No hi haurà depòsits en el port d’Alacant: triomfa la prohibició d’instal·lacions perilloses a menys d’un quilòmetre de nuclis urbans

La mercantil XC Business 90 és la promotora d’un controvertit projecte per a la construcció d’una planta d’emmagatzematge de combustible en la confluència dels molls 19 i 21 del port d’Alacant. Concretament, l’empresa tenia previst posar en marxa fins a díhuit depòsits –en dues fases– per a l’emmagatzematge de gasoil i biocarburants, i que també podria incloure depòsits de gas liquat del petroli, amb una capacitat total per a contindre més de 700.000 metres cúbics per a distribuir-los en gasolineres, mentre que la promotora espera moure fins a un milió de tones a partir del cinqué any d’activitat. Aquest projecte es va trobar amb el rebuig frontal de la societat i l’Ajuntament d’Alacant, així com de la Generalitat Valenciana.

Aquest rebuig es va traduir en una modificació de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (Lotup), impulsada per Compromís, que impedeix la ubicació de depòsits amb capacitat per a emmagatzemar més de 5.000 hectòmetres cúbics de productes petroliers a menys d’un quilòmetre de distància dels nuclis de població, dotacions educatives o sanitàries.

El Govern va decidir recórrer davant el Tribunal Constitucional contra aquest canvi, aprovat el desembre de 2021 en el marc de la Llei d’acompanyament als pressupostos autonòmics del 2022, pel fet de considerar que la Generalitat no té competències sobre sòl estatal, com és el cas dels ports, cosa que va provocar una suspensió cautelar de l’article en qüestió. Ara, tal com ha avançat el diari Información, el Constitucional, que va admetre a tràmit el recurs de l’executiu el mes d’octubre passat, ha alçat aquesta suspensió cautelar, de manera que es manté la prohibició d’instal·lar activitats perilloses a menys d’un quilòmetre de distància dels nuclis de població.

L’alt tribunal descarta que es contravinga la competència estatal, fa prevaldre la presumpció de legitimitat constitucional de la llei autonòmica, defensa que no hi ha un perjudici irreparable i no entra en el fons de la qüestió: la competència autonòmica sobre sòl estatal.

Rebuig veïnal

Els veïns han mostrat reiteradament la seua preocupació per la situació que podria provocar la instal·lació d’uns depòsits d’aquestes característiques tan pròxims a zones poblades, que poden “comprometre” la seguretat i el futur de la ciutat i el seu front literal pel risc d’accidents, explosions o abocaments de combustible en una zona com la badia d’Alacant, catalogada com a lloc d’interés comunitari marí.

A més, recorden que el 1995 (quan es van retirar els depòsits de Campsa) el consistori alacantí va rubricar un acord institucional ambel Govern, la Generalitat i l’Autoritat Portuària d’Alacant en què es descartava situar instal·lacions de productes petroliers en el port alacantí. No obstant això, l’Autoritat Portuària d’Alacant es va justificar apuntant que es van establir ordenances i usos aplicables en les terminals que permetien el desenvolupament d’activitats comercials en les esplanades més allunyades de la ciutat (a 800 metres dels barris habitats més pròxims).

Col·lectius cívics (com ara Ecologistes en Acció) i veïnals van presentar al·legacions a la modificació de la concessió a Terminales Marítimas del Sureste que permet aquesta mena d’activitats pels condicionants ambientals i en matèria de seguretat, així com un recurs judicial per la via contenciosa administrativa. També han protagonitzat mobilitzacions i manifestacions per mostrar el seu rebuig a aquesta iniciativa.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, també es va pronunciar sobre aquest conflicte i va assegurar que, si la ciutat d’Alacant està en contra d’aquests macrodepòsits, el Govern valencià també s’hi oposaria. De moment, i a l’espera de conéixer el dictamen final del Constitucional sobre el fons del recurs de l’Advocacia de l’Estat a la norma autonòmica, el Port d’Alacant no podrà acollir aquesta mena d’infraestructures.