La candidata del PP a València va privatitzar per 5,7 milions una universitat pública 'online' la creació de la qual va costar sis vegades més

Fins ara no s’havia fet públic el contracte pel qual la Generalitat Valenciana va traspassar, en els últims anys de Govern del PP, la Universitat Internacional de València (VIU), creada el 2008 i dedicada a l’ensenyament en línia, a la gestió privada.

El procés es va dur a terme el 2013 i tan sols es va informar que s’ampliava el capital social per donar entrada a un soci privat que va adquirir el 70% de la institució –la posada en marxa de la qual va costar, segons es va dir llavors, 34 milions a la Generalitat Valenciana– per quatre milions i que es comprometia a invertir 17,8 milions més en quatre anys. La realitat, no obstant això, és diferent del que llavors es va explicar.

El document confidencial, a què ha tingut accés eldiario.es, revela que l’operació va implicar la injecció des de la Fundació VIU de 5,7 milions en una societat limitada a què es van atribuir els actius de la VIU, i la venda posterior d’un 70% de les accions per quatre milions d’euros al Grupo Planeta. Aquests 5,7 milions es corresponen amb la valoració que es va fer dels béns, els drets i les obligacions de la VIU. D’aquests, la Fundació VIU va desemborsar 570.000 euros en concepte de capital social amb diners públics i 5,13 milions més es van posar en concepte de prima d’assumpció, és a dir, valor patrimonial, mitjançant l’aportació del ple domini i titularitat del conjunt de béns de la institució.

La consellera d’Educació llavors i presidenta de la Fundació VIU el 2013 era María José Català, portaveu actual del PP a l’Ajuntament de València i alhora portaveu en les Corts Valencianes. La també candidata ‘popular’ a l’alcaldia en les pròximes eleccions municipals treballa a més com a professora en la universitat que va privatitzar sense que fins ara haja fet públic de manera detallada el seu sou com a docent.

El procés de venda de la institució, creada el 2008 pel Govern valencià de Francisco Camps i amb un cost de 34 milions d’euros durant els primers anys de funcionament per a les arques autonòmiques, es va forjar el 2013, amb Alberto Fabra en la presidència de la Generalitat Valenciana, i va estar pilotat per Catalá com a presidenta de la Fundació i consellera d’Educació.

Catalá, tal com revela la documentació en poder d’aquesta redacció, va donar el vistiplau a l’obertura d’un procés d’ampliació de capital per a l’entrada d’un soci privat. Així doncs, es va convocar un procés de diàleg competitiu, que en el seu moment ja va generar dubtes seriosos per no tractar-se d’un concurs públic obert, tal com va expressar el rector llavors, Juan Manuel Badenas, que va denunciar davant notari preteses irregularitats.

El diàleg competitiu és un procediment extraordinari en què les parts (l’Administració i les empreses seleccionades amb sol·licitud prèvia de participació) estableixen una negociació. El Grupo Planeta va ser l’únic que hi va participar i, de fet, tot va quedar lligat en el procés esmentat, perquè, segons es desprén del contracte, l’empresa va presentar com a resultat del procediment un aval de quatre milions d’euros per garantir l’operació fins a la signatura del contracte a Barcelona el 5 de desembre de 2013.

Una vegada es va arribar a l’acord amb Planeta, la fundació pública va constituir una societat unipersonal de responsabilitat limitada amb la denominació Universitat Internacional Valenciana-Valencian Internacional University SL, el capital social de la qual va quedar establit en 570.000 euros, dividit en 5.700 participacions, la subscripció de les quals va exigir el desemborsament nominal de cadascuna de les participacions.

A aquest capital es va afegir una “prima d’assumpció” de 5,13 milions d’euros corresponent amb la valoració del patrimoni de la VIU, per la qual cosa en conjunt l’operació va suposar un cost de 5,7 milions per la part de la Fundació.

