Davant el pecat de Susana, la virtut de governar
Rafa García ha trobat el seu moment convincent quan ha recriminat a Ximo Puig el seu pecat polític més recent. “La gent està avergonyida del que va ocórrer a l'octubre”, ha sigut la seua admonició per l'enderrocament a mans dels barons territorials (entre ells Puig) del llavors secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, després ressuscitat per les bases. Ha afegit, per a fer més feridor el retret, que no ha explicat “per què era bo que governara Rajoy”.
Ha estat el punt més feble de Ximo Puig en un debat en què ha resultat més solvent que el seu rival. “Mai no he defensat governar amb el PP”, ha contestat el secretari general, que ha acabat proclamant: “Tots ens equivoquem”. L'alcalde de Burjassot li havia recriminat poc abans que haguera recolzat Susana Díaz en les primàries del PSOE a pesar que abandera el federalisme i insisteix a ser conseqüent amb la plurinacionalitat d'Espanya que proclama el nou PSOE de Pedro Sánchez. “Tres dies després de les primàries, ella ja posava en dubte la plurinacionalitat”, ha comentat García sobre la dirigent andalusa.
Aquí Puig s'ha sentit més segur. “Cal federalizar Espanya i també el partit”, ha dit, per a advertir que tornarà a plantejar l'acord amb Compromís i Podem en les candidatures al Senat que precisament Pedro Sánchez li va prohibir en les últimes eleccions generals, amb la conseqüència, caldria afegir, d'haver deixat els socialistes valencians sense més representació en la Cambra alta que el senador autonòmic Joan Lerma.
En realitat, el debat entre els dos candidats a secretari general en les primàries del PSPV-PSOE, organitzat en la seu dels socialistes, es reduïa a calibrar si el pecat comès per Puig amb Susana Díaz és tan greu com per a justificar que, quan li queden dos anys del seu primer mandat, quede convertit en un “ànec coix”, com anomenen els nord-americans els presidents que entren en el seu tram final.
Perquè, encara que Puig ha reiterat que, passe el que passe en les primàries, seguirà al capdavant de la Generalitat Valenciana, és obvi que ho faria afeblit en el seu paper i amb seriosos dubtes de poder tornar a repetir si fóra vençut pel seu oponent. “No triem solament un líder orgànic, sinó un líder amb un projecte polític per a aquest país”, ha clamat Puig, que ha defensat la importància del Pacte del Botànic com “un instrument per a canviar la societat valenciana” mitjançant polítiques de progrés que han permès “superar 20 anys del PP”.
Poc ha pogut contraposar a aqueix argument l'alcalde de Burjassot, més enllà d'una flamarada de patriotisme de partit poc versemblant: “Treballaré perquè tornes a governar una altra vegada amb majoria absoluta”.
Els mals que afligeixen el PSPV-PSOE no són nous, ni insòlits en la família socialista espanyola i la socialdemocràcia continental. García sembla proposar un aparell de partit poderós al marge de la gestió institucional, sense diferències substancials en l'acció política. Al seu torn, Puig aporta com a redempció dels seus pecats la virtut de governar. Ni un ni l'altre han aclarit en què consistirà la renovació que tothom pregona ni la integració, que cadascú interpreta, en l'imminent congrés del partit. “La direcció és una qüestió del secretari general”, ha advertit Puig a García, to recordant-li que abans cal dirimir qui mana.
