolet Tudorella mauretanica i el romer moixí o cap de gat, i on s’obrin tres platges menudes difícils d’accedir i, per això, molt apreciades per estiuejants.

El projecte d’urbanitzar en 456.000 metres quadrats està previst en el pla general d’ordenació urbana, que el declara el 1990 sòl urbanitzable programat. Posteriorment, l’Ajuntament, en mans del PP, va aprovar en sessions plenàries els plans parcials per al desenvolupament urbanístic, l’últim abans d’acabar el mandat el 2007, fet que va provocar la resposta d’una part de la societat civil i política oriolana que es va unir per frenar la construcció del complex. D’aquesta resposta van eixir 7.000 signatures camí del Parlament Europeu, que va resoldre el 2012 que l’agent urbanitzador, Playa Salvaje SA, no podia continuar sense un estudi d’impacte ambiental favorable, que finalment va arribar el 2015.

L’empresa constructora ha anat tot aquest temps esquivant els inconvenients generats pels opositors al projecte, que no descarten que en la tramitació urbanística per part de l’Administració hi haja hagut “uns quants vicis de corrupteles” que van derivar en una denúncia davant la Fiscalia Anticorrupció per la permuta del sòl el 2003, originalment dotacional per a ús educatiu i el canvi del qual va donar lloc al projecte. Però el ministeri públic, recorda el coportaveu de Cambiemos, Carlos Bernabé, va tancar la investigació al març del 2018 perquè havia prescrit. A continuació, van elevar una proposta al ple de l’Ajuntament perquè revisara d’ofici la permuta del sòl, però el PP i Cs la van tombar.

Llavors, el camp de batalla per a salvar de la rajola l’última platja verge d’Oriola es va desplaçar a la Generalitat Valenciana, en qui veïns, ecologistes i partits de l’oposició havien depositat les seues expectatives en el pla d’infraestructures verdes del litoral (PATIVEL), l’aposta del govern autonòmic per protegir i conservar els espais lliures del litoral de l’especulació urbanística. No obstant això, de nou, havien perdut el torcebraç; fa un any, la Conselleria va donar el vistiplau a la construcció de 1.500 cases amb la publicació de la declaració ambiental favorable, l’últim tràmit, que s’unia a la protecció relativa atorgada pel PATIVEL, que si bé al principi no havia previst la protecció de Cala Mosca, després va atendre les al·legacions de partits d’esquerres i col·lectius mediambientals i li va donar una protecció transitòria que suposa que, si l’empresa no comença la construcció en cinc anys (des del 2017), passaria a estar totalment protegit.

El temps passa i els grups ecologistes consultats consideren que la Generalitat hauria d’augmentar el grau de protecció de Cala Mosca “perquè siga efectiu de debò”, mentre que PP i Cs recorden que, en cas de prohibir la construcció, podrien enfrontar-se a “indemnitzacions milionàries”. Ara, les mirades estan posades de nou en la Regidoria d’Urbanisme que deté Ciutadans i que ha de decidir què fer amb l’informe de la Direcció General de Carreteres. Aquest mitjà ha tractat d’obtindre una resposta, sense èxit.

De la seua banda, des de Cambiemos han explicat que hi ha un escrit de Playa Salvaje SA en què s’insta l’Ajuntament a “no tindre en consideració l’informe de Carreteres”, una manera de “pressionar” la regidoria, assenyala Bernabé, “perquè ignore un informe demolidor que impedeix donar llicències d’obra tal com està el projecte”. “Playa Salvaje fa honor al seu nom, perquè això és el que són: salvatges que només saben enriquir-se destrossant el futur i el bé comú del nostre territori”, afig el polític sobre un terreny convertit en un símbol de lluita contra el desenvolupament especulador que ha saturat quasi tot el litoral.