Aquesta quantitat es correspon amb els “béns, els drets i les obligacions que estan adscrits al desenvolupament de l’activitat pròpia de la VIU”, valorats en 5,7 milions d’euros, tal com reflecteix l’informe que figura en l’escriptura de constitució de la societat.

El Grupo Planeta va abonar quatre milions d’euros pel 70% de les participacions, a raó de 1.000 euros per participació. No obstant això, la Fundació no va recuperar 1,7 milions dels 5,7 destinats (és a dir, la diferència entre els quatre milions que va posar l’empresa privada i els 5,7 milions del total).

Amb aquests 1,7 milions, la fundació pública va mantindre en la societat limitada el 30% de les participacions. Tot això tenint en compte que en l’exercici 2013 la VIU va obtindre uns beneficis de 752.000 euros, i era una entitat en què la Generalitat ja havia invertit 34 milions.

En definitiva, l’operació, elevada a escriptura pública davant el notari Carlos Pascual a València el 8 de gener de 2014, va consistir a crear una SL, dotar-la de capital i adscriure-li els actius de la VIU perquè entrara Planeta en el capital social com a màxim accionista, mentre la Generalitat Valenciana quedava com a accionista minoritària a través de la seua fundació.

Els dividends rebuts per la Fundació de la Comunitat Valenciana per al Foment d’Estudis Superiors, que té actualment el 30% de les participacions d’aquesta SL, van ser el 2020 de 562.439,10 euros, segons indiquen els últims comptes anuals de l’entitat. En l’exercici següent, la nova denominació de la fundació que deté la participació (Fundació de la Comunitat Valenciana d’Investigació en Excel·lència) va obtindre uns dividends de 776.301,30 euros, segons indiquen els seus comptes anuals.

Sense clàusula sobre les inversions anunciades

En el moment de la venda, María José Catalá va assegurar públicament que Planeta va comprar per quatre milions d’euros i es va comprometre a invertir 17 milions d’euros en els quatre anys següents a la venda per millorar la VIU.

El contracte, no obstant això, no reflecteix cap clàusula en aquest sentit. Sí que recull, per contra, que la fundació “assumeix tota responsabilitat i, consegüentment, el deure de rescabalar i indemnitzar Planeta i/o la societat” davant de diverses situacions, com per exemple, “qualsevol mal o perjudici que puga sorgir a conseqüència de qualssevol contingències que afloren derivats de fets o circumstàncies esdevinguts amb anterioritat a la data de compra de les participacions socials per part de Planeta”, a més de deutes per motius fiscals, laborals o passius ocults.

El dret de Planeta a reclamar danys i perjudicis era exigible en un termini de quatre anys, límit que no seria aplicable en els àmbits fiscals i laborals.

El PP afirma que només es van abonar en diners 570.000 euros

Des del grup municipal del PP a l’Ajuntament de València han destacat que l’operació de venda “no va obtindre cap mena d’objecció dels informes recaptats, entre els quals, de l’Advocacia de la Generalitat i una auditoria posterior encarregada el 2015 pel Pacte del Botànic”.

Sobre l’operació econòmica, han explicat que l’ampliació de capital per a poder donar entrada a un soci privat no es podia fer des de la Fundació, per la qual cosa legalment era necessària la creació d’una societat limitada: “En aquesta societat limitada, la Fundació va posar 570.000 euros en diners en concepte de capital social i els altres 5,1 milions no es van posar en diners, sinó que és el valor patrimonial en què es valora la VIU i que es traspassa a la nova empresa”.

Les mateixes fonts han destacat que des que es va crear la nova empresa en què la Generalitat manté un 30% de les participacions ha anat cobrant la part proporcional dels dividends: “D'una entitat que generava una despesa d'uns 2,5 milions d'euros anuals per a les arques públiques s'ha passat a una altra que per la qual tots els anys es cobren beneficis”, argumenten.

Aquest diari ha contactat també amb el Grupo Planeta, que ha declinat fer consideracions sobre el procés.