Camps i Cotino neguen haver maltractat les víctimes deu anys després de l’accident del metro
Amb gran expectació i poca autocrítica compareixien en comissió parlamentària aquest dilluns, quasi una dècada després de l’accident del metro que el 3 de juliol de 2006 va costar la vida a 43 persones i va causar ferides a 47 més, l’expresident de la Generalitat Francisco Camps –que reapareixia unes quantes setmanes després de l’última compareixença pública per a desmentir que fóra el ‘recaptador del PP’ en el presumpte finançament il·legal del Partit Popular– i l’exconseller i expresident de les Corts Valencianes, Juan Cotino –a penes uns dies després que es fera pública la petició d’11 anys de presó de la Fiscalia Anticorrupció pel presumpte falsejament de contractes amb motiu de la visita del Papa Benet XVI a València, poc després del sinistre–.
Tots dos, igual que abans havia fet l’exvicepresident valencià Víctor Campos, han defensat la gestió posterior al succés pràcticament en tots els punts. Aquests han estat els aspectes més destacats de les seues intervencions:
Neguen que es produïra cap ‘apagada informativa’ en la ràdio i la televisió públiques. A pesar que els mateixos treballadors de l’ens públic han reconegut la censura, l’expresident –tal com una setmana abans havia defensats la que va ser la seua cap de premsa, Nuria Romeral– va assegurar que no va haver-hi ni vetos ni consignes de cap mena. “No cap, mai, mai”, ha dit Camps, que ha defensat la “transparència” informativa del seu executiu.
Avalen la gestió que es va fer de l’accident. Si l’exnúmero dos del Consell, Víctor Campos, havia assegurat que es va fer “tot el que legalment i humanament podíem fer”, el cap de l’executiu valencià va presumir de la rapidesa amb què es va posar en marxa la primera comissió d’investigació –“per no encavalcar-se amb la causa judicial”– i amb la que es va aprovar el decret d’ajudes a les víctimes per a agilitzar la tramitació tot buscant “més eficiència”.
Cotino es va oferir a ajudar perquè li “va donar la gana”. Així ho ha assegurat l’exconseller, que ha insistit que ho va fer, no perquè ningú li ho demanara, sinó perquè ho va decidir així, per ajudar les víctimes “en consciència”. Camps, de la seua banda, ha avalat l’actuació del que era el responsable d’Agricultura, perquè era la persona que tenia més experiència en aquestes tasques pels càrrecs que havia ocupat amb anterioritat: regidor de Policia, director de la Policia Nacional i delegat del Govern. Camps també ha defensat la “gran faena i dedicació” de Cotino en una gestió que ha considerat impecable.
Insisteixen que no es va comprar el silenci de les víctimes. L’expresident de les Corts ha apuntat que es va ajudar a qui ho va sol·licitar, però que en cap cas pel seu silenci: “A ningú li vaig oferir res a canvi de res”. Respecte d’això, Campos havia insistit que es va tractar “totes les víctimes igualment”, sense privilegis de cap mena.
Els testimonis “no estaven alliçonats”. A pesar que Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) va contractar la consultora H&M Sanchis perquè alliçonara directius i tècnics de l’empresa pública sobre què havien de dir en els seus testimoniatges, tant el president com l’exvicepresident han negat que es donara instruccions prèvies a les compareixences a ningú. Camps ha anat més enllà i ha assegurat que no coneixia què era H&M Sanchis. “No ho sé, entre cometes, subratllat i amb signes d’admiració”, ha sentenciat davant de les preguntes insistents dels portaveus parlamentaris. Campos ha postil·lat sobre aquest aspecte que no es van donar instruccions, “es va donar informació”.
Cotino va deixar d’anar a les concentracions per no “incomodar” les víctimes. Juan Cotino ha recordat que sí que va anar a les primeres concentracions de les víctimes. Concretament a les dues primeres, que van coincidir amb els funerals que es van dur a terme a la catedral. No obstant això, ha dit que va deixar d’anar-hi quan va sentir que hi havia familiars a qui incomodava la seua presència.
Perdó matisat a les víctimes i els familiars. L’expresident de les Corts, a preguntes d’una de les portaveus parlamentàries, ha demanat perdó a les víctimes, però no pels errors que haguera pogut cometre en la gestió del succés, sinó per si podia haver-hi fet “una miqueta més”.
Tracte amb les víctimes. Cotino va ser el primer que va acudir al lloc del sinistre, mentre que Camps va haver de suspendre un viatge que estava fent a causa del sinistre. En un primer moment, van estar al costat de les víctimes i els familiars en hospitals i tanatoris, i Cotino va arribar a visitar unes 35 famílies en dates posteriors, segons ha reconegut ell mateix. Després, Víctor Campos ha insistit en el fet que es va entrevistar amb els representants de les víctimes, i concretament amb el seu portaveu, Enric Julià, “tantes vegades com se’m va demanar”. En una d’aqueixes trobades, de caràcter privat i al Palau de la Generalitat, també hi va estar el president. Segons ha explicat Campos, la iniciativa va ser del cap del Consell, mentre que Camps, posteriorment, ha indicat que va ser el seu exvicepresident qui li va comunicar que estava reunit amb Julià.
Baralla durant la compareixença de Camps. Durant la intervenció de Francisco Camps s’han produït moments de gran tensió, amb interrupcions contínues, que han portat la presidenta de la comissió, la socialista Sandra Martín, a recordar a l’ex-Molt Honorable que ella dirigia la sessió i a advertir d’expulsió el diputat de Ciutadans Alexis Marí. Marí, a qui l’excap del Consell ha assegurat que no coneixia, ha qualificat de “molt infame” la gestió del Govern del PP en aquest succés.
