La balcanització de Verds-Equo
El moviment ecologista valencià no es lliura de les tensions que sacsegen la política. Saben bé els que fa temps que estan en l’anàlisi política que Compromís és una coalició complexa i que, quan trontolla una de les seues potes, nota la tremolor tota la formació. L’epicentre, un d’aqueixos desastres que es veu venir, estava en la Conselleria de Medi Ambient, el nínxol de la branca ecologista dins del Consell. El nucli irradiador era –i sembla que continuarà sent-ho– l’exsecretari autonòmic Julià Álvaro, cessat la setmana passada. La destitució ha estat el detonant que evidencia la fractura interna en Verds-Equo, una agrupació de diferents sensibilitats ecologistes sota el paraigua de Compromís.
Les tensions en el departament que dirigeix Elena Cebrián amb l’exsecretari autonòmic s’han esdevingut mes rere mes i no han estat gens discretes. L’executiu valencià no va voler fer pública quina va ser la gota que va omplir el got i va argumentar que suposava “la fi d’una etapa”, no una pèrdua de confiança. L’exsecretari autonòmic, critiquen des del Consell, anava per lliure i passava per damunt de la seua consellera, per a aconseguir complir el programa electoral de la seua formació. Álvaro, que anava per a titular de Medi Ambient i es va quedar de segon, ha estat el secretari autonòmic de la controvèrsia; caracteritzat per tenir poca mà esquerra en les negociacions i criticat per voler exercir de conseller paral·lel, va ser dels primers a plantejar el Sistema de Devolució i Retorn d’Envasos a la Comunitat Valenciana, va tombar el projecte de Puerto Mediterráneo –la còpia del fallit EuroEurovegas que una constructora volia ubicar a Paterna– i des del seu blog ha anat emprenyant i airejant, com ell mateix ha narrat, grans empreses. Tot el procés ha anat acompanyat de diversos cessaments de membres del seu equip: Fernando Rodrigo, cap de gabinet; Rubén Tello, responsable d’assumptes parlamentaris; Vicent García, director de Vaersa, i l’assessor del secretari autonòmic, Quique Pastor.
El substitut, escollit ràpidament, va ser Fran Quesada, regidor a Ontinyent i històric militant verd. Segons les fonts consultades, Quesada té un tarannà de què mancava Álvaro, més dialogant i amb una trajectòria més àmplia. L’elecció de Quesada cobreix la quota de Verds-Equo en el Consell, però l’assemblea convocada aquest dissabte per la formació ecologista anuncia una bona tempesta. La trobada discutirà l’encaix dins de Verds-Equo en Compromís i valorarà les relacions amb la Conselleria de Medi Ambient. L’ordre de la convocatòria és “informació sobre la situació del partit respecte de Compromís i la Conselleria de Medi Ambient”. Els verds, després del cessament, van acusar Mónica Oltra de voler llevar-se de damunt un competidor en el partit. En Compromís, de moment, no els preocupa l’assemblea. El malestar d’aquest sector de la formació és evident i n’hi ha prou de llegir els comunicats que l’executiva ecologista ha enviat als seus companys de coalició defensant els seus alts càrrecs de la Conselleria de Medi Ambient. Als dirigents de l’equip d’Álvaro no els agrada que Oltra s’haja posat de part de la consellera.
La crisi dels ecologistes s’emmarca en un conflicte federal. Aquesta setmana han dimitit cinc membres de l’executiva d’Equo perquè l’altra meitat de l’organisme es nega a convocar una assemblea que han demanat nou territoris –no el valencià– i a presentar els estatuts actualitzats al Ministeri d’Interior. D’acord amb una modificació normativa, si Equo no presenta els documents, el Ministeri podria iniciar el procés d’extinció del partit, segons indica l’escrit de dimissió de les exrepresentants.
En els últims dies s’ha especulat amb la marxa d’Álvaro i els seus afins a Podem després de la destitució. Les teories es basen en el fet que el diputat d’Equo Juan López de Uralde, integrat com els seus companys en el grup parlamentari d’Units Podem, ha anat acostant-se a les posicions de Pablo Iglesias i allunyant-se dels representants de la formació ecologista. A escala autonòmica, també alça suspicàcies que Podem assumisca reivindicacions que portava l’exsecretari autonòmic, com l’SDDR –que per al Consell va passar de ser irrenunciable a no saber-se’n res en mesos– o insistisca en qüestions com la lluita contra el canvi climàtic. Segons El Temps, l’equip de l’exsecretari autonòmic va pactar esmenes amb la formació que lidera Antonio Estañ. El dirigent de la formació ecologista es vanagloriava en el seu blog d’una taxa sobre la incineració de residus, una esmena de Podem als pressupostos del Consell. No obstant això, fonts de la formació morada consultades per aquest diari adverteixen que, si els verds volen integrar-s’hi, haurà d’aprovar-ho primerament la militància.
Alguns ‘verds’ critiquen que en Equo, a escala autonòmica i estatal, hi haja dirigents –Álvaro entre ells– que tinguen la pretensió de fer un partit d’esquerres, no una formació ecologista transversal. En moltes províncies de l’Estat espanyol Equo ha convergit amb Podem per als comicis estatals; la situació particular valenciana és que la formació està integrada en la coalició Compromís, que també va acudir amb Podem i Esquerra Unida a les generals. A escala autonòmica, la formació es va integrar en Compromís fusionant Els Verds-Esquerra Ecologista amb Equo, encara que abans d’oficialitzar-se el partit, les sensibilitats ecologistes es manifestaven en Iniciativa del País Valencià. Un ventall de corrents ecologistes dins de la coalició valencianista que, de tant en tant, té friccions.
