La moral de l’Alcoià es torna a posar a prova per a evitar l’exili

Tindre “més moral que l’Alcoià’”, malgrat que hi ha diverses versions sobre l’origen, és una expressió que sempre ha significat resiliència i lluita, dues característiques que necessitaran tant l’afició de l’equip de futbol del Collao com l’Ajuntament i la societat civil d’Alcoi en la seua mobilització per a evitar l’exili de l’esquadra blanc-i-blava a la Nucia, a quasi 50 quilòmetres de distància.

El motiu? Perquè l’amo del CE Alcoià és el mateix que el del Club de Futbol la Nucia, l’empresari basc Juan Carlos Ramírez, i es queixa de la falta de suport econòmic i institucional per a mantindre l’equip en la seua categoria, en Primera Federació, molt lluny dels anys daurats del club. I és que l’Alcoià, de quasi 96 anys d’història, va viure els seus millors moments en els 40 del segle passat, quan va arribar a militar tres temporades en Primera Divisió. La seua última temporada en primera va ser la del 1950-1951, època que alternava amb la Segona Divisió fins al final de la dècada. A la categoria de plata tornaria de manera fugaç per una temporada el 2011-12. Des de llavors, la seua trajectòria s’ha estabilitzat en la Primera Federació.

Ell setembre del 2022, Juan Carlos Ramírez, empresari vinculat al futbol en altres clubs alacantins com l’Elx i l’Hèrcules, a més de ser propietari ara del CF la Nucia –club que juga en dues categories inferiors, en Tercera RFEF–, va rescatar l’Alcoià en comprar el 97% de les accions, amb l’objectiu a mitjà termini d’arribar lligues professionals. Des de llavors, ha efectuat una injecció de tres milions d’euros i 800.000 euros més en avals.

Però aquest rescat exigia també acompanyants, afirma Carlos Ramírez, que assenyalava que, després d’una reunió mantinguda amb l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, aquest es va comprometre a fer inversions en les instal·lacions i també a ajudar a recaptar suports en l’empresariat local per a aconseguir col·laboració econòmica. Peròl sosté que cap de les dues coses s’han produït.

Davant aquesta situació, Ramírez va fer un envit a la ciutat i als aficionats: “M’emporte l’equip a la Nucia, perquè ací no tinc suports. M’emporte la samarreta i la història, l’Alcoià no desapareix. Però, sense suport empresarial, institucional i social no puc continuar a Alcoi”. Així s’expressava dilluns passat en justificar la seua decisió en el fet que en la localitat de la Marina Baixa sí que té suports.

Per a evitar aquesta marxa, el propietari de l’Alcoià ha reclamat un pla de viabilitat que incloga una aportació de l’Ajuntament de 500.000 euros anuals, passar de 1.300 a un mínim de 2.500 abonats i que col·labore l’empresariat d’Alcoi econòmicament en el club. Ha posat fins i tot una data límit: el 17 de juny, dia per al qual ha convocat una junta general d’accionistes amb l’únic punt d’ordre del dia del trasllat del domicili social del CE Alcoià SAD. D’altra banda, la jugada podria acabar d’arredonir-se amb una permuta de camp de joc, portant l’Alcoià a la Nucia, i a aquest últim equip (recordem, de dues categories menys) a jugar al camp del Collao.

Amb tot, el propietari sentenciava que tot això pot resoldre’s de manera senzilla: ell ven si li compren el club pels tres milions que afirma que s’ha gastat en l’Alcoià.

Rebuig de l’Ajuntament i afició

Davant l’envit, l’Ajuntament d’Alcoi no s’ha quedat quiet. La setmana passada els cinc partits amb representació en el consistori (PSPV, PP, Compromís, Vox i Guanyar Alcoi) es van reunir amb la Plataforma La Moral No Morirà i les penyes per a firmar un manifest conjunt.

En aquest manifest s’anuncia una unitat d’acció i de respostes davant del possible trasllat per a aconseguir la permanència a la ciutat; també el suport a l’afició en la manifestació abans de l’últim partit a casa d’aquesta temporada i que discorrerà entre la plaça d’Espanya i l’estadi; rebutjar qualsevol maniobra que supose la pèrdua de categoria del club; obrir-se al diàleg per a millorar les infraestructures del club; exigir la suspensió de la junta d’accionistes del 17 de juny i aprovar d’urgència per part de l’Ajuntament que es facen els tràmits necessaris perquè el CE Alcoià siga declarat Bé d’Interés Cultural Immaterial (BIC) i instar la Generalitat Valenciana a estudiar-ho amb celeritat.

Primer acostament

Després de la presa de posició de totes les parts, es va produir un principi d’acord per a arribar a l’enteniment. Dijous va haver-hi una reunió entre els portaveus de cada grup municipal, l’alcalde d’Alcoi –Toni Francés–, el regidor d’Esports –Alberto Belda–, el màxim accionista del CE Alcoià –Juan Carlos Ramírez–, el seu president –Antonio Justicia– i representants de la Plataforma La Moral No Morirà.

En la trobada per part de l’Alcoià es van reiterar les que entenen que són les seues necessitats tant en instal·lacions com en massa social i empreses col·laboradores i patrocinadors. A més el club s’ha obert a la plataforma ‘La Moral No Morirà’ i com a gest per a omplir l’estadi en l’últim partit s’ha anunciat una reducció de preus de l’entrada per a Gol A i Gol B a 5 euros, mentre que en les zones de Tribuna i Lateral serà de 10 euros.

Davant aquest primer gest, i sense cap altre acord, sí que s’ha reconegut que “hi ha bona voluntat i predisposició”, per la qual cosa s’han citat a una reunió la setmana vinent.