Camps, sobre la col•laboració amb Nóos: “tot el que passava a València tenia repercussió”
L’expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, declara aquest divendres a l’Audiència de Palma, en el judici de Nóos en qualitat de testimoni. Camps, en l’explicació sobre el seu paper en l’organització dels projectes de l’Institut Nóos, ha atribuït al seu exvicepresident, Víctor Campos, la idea d’organitzar els Jocs Olímpics Europeus, iniciativa que apadrinava Iñaki Urdangarín amb l’Institut Nóos.
Concretament, Camps ha assegurat que la proposta se li va presentar “abans de l’estiu”, que era l’època en què es preparava l’argumentari per a celebrar el debat de política al setembre, sessió parlamentaria en què Camps va anunciar la intenció de dur a terme aquest projecte esportiu. L’expresident valencià ha afirmat també que no coneixia el nom de l’Institut Nóos i que fins a la tardor del 2005 no en va saber el nom ni que Iñaki Urdangarín hi estava al darrere. És més, Camps ha dit que el seu vicepresident no el va informar d’una reunió amb Urdangarín a Barcelona per a aquest esdeveniment (tampoc d’una altra reunió amb Diego Torres a Castelló) i, quan la Fiscalia li ha recordat que Campos va afirmar que sí que l’havia informat d’això, Camps ha matisat que, si se’l va informar d’aquest fet, no ho recorda, perquè debatia molts assumptes amb els seus membres de govern.
D’altra banda, l’expresident de la Generalitat ha indicat que no seguia de prop el desenvolupament de l’organització dels jocs, sinó que en feia un seguiment “general”, malgrat que sí que li semblava “interessant”, i tot i que l’ha equiparat a l’interés d’“una depuradora, una carretera o un hospital”.
Preguntat per la Fiscalia, Francisco Camps ha justificat la no-celebració dels jocs pels quals es treballava amb Nóos pel fet que el Comité Olímpic Espanyol havia apostat per l’organització dels Jocs Olímpics a Madrid el 2016, fet que era incompatible amb els jocs valencians. Camps ha donat aquesta argumentació esgrimint una carta de l’expresident del COE, Alejandro Blanco, que li va ser remesa el 2013, segons explica l’excap del Consell, i que llavors va decidir renunciar a l’organització de l’esdeveniment “per lleialtat, per patriotisme i per espanyolisme”, renúncia que es va haver de tornar a repetir després que, una vegada fracassada l’obtenció dels jocs madrilenys, se’n renovara l’aspiració per al 2020.
Camps també ha negat qualsevol reunió amb Urdangarín i Rita Barberá al palau de la Zarzuela, i també el fet d’haver instat CACSA (la Ciutat de les Arts i les Ciències) a organitzar els València Summit, tot i que sí que ha afirmat que van obtenir una “repercussió enorme” perquè “tot el que passava a València en aquell moment tenia repercussió”.
També ha negat saber que Urdangarín estiguera darrere dels València Summit, ja que en tenia un “desconeixement absolut” malgrat les seues converses sobre el tema amb l’exalcaldessa Rita Barberá. Així, ha afirmat que “no tenia cap coneixement dels València Summit” i que per això no es va implicar en el projecte la Generalitat.
En la seua declaració Francisco Camps ha tingut algun enfrontament amb les acusacions populars; així doncs, ha criticat, per “exòtica”, una pregunta de l’advocada de Manos Limpias, qualificatiu pel qual l’ha amonestat el tribunal. També s’ha mostrat sorprés per la presència de l’advocat representant dels regidors de València, “del PSOE”, ha remarcat Camps; i quan aquest li ha preguntat “en qualitat de què” se li havia presentat Urdangarín, ha afirmat que no el van informar d’això, i que tampoc no el van informar en una altra audiència quan va rebre “bolivarians de Colòmbia” que estaven vinculats amb la fundació CEPS “de la qual va sorgir Podem”.
Francisco Camps ha declarat aquest divendres després d’haver-ho fet prèviament d’altres, com l’exalcaldessa de València, Rita Barberá, i exmembres del seu govern autonòmic, com l’exvicepresident, Víctor Campos, i l’actual europarlamentari Esteban González Pons.
Cal recordar que el jutge instructor del cas Nóos, José Castro, va demanar al TSJCV que assumira la competència de la instrucció del cas sobre els fets referits a Camps i a Barberá, pel fet d’apreciar indicis racionals de la possible participació de tots dos en delictes de falsedat documental, prevaricació, malversació de fons públics i frau a l’Administració i ser aforats (tots dos diputats a les Corts Valencianes). El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valencia, però, va rebutjar imputar l’expresident i l’exalcaldessa “per falta de prou indicis incriminatoris” i va retornar la totalitat de la causa al jutge del Jutjat d’Instrucció número 3 de Palma.
L’Institut Nóos va rebre més de tres milions d’euros públics de les institucions valencianes per a dur a terme els seus projectes vinculats a l’esport.
