Urbanisme, drogues i prostitució: arranca el judici per l’assassinat de l’alcalde de Polop l’any 2007

Alejandro Ponsoda, llavors alcalde del PP de Polop, una localitat de la Marina Baixa alacantina situada a 12 quilòmetres de Benidorm, va ser tirotejat a la porta de casa el 19 d’octubre de 2007.

Han passat més de 12 anys i el judici d’un cas que ha passat gairebé desapercebut a escala estatal comença aquest dilluns, 13 de gener, amb un jurat popular i set imputats: el successor de Ponsoda en l’alcaldia polopina, Juan Cano, com a autor intel·lectual juntament amb un empresari del calçat de la localitat, Salvador Ros; els presumptes autors materials, Raúl Montero Trevejo, Robert Franek i Radim Rakowski, els dos últims de nacionalitat txeca, que haurien exercit com a sicaris de Cano; i també el propietari i el gerent d’un bordell a l’eixida de Benidorm en direcció a Finestrat anomenat Mesalina, Pedro Hermosilla i Ariel Gatto, respectivament.

Pràcticament tot el pes de l’acusació recau en les tres declaracions davant dels agents de la UCO i de la jutgessa M. Antonia Raedo –que va portar la major part del pes de la instrucció del cas– d’un testimoni protegit (TP) que, gairebé dos anys després de l’assassinat de Ponsoda, es va oferir a revelar que li van oferir a ell la possibilitat de matar Ponsoda per 35.000 euros, però s’hi va negar i va facilitar els noms dels qui podrien haver-lo executat, que haurien cobrat 50.000 euros, segons l’acte d’enjudiciament. Quan va declarar TP, el juliol i l’agost del 2009, l’exalcalde feia gairebé dos anys que havia mort; malgrat tot se li va facilitar una identitat nova i se l’ha mantingut protegit fins ara.

La instrucció del cas es va convertir en un calvari per al jutjat de la Vila Joiosa en què va recaure la causa, una més entre les gairebé 2.000 que tenia pendents de resoldre l’any 2007. I també la investigació. No han aparegut les armes, ningú no ha reconegut la participació en els fets, no hi ha testimonis directes i tot es basa en un testimoni protegit que l’estiu del 2007, quan va dir que li havien oferit matar Ponsoda, va ser gravat traficant amb drogues i anabolitzants en diferents localitats de la Marina Alta i Benidorm en el curs d’una altra investigació que duia un jutjat de Dénia amb escoltes telefòniques, l’anomenat cas ‘Músculs’, i, a més, treballava en una discoteca de Villena, encara que ell va dir que estava contractat en el Mesalina.

Per a embolicar més la troca, la UCO va atribuir el mòbil del crim a raons urbanístiques, si bé la causa separada que es va obrir en un altre jutjat de la Vila es va limitar a la investigació de la compra-venda d’una parcel·la per part de Juan Cano i un altre exregidor popular i, damunt, es va arxivar perquè, en qualsevol cas, els fets havien prescrit.

No obstant això, la Guàrdia Civil va abandonar molt prompte, al cap de quatre mesos d’haver iniciat la investigació del cas, les indagacions sobre la vida privada de Ponsoda, que aquell 19 d’octubre, quan va ser assassinat, era portador de dues malalties de transmissió sexual i s’hi tractava a València, una durant més d’una dècada.

En l’acte de fet justiciable del maig de 2019 s’acusa Cano d’haver intentat crear una gerència d’Urbanisme externa a l’Ajuntament entre els anys 2003 i 2007, en què va ser apartat de les llistes populars per Julio de España, llavors president provincial del PP, per un presumpte enregistrament en què Cano i un altre edil intentaven extorquir un empresari amb interessos a Polop. Cano, però, va tornar com a número 2 a la llista municipal el maig del 2007 i va recuperar la regidoria d’Urbanisme; malgrat tot hauria decidit assassinar Ponsoda, segons l’acusació, a qui va succeir en l’alcaldia.

El cas s’enjudicia amb incògnites per revelar. TP va declarar que en el reservat del prostíbul on li van oferir matar Ponsoda l’estiu del 2007 hi havia l’amo i el gerent del club, Cano i l’empresari del calçat, però també una dona rossa acompanyada d’un home que mai no han sigut identificats i dels quals no se’n sap res.

D’altra banda, la jutgessa que va portar la instrucció va arribar a retirar la imputació als acusats de l’autoria material del crim per falta de proves, però després li va esmenar la plana l’Audiència d’Alacant, que els va tornar a imputar davant del perill eminent que tot el cas s’afonara, ja que sense autors materials era molt difícil sostindre l’acusació de l’autoria intel·lectual.

La causa té tots els elements d’una novel·la negra. L’assassinat d’un alcalde per presumptes raons urbanístiques, que investiga un cos policial d’elit per prostíbuls i baixos fons de l’Alfàs del Pi i Benidorm, drogues (dos dels acusats ja havien sigut detinguts per haver traficat amb cocaïna), un testimoni protegit que va treballar de sicari per a governs i guerrilles africanes, pinxos que havien treballat com a porters de clubs nocturns… I futbol. Un imputat fins i tot havia exercit com a intermediari de futbolistes mediocres amb passaport fals italià perquè pogueren passar com a comunitaris i jugar en categories inferiors.

Les sessions del judici tindran lloc del 13 al 30 de gener en l’Audiència Provincial d’Alacant. En el pitjor dels casos, els acusats ja tenen l’atenuant de la dilació indeguda. Seran jutjats més de 10 anys després d’haver sigut detinguts i més de 12 després d’un crim que continua implicant, almenys, tantes incògnites com certeses.