Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Indicadors econòmics valencians: el millor nivell d’ocupació en 15 anys i un creixement industrial del 7% des del 2015

Un soldador treballa en la planta d'Stadler a Albuixec.

Miguel Giménez

València —

0

El balanç econòmic dels últims quatre anys a la Comunitat Valenciana no es pot considerar negatiu –i fins i tot es pot ampliar aquesta anàlisi a les dues últimes legislatures, amb governs progressistes al capdavant de la Generalitat–-, amb uns indicadors que són positius, i esperançadors amb vista al futur més pròxim. El primer d’aquests paràmetres ha de ser l’ocupació.

El mes d’abril va tancar amb 335.444 valencians desocupats, cosa que va suposar una caiguda de 4.854 aturats respecte del març (un descens de l’1,43%), mentre que en termes interanuals la caiguda de l’atur va ser de 21.783 persones (-6,10%). El maig del 2015, abans de l’arribada del primer Govern del Botànic a la Generalitat, el nombre de treballadors valencians desocupats era de 488.371, és a dir, un 31,3% més que en l’actualitat. Es tracta de la millor dada de desocupació des de novembre del 2008 i millora les estadístiques prèvies a la irrupció de la crisi sanitària de la Covid-19. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), hi ha 2.206.300 valencians treballant, el nivell d’ocupació més alt dels últims 15 anys, i des de juny del 2015 s’han generat 339.200 ocupacions, cosa que suposa una mitjana de 118 llocs de treball cada dia.

Aquestes dades d’ocupació es veuen confirmades amb l’afiliació a la Seguretat Social. La Comunitat Valenciana va acabar el mes d’abril amb 2.086.899 afiliacions, cosa que suposa un increment del 26% respecte del maig del 2015, en què hi havia registrats 1.655.276 afiliats. L’abril del 2019, quan es van celebrar les eleccions autonòmiques passades, el nombre de persones donades d’alta en la Seguretat Social era d’1.905.142, un 9,5% menys que el mes d’abril passat –el 2020 i el 2021 són els dos anys que van estar condicionats per la pandèmia, en què es va produir una caiguda en les afiliacions i increments de l’atur.

Però no es tracta només de la creació d’ocupació, sinó que la Comunitat Valenciana ja supera els anivelles prepandèmia en diferents indicadors, com poden ser la creació d’empreses, la producció industrial, les exportacions, la compravenda d’habitatges o la inversió estrangera, entre altres. Com va recordar la directora general d’Anàlisi i Polítiques Públiques, Ana Berenguer, la pandèmia va suposar “un enfonsament total de l’activitat a escala mundial”, no obstant això, la Comunitat Valenciana “ha recuperat la seua posició econòmica, ha reforçat el seu mercat laboral i la base del seu teixit productiu”.

Així doncs, les exportacions i la compravenda d’habitatges tenen un creixement al voltant del 30%, mentre que la inversió estrangera puja un 40% i el producte interior brut (PIB) està previst que cresca el 2023 un 1,4%, segons les últimes previsions elaborades per Funcas i BBVA Research, un increment que se situaria en el 2,6% per al 2024, mentre que l’AiRef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) “situa la Comunitat Valenciana com la tercera autonomia que més creix el 2023”, l’1,9%.

Creixement industrial

La Comunitat Valenciana també va liderar el rànquing autonòmic de creixement de la producció industrial entre juny del 2015 i gener del 2023, amb un augment del 7%, mentre que en la resta d’Espanya ha decrescut en nivells per davall de l’1,1%, segons es desprén de l’últim índex de producció industrial (IPI) elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La producció industrial valenciana se situa més de tres punts per damunt dels nivells prepandèmia i va créixer el 2022 un 2,4%, a diferència del que s’esdevé en el conjunt d’Espanya, on encara està mig punt per davall del nivell del 2019.

Els subsectors amb més avanç en aquests gairebé huit anys es focalitzen en la producció de maquinària i equip elèctric i electrònic (81% més), seguit pel de maquinària i equip mecànic (45%), el de material de transport (24%), la indústria del plàstic (22%), la indústria del taulell (20%), el de metal·lúrgia i productes metàl·lics (12%), el d’alimentació (12%) i el de química (11%).

Segons Berenguer, “sectors estratègics” com el de l’automòbil, “en ple procés d’electrificació”, amb un avanç del 16,7%, i l’agroalimentari, amb una pujada del 3,2%, han aconseguit “remuntar les dificultats” generades per la pandèmia i els efectes de la guerra d’Ucraïna.

Així mateix, la creació de noves empreses va pujar un 21,8% el març en taxa interanual en el territori valencià, segons les dades difoses dijous per l’Institut Nacional d’Estadística. En aquest període es van dissoldre 166 empreses.

Inversió estrangera

La inversió estrangera productiva va augmentar a la Comunitat Valenciana un 135% el 2022, en què va arribar a 2.036 milions d’euros, davant 867 milions del 2021. Aquest increment se situa molt per damunt de la mitjana estatal (14%) i ens situa com la segona autonomia, després del País Basc, que va créixer més entre les cinc grans receptores (Catalunya, Madrid, Andalusia, el País Basc i la Comunitat Valenciana).

La inversió rebuda el 2022 és la segona més alta de tota la sèrie històrica disponible, això és, dels últims 30 anys; després de la del 2001, en què “de manera excepcional, ja que la mitjana del període se situava en 260 milions, es va arribar a 2.782 milions, a causa d’una forta inversió feta en el grup activitat del ciment”, tal com explicava Zulima Pérez, directora general de Coordinació del Diàleg Social.

Per sectors, destaca la indústria, que va rebre el 2022 el 60% de les inversions, especialment en fabricació de productes minerals no-metàl·lics (on s’integra el sector del taulell), en maquinària i béns d’equip i en alimentació. A continuació, se situa el sector serveis, en què destaquen subsectors com les telecomunicacions, que van concentrar el 16% del total.

Segons l’origen del finançament, el 2022 destaquen les inversions dels Estats Units (799 milions d’euros), amb inversions importants en sector tauleller i hoteler, el Regne Unit (464 milions d’euros), amb inversions en indústria d’alimentació i tall i acabat de pedra, França (463 milions d’euros), amb inversions significatives en telecomunicacions.

A més, aquesta tendència es veu reforçada amb projectes com la gigafactoria de bateries de Volkswagen a Sagunt –més de 3.000 milions d’euros– o la inversió de BP a Castelló (2.000 milions) per a produir hidrogen verd. “A aquestes inversions s’uneixen els nous projectes que desenvoluparà Stadler, tant a Albuixec com a la Vall d’Uixó amb l’obertura d’una nova planta; les inversions d’Air Nostrum en aviació elèctrica, l’ús de ferris a gas natural per part de Baleària o l’entrada d’Iryo com a nou operador d’alta velocitat. Es tracta, en tots els casos, de passos en la consolidació d’una nova indústria”, apuntava Pérez.

Etiquetas
stats